Un canvi de model econòmic encara insuficient: el maó limita la inversió productiva

La crisi ha provocat un canvi de model de creixement econòmic, com s'observa en la destinació de la inversió en capital i la reducció del pes dels actius immobiliaris. Però encara no és suficient, la qual cosa suposa un handicap per a la sostenibilitat de l'expansió de l'economia en el llarg termini, segons conclou un estudi de la Fundació BBVA i de l’Ivie.

“La trajectòria de la productivitat del treball i del capital a Espanya representa un fre per a la generació de valor afegit i el creixement”, assegura el treball dirigit per Lorenzo Serrano, Francisco Pérez, Matilde Mas, Ezequiel Uriel, Eva Benages i Juan Carlos Robledo i que té per títol 'Acumulació i productivitat del capital a Espanya i les seves comunitats autònomes al segle XXI'.

L'objectiu de la recerca és analitzar la inversió i les dotacions de capital a l'economia espanyola al llarg del segle XXI, amb dades desagregades en funció dels actius de destinació. En plena recuperació econòmica, adverteixen que les taxes d'inversió respecte al Producte Interior Brut (PIB) encara estan en mínims històrics, mentre que la inversió en termes reals suposa amb prou feines un terç respecte a la del 2007.

Això sí, a més de la quantia, els economistes adverteixen de la importància que té el tipus d'actius i les branques d'activitat en les quals s'inverteix. I aquí la cosa millora, encara que queda molt camí per recórrer. Durant els últims 15 anys la taxa mitjana d'inversió a Espanya s'ha situat al 25,3% del PIB, un percentatge que està “més proper al de les economies asiàtiques emergents que al de les economies desenvolupades occidentals que habitualment es mouen entre el 15% i el 20%”, assenyala l'estudi.

La ràtio d'inversió sobre el PIB està més propera a la de les economies emergents que a la de les economies desenvolupades occidentals que habitualment es mouen entre el 15% i el 20%

Durant el període hi ha dos patrons ben diferenciats. Un fins al 2007, en el qual la ràtio supera aquesta mitjana d'una quarta part del PIB, i un altre posteriorment, en el qual cau per sota. De fet, va arribar fins al 19,2% el 2013, encara que des de llavors experimenta un repunt moderat fins al 20,4% el 2015. El canvi es produeix principalment pels actius immobiliaris sobre els quals els autors avisen que són menys productius per a l'economia que la resta pel que fa a la capacitat d'impulsar la productivitat i el creixement en el llarg termini.

El treball divideix la inversió i dotacions de capital en cinc punts: habitatge, altres construccions, maquinària, actius TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i equip de transport. Durant el conjunt del període analitzat entre 2000 i 2015, les dues primeres branques, enfocades al sector immobiliari, n’han representat el 64,4%. És a dir, gairebé dos euros de cada tres invertits a Espanya es dirigeixen als actius relacionats amb el maó. La resta es reparteix entre el 19,3% de maquinària, el 10,2% per als actius TIC i el 8,1% per als equips de transport.

FORT CANVI AMB LA CRISI

La imatge ha canviat durant els últims anys i “el pes del conjunt dels components més productius de la inversió s'aproxima en l'actualitat al 50%, mentre que el 2006 amb prou feines superava el 30% del total”, expliquen els economistes de la Fundació BBVA i de l’Ivie. El pes dels actius immobiliaris ha caigut fins al 50,9%, mentre que en maquinària la inversió s'ha incrementat fins al 25%, en els TIC, fins al 13,1% i en els equips de transport, fins al 10,9% (vegeu gràfic a continuació).

“S'observa un clar canvi en el patró inversor per tipus d'actius, amb creixent pes dels quals incorporen major contingut tecnològic, caracteritzats per la seva menor vida útil i la seva relació més directa amb la capacitat productiva de les empreses”, afegeixen aquests experts.

Moltes inversions en tot tipus d'actius no han estat ben aprofitades i no han generat el seu valor afegit potencial en existir excessos de capacitat

La distribució de la inversió al llarg de les dues últimes dècades porta els experts a una conclusió preocupant: “A Espanya el creixement del PIB ha estat intens (al llarg del segle XXI), però l'evolució de la productivitat ha estat mediocre”. De fet, la productivitat del treball millora habitualment quan es destrueix ocupació, mentre que quan es creen llocs de treball s'estanca i divergeix de la d'altres països. Una evolució que crida l’atenció per dos motius: en primer lloc, perquè l'esforç inversor de l'economia ha estat intens amb una ràtio d'inversió/PIB per sobre del 20%; en segon lloc, l'elevada intensitat de la formació bruta de capital fix ha implicat uns forts ritmes d'acumulació de capital que s'han perllongat durant diverses dècades. Així, les dotacions de capital per ocupat han convergit durant les últimes dècades a la Unió Europea i Estats Units.

La teoria econòmica apunta al fet que això hauria d'incrementar la productivitat. Però no és així a Espanya, ja que també cal revisar els canvis a la composició del treball i l'estoc de capital, per saber si aquests afecten el potencial productiu, expliquen. La clau està en el progrés tècnic que s'incorpori als factors productius, alguna cosa que no ocorre en veure que la productivitat del capital ha caigut un 27% al segle XXI. En general, argumenten els autors, “la baixa productivitat dels capitals acumulats no es deu al fet que hagi estat escassa la inversió en maquinària i equips, sinó al fet que moltes inversions en tot tipus d'actius no han estat ben aprofitades i no han generat el seu valor afegit potencial en existir excessos de capacitat”. En aquest sentit, quan els projectes d'inversió són improductius a llarg termini, les inversions no són recuperades i “es posa de manifest que la qualitat de les decisions empresarials no ha estat l'adequada”.