Sánchez porta a Espanya al desastre econòmic amb la seva falta d'ajudes i d'estratègia

El Govern continua prenent mesures improvisades, contradictòries entre si i que semblen desconèixer el funcionament de l'economia. No hi ha cap estratègia. I el més greu és que Pedro Sánchez -probablement lligat per Podemos- continua negant-se a adoptar cap decisió que ajudi de debò a empreses i autònoms. Amb aquesta actuació tan diferent de la resta de la UE, anem de cap al desastre econòmic, amb incomptables fallides, un atur disparat i un deute públic (ahir el president va obrir els ulls amb els eurobons) inassumible.

Si la gestió de la crisi sanitària ha estat un exemple de falta de planificació, improvisació, nyap i absència de capacitat de reacció, la qual cosa ens ha conduït al confinament obligatori, les mesures per moderar el seu impacte en l'economia no es queden enrere. Va començar per afavorir els ERTE en comptes de fer que l'Estat pagui directament part o el total dels salaris com a d'altres països, i amb tantes llacunes, burocràcia i contradiccions que estan col·lapsant els serveis d'ocupació, s'estan rebutjant moltes sol·licituds, com avui denúncia Bolsamanía, i moltíssimes empreses prefereixen acomiadar directament.

Per evitar aquesta situació creada per ell mateix, l'Executiu ha decidit prohibir directament l'acomiadament; en realitat, no l'ha prohibit, sinó que l'encareix tant que el converteix en improcedent per defecte. I la traca final és la prohibició de desplaçar-se a la feina amb un estrany permís que paga l'empresari i que ha de recuperar el treballador amb les seves vacances o hores extres, però amb un munt d'excepcions molt confuses. Aquest cap de setmana hem assistit al súmmum de la improvisació i les contradiccions, que van culminar amb una batalla en el si de la coalició PSOE-Podem que va retardar la publicació del Decret fins a gairebé les 12 de la nit, la qual cosa va obligar a donar una moratòria d'un dia

"Serà una mesura que generarà un enorme impacte sense precedents en l'economia espanyola, especialment en sectors com l'industrial. Aquesta aturada pot portar a una crisi més profunda de l'economia que podria arribar a ser social", es queixen les organitzacions empresarials. Perquè allò a que es nega en rodó el Govern és a atendre el clam d'empreses i autònoms que se'ls eximeixi o, com a mínim, s'ajorni el pagament d'impostos, cotitzacions a la Seguretat Social, lloguers, salaris, crèdits, proveïdors, etc, com s'ha fet a la majoria de països europeus. Si no poden ingressar res per les mesures de l'Executiu, tampoc no haurien de pagar res, argumenten.

LES EMPRESES HO PAGUEN TOT

La ministra d'Hisenda va reiterar ahir aquesta negativa, i va recordar l'única solució oferta pel Govern: demanar un crèdit amb aval de l'Estat per pagar a l'Estat. Uns avals, per cert, que l'Executiu intenta reduir al màxim (com els ERTE) per evitar el fort impacte sobre el dèficit que tindrà la previsible entrada massiva en mora d'aquests crèdits.

Després d'aquesta eixelebrada col·lecció de pegats, correccions i improvisacions, l'única cosa que queda clar és que l'empresari o autònom ha de continuar pagant totes aquestes despeses i els salaris encara que sigui a crèdit; si ha de tancar per ordre del Govern, ha de pagar el permís especial als seus empleats i ja veurà com ho recupera; pot també intentar fer un ERTE, si té sort i li admeten la causa de força major; i en aquest cas, s'hipotecarà a no acomiadar en sis mesos, encara que els seus ingressos no es recuperin. I si prefereix no arriscar-se i acomiadar ara, haurà de pagar la indemnització màxima.

El prestigiós blog Hay Derecho reflexionava ahir que "potser té sentit evitar els acomiadaments durant el període d'alarma, però si al mateix temps el missatge és que s'endurirà l'aprovació dels ERTEs, el missatge que s'envia a milions d'empreses i pimes és que la fallida és el seu destí inevitable. (...) La manera més directa i ràpida de donar liquiditat a les empreses és suspendre els pagaments d'impostos i les quotes de Seguretat Social – ajornant-los sense interès- i no s'ha fet".

"Mantenir o endurir el confinament fins que la corba baixi pot ser que sigui necessari i pot ser que no, però en qualsevol cas no és un pla racional, és una aposta a cegues -potser per a acontentar certs socis del Govern- que es veu que no tenen altres idees millors. El que no vol dir que no existeixin, vol dir simplement que a ells no se'ls ocorre, que no és el mateix", afegeix.

NO GASTAR... I NO ENTENDRE L'ECONOMIA

Sembla que l'actuació del Govern està guiada pel principi de gastar (i deixar d'ingressar) tan poc com sigui possible; és el que s'endevina de la declaració de Sánchez que "no podem sortir d'aquestes crisis amb més deute" i dels seus inútils esforços perquè la UE llanci els eurobons o coronabons, fins que ha finalment ha assumit la realitat. A part del fet que hauria sortit molt més barat fer tests massius al principi de la infecció, aquestes mesures tenen un cost altíssim per a les arques públiques. I no seran suficients per evitar una gravíssima recessió com la que pronostica Goldman Sachs, amb fallides massives i un creixement brutal de l'atur, que incrementarà encara més aquest cost.

No és d'estranyar que els països del Nord no vulguin pagar-ho, sobretot tenint en compte que portem 10 anys incomplint els objectius de dèficit públic. El que sí que ens permeten és donar subvencions directes a les empreses, cosa que l'Executiu ni es planteja, i demanar un rescat al MEDE, cosa que sorprenentment tampoc no contemplen els plans de Sánchez.

Amb tot, el més preocupant és que el Govern sembla ignorar com funciona l'economia i que l'ocupació el creen les empreses. Per això espera ingènuament una recuperació en 'V' immediata després de l'aturada, com si no hagués passat res. La titular de Treball deia el diumenge que "nosaltres els treballadors i treballadores hem de fer la nostra part", com si ella fos una treballadora i no una ministra. El que trasllueix una mentalitat en la qual l'empresari és l'enemic i, per tant, no se li ha de donar ni aigua. I que ens porta al desastre.