Yellen no dubtarà a tornar a ampliar el balanç de la Fed si resulta necessari

No pot evitar-ho. La president de la Reserva Federal (Fed), Janet Yellen, vol restar importància a la reducció del multimilionari balanç de l'entitat, però durant el seu propi discurs davant el Comitè de Serveis Financers de la Cambra dels Representants deixa clar que això mateix, el balanç, és i serà clau en la gestió de la política monetària del banc central dels Estats Units.

Per ara, aquest balanç roman als 4,5 bilions de dòlars en els quals es troba des de 2014, un volum que no té precedents i que abans de la crisi tot just era de 0,8 bilions. Però Yellen ja va anunciar a l'abril, i ha confirmat aquest dimecres, que la seva intenció passa per reduir-lo a finals de 2017.

Ara bé, abans fins i tot de començar a aprimar-lo, la presidenta de la Fed ja s'ha cobert les esquenes. I durant la seva compareixença davant la Cambra dels Representants, a més de constatar que hi ha marge per apujar més els tipus d'interès de manera gradual, també ha matisat que, si escau, aquest balanç tornarà a créixer.

Ho ha afirmat, a més, en un exercici total de asimetria. Perquè, primer, ha defensat que la palanca monetària primordial de la Fed a l'hora d'ajustar la política monetària és el maneig dels tipus, i no del balanç. "No tenim intenció d'usar el balanç com una activa eina monetària en temps normals", sosté Yellen.

Però és que, a continuació, confirma que el seu protagonisme serà diferent en cas que l'economia torni a flaquejar. "La Fed estaria disposada a reprendre les reinversions [dels diners provinents del venciment dels títols que tenim en el balanç] si un deteriorament de les perspectives econòmiques justifiqui una considerable reducció dels tipus", prevé. És a dir, la Fed, que va començar a reduir el seu balanç deixant d'invertir els diners procedents del venciment dels actius que té en cartera, es mostra preparada per tornar a engreixar-lo amb el retorn d'aquestes reinversions.

I encara va més enllà. "Més generalment, la Fed estaria preparada per usar tota la seva gamma d'eines, incloent-hi la mida i la composició del balanç, si les condicions econòmiques futures exigissin una major acomodació monetària de la qual es pogués aconseguir només amb una reducció dels tipus". O el que és el mateix, en els temps normals el balanç no serà una eina de política monetària... però en temps anormals la cosa canvia. En aquests temps, i amb els tipus sent on són -entre l'1 i l’1,25% després de quatre pujades des de finals de 2015-, el balanç tornarà a ser el que ja va ser entre 2008 i 2014: la principal eina monetària a l'abast del banc central nord-americà.