Sense rastre del 'tapering': el BCE necessita "més evidències d'inflació" per retirar els estímuls

El Banc Central Europeu (BCE) segueix sense veure senyals suficients per plantejar-se endurir la seva política monetària. Les actes de l'autoritat monetària de l'Eurozona reflecteixen que els membres del Consell de Govern necessiten més proves d'un increment de la inflació i que, en tot cas, examinaran els avanços de les variables macroeconòmiques al desembre per analitzar el futur proper dels estímuls.

El banc central ha publicat aquest dijous el document que resumeixen les conclusions de l'última reunió, celebrada el passat 20 d'octubre, en la qual es va mantenir sense canvis la política monetària i el seu president, Mario Draghi, va anticipar que la trobada de desembre serà clau. Les actes confirmen aquest fet, ja que el proper 8 de desembre "el Consell de Govern estarà en una millor posició per prendre una perspectiva més completa sobre les previsions d'inflació i avaluar així la tendència dels preus, no només si convergeixen cap a l'objectiu del 2%, sinó si hi ha confiança en l'estabilització en aquests nivells".

Les actes també asseguren que els membres del BCE tindran a la seva disposició les projeccions macroeconòmiques realitzades pels experts del Eurosistema, que cobreixen fins a 2019. Mentre, això sí, no hi ha ni rastre del tapering, que durant el passat mes d'octubre es va rumorejar que podria arribar abans de temps. El document publicat aquest dijous pel banc central va en línia amb el discurs de Draghi: "El Consell de Govern deu, en total consonància amb la seva comunicació anterior, reiterar la seva orientació cap a davant sobre les compres d'actius i els tipus d'interès, per la qual cosa les compres d'actius mensuals de 80.000 milions d'euros (APP, per les seves sigles en anglès) es destinaran a la seva execució fins a finals de març de 2017 o més enllà si és necessari, i en qualsevol cas fins que es vegi un ajust sostingut en la trajectòria de la inflació d'acord amb el seu objectiu".

Així mateix, el BCE esperarà a desembre per tenir a la seva disposició les anàlisis tècniques sobre l'execució del programa de compra de bons dels comitès, per analitzar les opcions amb les quals "assegurar la correcta execució del APP". Així, en la reunió de desembre sí que podria haver-hi canvis tècnics en la política monetària.

FALTEN EVIDÈNCIES DE MÉS INFLACIÓ

La inflació subjacent va continuar sense tenir clars signes d'una tendència a l'alça convincent

Els membres del BCE consideren que la inflació "s'incrementarà encara més en els propers mesos, principalment a causa dels efectes de base i els preus de l'energia". No obstant això, les actes són clares: "La inflació subjacent va continuar sense tenir clars signes d'una tendència a l'alça convincent". En aquest sentit, les dades d'IPC interanuals dels primers mesos de 2017 estaran afectats en la comparativa interanual pel cost sensiblement superior del petroli enfront dels mínims de 12 anys marcats entre gener i febrer.

Quant al creixement, l'altra via que pot impulsar la inflació per la pressió salarial i el consum, es va mantenir amb "capacitat de resistència a la incertesa econòmica i política mundial", assenyala Peter Praet, economista cap del BCE. A més, la recuperació econòmica segueix estant "subjecta a riscos a la baixa". L'economista també va expressar "certa preocupació" sobre la possibilitat que l'ocupació perdi tracció, "especialment si la inversió es desenvolupa de forma menys dinàmica de l'esperat en un clima d'incertesa, la qual cosa podria frenar l'augment dels salaris i actuar com un llast per al consum privat".

DIFICULTATS PER ALS BANCS

El BCE admet en les actes que els bancs "van seguir enfrontant-se a nombrosos reptes que podrien afectar a les seves decisions de préstecs i preus". La injecció de finançament amb els LTROs, "que havien donat lloc a un alleujament considerable en els costos de finançament" de les entitats, han permès que aquestes duguin a terme un procés de transmissió als clients de l'abaratiment del crèdit.

L'autoritat monetària adverteix de problemes estructurals en curs en els balanços dels bancs, que es deuen principalment a la morositat d'algunes parts del sector al llarg de la zona euro, que es barreja amb els "desafiaments regulatoris", i la feblesa de la rendibilitat.