Rato assenyala el Banc d'Espanya i el Guindos com els responsables de la caiguda de Bankia

Rodrigo Rato s'ha despatxat a gust contra tot i tots al Congrés. L'exvicepresident i exministre econòmic dels governs de José María Aznar, a més d’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i expresident de Bankia, ha comparegut davant la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvi i ha optat per no assumir responsabilitats sobre el destí de l'entitat financera, sinó que ha culpat de la seva caiguda tant el Banc d'Espanya (BdE) com el ministre d'Economia, Luis de Guindos.

Recorda que tant el Banc d'Espanya com el FROB van revisar els comptes i els plans de negoci de Bankia trimestralment

L'expresident de Bankia ha llegit íntegrament la seva compareixença, però això no li ha impedit narrar com va ser la seva etapa al capdavant de l'entitat financera i, pel camí, llançar diversos dards tant cap a l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, com cap al ministre Luis de Guindos, els quals ha acusat directament de l'enfonsament del banc.

Tal com ha narrat, al juny de 2010, davant la proximitat de les primeres proves de l'autoritat bancària europea, el Govern va decidir modificar la llei de caixes d'estalvi i va plantejar la fusió entre caixes d'estalvi. Caja Madrid va crear un SIP amb cinc caixes però a última hora va rebre l'ordre d'incloure-hi Bancaja. "El Banc d'Espanya em va cridar d'urgència al despatx del governador per introduir-hi Bancaja a 30 dies de les proves europees", ha assenyalat Rato, que ha recordat que el BdE "havia finalitzat dos anys d'inspecció" en Bancaja, i "era plenament conscient del que proposava".

Encara que no s'ha quedat aquí, i ha assegurat que el desembre de 2010 el BdE li va remetre una carta amb l'estimació de les pèrdues esperades per BFA-Bankia durant els dos pròxims anys, en què l'organisme assegurava que eren "perfectament assumibles" gràcies als préstecs convertibles concedits pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). És més, ha recordat que tant el Banc d'Espanya com el FROB van revisar els comptes i els plans de negoci de la nova entitat trimestralment.

Per això, Rato ha defensat la legalitat dels comptes de Bankia i del fullet de la sortida a borsa, en què s'especificava que no es preveien beneficis, precisament per la supervisió a la qual estava sotmesa l'entitat no només del Banc d'Espanya i del FROB, sinó també de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), les condicions va complir Bankia escrupolosament, segons ha recordat l'expresident de l'entitat fent-se ressò de les declaracions dels responsables del supervisor borsari al respecte.

"La sortida a borsa es va fer en un moment especialment difícil als mercats, els bancs assessors van advertir que els mercats estarien tancats. En aquesta situació, el descompte de la col·locació va ser molt superior al que s'estimava, però es va realitzar per la quantitat esperada i complint amb la CNMV ", ha asseverat Rato, que ha insistit que Bankia es va comportar en borsa "millor que la resta del sector" fins a la seva sortida forçosa al maig de 2012.

GUINDOS, RESPONSABLE DE L'ENFONSAMENT DE LA BANCA

Així mateix, l'expresident de Bankia ha carregat durament contra el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el qual ha acusat directament de ser el responsable de la caiguda de l'entitat i de tot el sector financer espanyol poc després de la seva arribada al gabinet de Mariano Rajoy. Ha recordat que Guindos "es va estrenar afirmant que el sector bancari necessitava 60.000 milions d'euros addicionals", cosa que va posar en dificultats la banca, les accions van començar a caure sense fre.

Rato defensa la legalitat dels comptes de Bankia i del fullet de la sortida a borsa, "controlada" per la CNMV

Rato també ha assegurat que les entitats es van trobar amb molts problemes a causa dels famosos 'decrets Guindos', en què el Govern exigia grans provisions als bancs per a l'exposició immobiliària. No content amb això, ha dit, el ministre "em va exigir la meva dimissió el 6 de maig de 2012 i l'acció es va desplomar". Totes aquestes mesures adoptades per l'Executiu van provocar la sortida de 250.000 milions del sistema financer espanyol, el 25% del PIB. Això va fer que al juny Espanya sol·licités "l'únic rescat que li van oferir", que és el de la banca.

Finalment, Rato ha assegurat que el ministre va excloure el Banc d'Espanya de les reunions que va mantenir amb ell fins a tres ocasions (març, abril i maig de 2012) abans de la seva sortida de Bankia. "No va estar present el BdE. La meva opinió personal és que se li van ocultar aquestes reunions", ha assenyalat l'expresident de l'entitat, que, a més, ha afirmat que "els competidors van ser els grans receptors de la sortida de capitals de Bankia després de la nacionalització".