Abengoa: admesa a tràmit la querella per ús d’informació privilegiada i administració deslleial

L'Audiència Nacional ha admès a tràmit la querella presentada per dos propietaris de bons d'Abengoa que van denunciar l'expresident, Felipe Benjumea, i l'exconseller delegat de la companyia, Manuel Sánchez Ortega, per ús d'informació privilegiada i administració deslleial.

La jutgessa Carmen Lamela no només ha admès a tràmit la querella, sinó que també ha donat 24 hores a Benjumea i Ortega perquè dipositin una fiança civil de 16 milions d'euros, amb la qual es vol garantir la devolució dels 11,5 milions d'euros i els 4,5 milions d'euros que van cobrar, respectivament, en concepte d'indemnització malgrat la situació d'insolvència de l'empresa. Tindran aquest termini abans que la magistrada procedeixi a l'embargament dels seus béns, encara que, segons informa El Mundo, com que avui és divendres, el termini no començarà a comptar fins la setmana vinent.

La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ha admès, amb l'informe favorable de la Fiscalia, la querella que atribueix delictes d'administració deslleial a Benjumea i Sánchez Ortega i considera aquest últim culpable d'un altre delicte d'ús d'informació privilegiada.

La magistrada, informa Europa Press, ha demanat informació a la companyia andalusa sobre els pagaments d'11,48 milions efectuats a Benjumea i de 4,48 milions a Sánchez Ortega. A més, ha demanat a la CNMV que li enviï documentació sobre les operacions de compravenda d'accions de l'empresa a partir de l'1 de juliol del 2015, i a l'auditora Deloitte, una còpia del seu últim informe sobre els comptes i resultats de la firma d'energies renovables.

BALÓ D'OXIGEN

L'admissió a tràmit es produeix el mateix dia en què s'ha conegut la notícia que Abengoa rebrà un préstec de 113 milions d'euros per poder continuar operant fins al 23 de març, just abans que acabi el termini per intentar escapar de la declaració definitiva en concurs de creditors.

Es tracta d'un important baló d'oxigen per a l'andalusa concedit pel grup format pels principals bancs creditors, denominat G-7 i compost per Banco Santander, CaixaBank, Bankia, Banc Sabadell, Banco Popular, HSBC i Calyon. Aquestes entitats han exigit com a garantia el compliment d'un exigent pla de reestructuració i la participació d'Abengoa a Abengoa Yield, la seva filial que cotitza als Estats Units.

PLA DE VIABILITAT

I mentrestant es comencen a «ordenar» els detalls del pla que ha ideat Abengoa per poder tirar endavant després que els bancs li hagin prestat els diners necessaris per poder subsistir durant els propers mesos.

Els detalls d’aquest pla els publica aquest divendres Expansión, i passen per dur a terme un agressiu i accelerat pla de desinversions d'entre 2.500 i 3.000 milions, una retallada de costos de gairebé el 40%, que podria suposar la reducció de fins al 15% de la plantilla a Espanya, i la negociació d'una quitació del deute més o menys significativa amb els bancs, una capitalització d’aquest deute o una combinació de totes dues mesures.

EL FONS DE LA QUERELLA

Dos propietaris de bons d'Abengoa es van querellar contra l'antiga cúpula de la companyia, que va sol·licitar el preconcurs de creditors el dia 26 de novembre, per buscar el seu «propi benefici i lucre personal» concedint-se indemnitzacions milionàries en lloc de «salvar els seus milers d'inversors».

Els bonistes van assenyalar que Benjumea i Sánchez Ortega eren «coneixedors de l'autèntica realitat economicofinancera» de l'empresa i que van buscar el seu enriquiment «en comptes d'utilitzar aquesta informació per salvar milers d'inversors que es veuran atrapats en la situació concursal de l'entitat i, de passada, tots els contribuents espanyols que hauran de participar en el rescat».

Els querellants van denunciar que Benjumea es va endur una «exorbitant» indemnització d'11.480.000 euros poc abans que la companyia sol·licités, en un jutjat mercantil de Sevilla, el preconcurs oficial de creditors. Sánchez Ortega, que va deixar l'empresa el maig passat, va percebre una «contraprestació postcontractual» de 4.480.000 euros, xifra a la qual caldria sumar 3.300.000 euros en concepte de «prima variable» que percebrà «a compte del 2015 fins a la seva sortida». Al cap d'uns dies, segons la querella, va fitxar pel fons d'inversió Blackrock i, un mes després, la gestora va adquirir «fortes posicions baixistes» en relació amb els valors d'Abengoa.