Retallades de tipus, més liquiditat i més 'QE' les tres opcions de Lagarde davant el COVID-19

El Banc Central Europeu (BCE) celebra la seva reunió de març enmig de la crisi desencadenada pel coronavirus que amenaça els mercats de valors, els actius financers i l'economia mundial. L'acció d'altres bancs centrals, com la retallada d'emergència de mig punt de la Reserva Federal (Fed) i les mesures de contenció massiva preses a Itàlia, que haurien d'acabar per adoptar-se a d'altres regions d'Europa, forcen la presidenta del BCE, Christine Lagarde, a abandonar el pilot automàtic amb què havia assumit inicialment els comandaments de l'entitat. El mercat reclama mesures a un Consell de Govern que s'enfronta al seu pitjor moment des de la crisi de 2008 i espera que estigui a l'altura d'aquell ‘Whatever it takes’ i del seu anterior president, Mario Draghi.

Entre les eines a disposició de Lagarde, els analistes en destaquen principalment tres: una retallada de la taxa de dipòsits, una relaxació i extensió de l'actual programa de refinançament a llarg termini (TLRTOs) i més ‘QE’ (quantitative easing) o cosa que és el mateix: que s'incrementi el volum de compres d'actius. Sense consens sobre si s'aplicaran totes elles o només algunes de manera immediata, i se'n deixaran d'altres per a més endavant, els experts també indiquen que el conclave d'aquest dijous “sotmetrà a una prova de foc” l'efectivitat del procés de presa de decisions col·legiat que ha imposat Lagarde. De la presidenta del BCE, afirmen, sense excepció, que “s'ha acabat la lluna de mel”.

"En un context extremadament incert en tot el que fa referència a l'abast de les conseqüències econòmiques d'una pandèmia, el BCE no pot deixar d'actuar”, exclama Franck Dixmier, director global de renda fixa d'Allianz Global Investors. I, de fet, així ho va confirmar explícitament Lagarde, a principis de la setmana passada, quan va asseverar que el BCE tindria en compte els riscos causats ​​pel coronavirus a l'economia i es va comprometre a actuar si cal.

No obstant això, les cases d'anàlisis dubten de l'efectivitat d'algunes de les mesures. “Haver de respondre a un xoc exogen en l'oferta, amb conseqüències progressivament negatives sobre la demanda, és una situació incòmoda per a un banc central”, comenta Dixmier. És encara més complex per a l'institut emissor europeu, que ha estat duent a terme una política monetària de crisi des de fa anys, i ha fet ús extensiu de les eines a la seva disposició. Per aquest motiu, els analistes de Danske Bank subratllen que el BCE té menys marge de maniobra que altres bancs centrals, especialment la Fed, del qual el mercat n'espera quatre retallades de taxes més.

Per aquest motiu, des de l'entitat danesa indiquen que el banc central “haurà d'innovar per poder reconduir aquesta situació fora de comú”. Si li manca aquesta capacitat creativa, preveuen que dosifiqui les seves accions, per la qual és possible que deixi les retallades de tipus per a pròximes reunions “si l'economia mostra un deteriorament agut”. Amb tot, reconeixen que és plausible que el tipus de dipòsit caigui en 10 punts bàsics a la reunió del dijous, de -0,50% a -0,60%, ja que els mercats esperen una retallada.

Aquesta decisió “tindria poc efecte immediat sobre l'economia, i podria exercir major pressió sobre el sector bancari, que ja està sofrint les conseqüències de l'alentiment econòmic de la zona euro i dels baixos tipus d'interès”, argumenta Valentin Bissat, economista de Mirabaud Asset Management. “No obstant això, podria alleujar en certa manera les condicions financeres i reduir el cost de les operacions de refinançament a més llarg termini, és a dir, els préstecs a llarg termini als bancs comercials”, agrega.

MÉS FINANÇAMENT I COMPRES D'ACTIUS

La resta de solucions sobre la taula susciten més consens entre els analistes. En primer lloc, creuen que el BCE anunciarà una “flexibilització dels criteris dels préstecs TLTRO o possiblement llançarà un nou programa de préstecs subsidiats adaptat a les necessitats de capital de treball de les corporacions”, explica Konstantin Veit, gestor de PIMCO. Una relaxació dels paràmetres de l'anomenat Targeted Longer Term Refinancing Operations (TLTRO3), amb facilitats al finançament dirigides a les Pimes, encoratjaria als bancs a promoure l'accés al crèdit per a les empreses més exposades a la crisi. “L'objectiu és evitar que els problemes de liquiditat es converteixin en problemes de solvència, la qual cosa desencadenaria una allau de fallides i una explosió de la desocupació”, comenta per la seva part Dixmier.

Una altra mesura que contempla Veit és que es dupliquin “les compres d'actius nets a 40.000 milions al mes durant els pròxims sis mesos”. Dixmier puntualitza que aquest increment de l'expansió quantitativa anirà orientada a la compra de bons corporatius.

Finalment, quant a les projeccions macroeconòmiques del banc central, els analistes de Danske Bank esperen una rebaixa del creixement mentre que la inflació es mantingui sense canvis. “No obstant això, amb la quantitat limitada de dades publicades tenint en compte l'efecte COVID-19, creiem que els mercats se centraran en els comentaris de Lagarde més que en les projeccions”.