Per què la prima de risc espanyola no s'ha disparat després de les eleccions generals?

Les eleccions generals del passat 20 de desembre han donat com a resultat un escenari d'incertesa política, en el qual cap partit té suports suficients per investir el seu candidat a la presidència. Malgrat aquesta incertesa, la prima de risc amb prou feines ha sofert durant el primer mes després dels comicis.

A diferència de votacions anteriors, on estava clar quin dels dos grans partits, PP o PSOE, podria governar, en aquesta ocasió el Parlament llança un escenari de divisió política. Cap d'aquests grups serà capaç d'investir el seu president, ni tan sols amb el suport d'una segona formació tret que s'uneixin els dos, fet que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha rebutjat enèrgicament en diverses ocasions.

El joc dels pactes polítics és més complicat que mai, la qual cosa ha generat un entorn d'inestabilitat política. Els dies següents a la celebració de les eleccions, diverses entitats d'anàlisis i bancs d'inversió van advertir sobre els efectes que aquest escenari tindria per a Espanya financerament parlant.

No obstant això, la prima de risc amb prou feines s'ha ressentit. Què està passant?
“No és un escenari massa catastrofista per al mercat de cara a l'impagament del deute”, considera l'economista Juan Fernando Robles, professor de Banca i Finances, en declaracions a Bolsamania. Robles recorda que el pressupost de 2016 ja va ser aprovat abans de finalitzar la legislatura, la qual cosa “no dóna excessiu marge al Govern entrant, encara que faci modificacions”.

Fins i tot en l’“escenari més estrany”, com ha qualificat Robles una coalició de govern PSOE-Podemos, “la presència del PSOE en l'acord” rebaixa la incertesa, ja que “no s'espera que faci res d’estrany”. “També Podemos ha canviat el seu discurs sobre el pagament del deute”, recorda.

EL MATALÀS DEL BCE

L'economista també assenyala a “la política expansiva del Banc Central Europeu (BCE)” i el seu programa de compra d'actius. “El BCE està comprant deute per darrere, la qual cosa ha situat els interessos en negatiu a curt termini”, assenyala aquest expert, que considera que “la pròpia acció del BCE ha creat una sobredemanda de deute que impedeix que hi hagi una catàstrofe”.

“El mercat de deute públic està intervingut de manera artificial pel Banc Central Europeu”, explica Felipe López Gálvez, analista de Self Bank, en declaracions a Bolsamania. “Des de la desil·lusió que es van portar els inversors en la reunió del 3 de desembre, el preu del petroli ha caigut un 40% addicional, per la qual cosa molts estan apostant pel fet que el BCE hagi d'ampliar el seu programa de compra d'actius per combatre la baixa inflació”, afegeix aquest expert, que recorda que “les referències macroeconòmiques segueixen mostrant el bon to de l'economia espanyola”.

Quant a quin escenari seria pitjor econòmicament per a Espanya, López Gálvez considera que “si es repeteixen les eleccions i el resultat segueix mostrant una fragmentació similar, la borsa espanyola sofriria”. Per contra, “un govern disposat a realitzar reformes, independentment del signe polític, tranquil·litzaria el mercat”.