Suïssa vota 'no' que només el Banc Nacional pugui emetre diners
La 'Iniciativa Vollgeld' buscava limitar l'activitat de les entitats privades
La població suïssa ha rebutjat en referèndum la proposta popular que es votava aquest diumenge i que proposava que únicament el Banc Nacional de Suïssa (BNS) pogués 'fabricar' diners. Segons el programa de la 'Iniciativa Vollgeld', aquesta reforma evitaria la formació de bombolles i desequilibris en l'economia transalpina, encara que els seus detractors advertien del complex experiment que suposaria la seva aprovació.
Amb un 74% dels vots en contra, segons han citat diversos mitjans suïssos, aquesta reforma radical del sistema monetari actual proposava atorgar la capacitat d'emissió de diners al regulador central, que actualment tan sols emet bitllets i monedes que representen un 10% de la massa monetària, amb la resta de la banca limitant-se a accedir i prestar els fons que guarden dels seus clients, o aquells que aconsegueixin a través d'un préstec d'una altra entitat.
Des que naixés el 2012, aquesta campanya defensa el que denomina com "sobirania monetària", lluny del complicat engranatge que mostra l'actual panorama financer, al qual només tècnics i experts del camp poden accedir. La idea es basa en que els diners en circulació siguin únicament els que els ciutadans toquen amb les seves mans o guarden als seus dipòsits, sense que les entitats privades puguin crear-ne més.
Els seus detractors han intentat explicar els perills de tal iniciativa. El mateix governador del banc central suís, Thomas Jordan, va titllar la campanya de "còctel perillós" que acabaria amb la liquiditat de crèdit del sistema. Un escenari que els votants han desestimat en preveure més costos de finançament per a les entitats, que probablement haurien estat traslladats als clients, i majors tipus d'interès que llastrarien la capacitat de finançament de les famílies. A més, els més conservadors van alertar de la poca necessitat que hi ha de generar a Suïssa un experiment monetari que cap país ha realitzat amb anterioritat, amb un sistema financer que aporta una mica més del 10% del PIB nacional.