Scope: "La paràlisi política comporta riscos per al creixement i la consolidació fiscal"

La paràlisi política davant el retard en la formació de govern a Espanya comporta riscos per al creixement i la consolidació fiscal i entela les perspectives d'inversió atès que podria alentir el desemborsament de fons de la Unió Europea (UE).

Aquests fons "constitueixen un important catalitzador per a nous projectes d'inversió, cosa que frenaria el creixement econòmic i pressionaria les finances públiques", expressen a Scope Rating, on creuen que per a Espanya és crucial que la inversió es desbloquegi per aconseguir un creixement i una ocupació sostenibles.

"Com que ni el president del govern socialista en funcions, Pedro Sánchez, ni el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, tenen possibilitats clares de formar una majoria parlamentària, hi ha el risc d'un bloqueig polític prolongat que freni el desplegament dels fons de la UE i la reforma fiscal i econòmica estructural. Si això conduís a un creixement més lent del previst, complicaria els esforços del Govern per millorar les finances públiques", expressen des de l'agència.

I afegeixen que "el risc és que això limiti les perspectives de creixement a llarg termini d'Espanya. L'escàs nivell d'inversió del país explica en part el mediocre mercat laboral. La desocupació del 12,8% al primer trimestre del 2023 era més del doble de la mitjana de la zona de l'euro i es comparava amb l'11,8%, el 7,8% i el 6,9% de Grècia, Itàlia i Portugal, respectivament”, diuen.

D'altra banda, esperen que la tendència positiva de la balança per compte corrent d'Espanya persisteixi, "gràcies al pròsper turisme intern i a l'expansió dels projectes d'energies renovables, recolzats per una àmplia capacitat d'aquest tipus d'energies".

Tot i això, destaquen que l'enduriment de la política monetària i l'augment dels interessos suposen un nou fre per a la inversió del sector privat, en incrementar-se els costos dels préstecs. "La reticència de les empreses a invertir es reflecteix a la de les llars, que tenen present l'impacte econòmic de la pandèmia, l'augment del cost de la vida i, possiblement, l'ansietat creixent pels ingressos de jubilació a mesura que envelleix la població espanyola".

Espanya ha rebut fins ara 37.000 milions euros dels 164.000 milions assignats als fons de recuperació de la UE (el 12,4% del PIB del 2022, incloent-hi 77.200 milions d'euros de subvencions i 84.000 milions de préstecs), xifra que indica que queda molta feina per fer per aplicar l'estratègia d'inversió, per a la qual un consens polític ampli serà probablement un component crucial.

Preveuen que la Comissió Europea adopti normes fiscals revisades a finals d'any que seran menys estrictes pel que fa al calendari i el camí per assolir els objectius fiscals. Això reflecteix el repte comú de diversos Estats membres de la UE, entre els quals Espanya, França i Bèlgica, de reduir els dèficits per sota del 3% del PIB.

"Tot i així, per ajustar-se a les reactivades normes fiscals de la UE l'any que ve, és crucial una política fiscal prudent. El 2022, el dèficit fiscal d'Espanya es va reduir al 4,8% del PIB des del 6,8% del 2021. L'augment de la despesa social i sanitària posarà a prova la consolidació fiscal. Projectem un dèficit del 4,4% del PIB el 2023 i del 3,2% el 2024, reduint-se més lentament que les estimacions del govern (3,8% i 3,0%), suposant que no hi hagi esforços addicionals de consolidació”.

Scope afirma que la ràtio deute/PIB d'Espanya disminuirà gradualment fins a assolir el 108% a finals del 2024, des del 113% del 2022, en línia amb les previsions per a França (112%), Bèlgica (108%) i Portugal (103%), però per sota d'Itàlia (141%), sempre que el creixement del PIB no decebi.