Què implicaria fixar un objectiu per a la taxa de substitució de les pensions?

La deriva de les pensions amenaça de crear una futura generació de jubilats empobrits. Per això, el governador del Banc d'Espanya (BdE), Luis María Linde, va plantejar ahir al Congrés la possibilitat d'establir un objectiu per a la taxa de substitució. Un element que augmentaria la transparència del sistema, criticada pels experts. Però que deixaria clar la seva pèrdua de poder adquisitiu. Un cost per a la butxaca del pensionista que seria equivalent al cost polític.

La taxa de substitució, o taxa de reemplaçament, compara la pensió percebuda en el moment de començar a cobrar-la amb l'últim salari. Per als jubilats, la ràtio va arribar al 80% el 2015. No obstant això, des d'aquest any tendirà a reduir-se. Ho farà amb el retorn de la inflació, que provoca que la reforma de 2013, aprovada pel Govern de Mariano Rajoy en majoria absoluta, comenci a millorar la sostenibilitat del sistema. A costa de qüestionar la suficiència de les pensions.

Segons un estudi de la Comissió Europea, en què van participar funcionaris de tots els països –fins i tot Espanya-, la taxa de substitució s'enfonsarà durant les pròximes dècades des del 81,9% de mitjana el 2013 fins al 49,7% el 2060. És a dir, si els salaris creixessin igual que la inflació en aquest període, per a un treballador que ingressa 1.500 euros mensuals cobrarà una pensió de 750 euros mensuals enfront dels 1.200 euros si es jubilés avui. Altres previsions apunten a una caiguda més gran, com les d'Inverco, que projecten una taxa de substitució al 50% el 2050 i al 24% el 2075.

AUGMENT ANUAL DEL 0,25%

La revaloració de les pensions dependrà durant les pròximes dècades del factor de sostenibilitat, calculat en funció dels comptes de la Seguretat Social i de l'esperança de vida dels jubilats. Després de la desindexació de les pensions a l'IPC, el límit inferior establert per la llei al 0,25% serà el creixement anual de les pensions, segons els experts. Amb el qual si la inflació se situa en el mitjà termini al 2%, objectiu del Banc Central Europeu (BCE), la caiguda de la capacitat de compra dels pensionistes serà acusada.

En absència d'increments dels ingressos, el mecanisme d'ajust descansaria principalment sobre una disminució de la pensió mitjana respecte al salari mitjà

Això és el que va explicar ahir Linde a la Comissió d'Economia, encara que va passar desapercebut entre els partits polítics, àvids de preguntar-li per Banc Popular i pels 60.000 milions d'euros que el Banc d'Espanya calcula irrecuperables en ajudes públiques a la banca. "L'envelliment poblacional pressiona a l'alça la despesa en partides com la sanitat, la cura de la gent gran i, en particular, les pensions", va assenyalar el governador del BdE.

De fet, la partida inclosa pel Govern al projecte dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2017 ascendeix a 139.647.000 d'euros, un 3,1% més que els 135.449.000 de 2016. I un 40,7% de la despesa total de l'Estat. "Les reformes introduïdes durant els últims anys, com el retard de l'edat de jubilació, la definició d'un factor de sostenibilitat, que lliga la pensió inicial a l'increment de l'esperança de vida, i el nou mecanisme que condiciona la revisió anual de les pensions a l'equilibri entre els ingressos i les despeses del sistema -amb uns topalls màxims i mínims-, han contribuït a contenir l'augment de la despesa i a reforçar la sostenibilitat a llarg termini del sistema de pensions", va subratllar Linde.

El governador va explicar que els canvis normatius han millorat la previsió de sostenibilitat. Però ara entra en joc garantir la suficiència de les pensions. "En absència d'increments dels ingressos, el mecanisme d'ajust descansaria principalment sobre una disminució de la pensió mitjana respecte al salari mitjà, cosa que es coneix com a taxa de substitució", va advertir l'expert. "Amb vista al futur, seria convenient establir una 'taxa de substitució objectiu, a partir de la qual s'han d'adequar els ingressos del sistema per garantir la seva sostenibilitat", va afegir.

MÉS TRANSPARÈNCIA

El sistema és complex, no hem avançat res. A la Seguretat Social és difícil que et donin una estimació de la teva pensió tret que estiguis a punt de jubilar-te

Aquesta proposta tindria un doble efecte. D'una banda es posa un sòl en la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions. Per l'altra, s'afegiria transparència al sistema, ja que els futurs pensionistes sabrien amb claredat el que cobraran respecte als seus salaris. Precisament, fer més fàcil d'entendre el sistema és una cosa per la qual advoquen els experts. No en va, la Seguretat Social encara incompleix la llei de 2011 que estableix que ha d’"informar" als cotitzants sobre la seva futura pensió.

"El sistema és complex, no hem avançat res. A la Seguretat Social és difícil que et donin una estimació de la teva pensió tret que estiguis a punt de jubilar-te. És un problema, perquè no tens una previsió d'ingressos per a la jubilació", va assegurar la setmana passada David Carrasco Pérez de Mendiola, director executiu de Pensions a BBVA Asset Management, en una ponència organitzada per CFA Institute. Linde, al Congrés, també va posar el focus en això: "És desitjable que l'estratègia de reforma triada condueixi a un augment de la transparència del sistema i a un reforç de la relació entre les contribucions i les prestacions, mantenint mecanismes d'ajust automàtic que garanteixin l'equilibri financer".