Per què ha dimitit Lautenschlaeger (BCE)? Els experts apunten Lagarde

Problemes en el si del Banc Central Europeu (BCE). La sobtada dimissió de l'alemanya Sabine Lautenschlaeger, membre del Consell del banc central, sense que se n'hagin explicat els motius, ha donat pas a les especulacions i ha generat dubtes al voltant del BCE i la cohesió dels seus membres. No és cap secret que els banquers centrals alemanys sempre s'han mostrat crítics amb la política laxa del banc central. Lautenschlaeger és el tercer membre del Bundesbank que deixa el seu càrrec abans d'hora durant els últims deu anys, seguint els passos de Jürgen Stark i Axel Weber.

El BCE s'ha negat a donar les raons de la seva sobtada dimissió dos anys abans del previst, cosa que ha generat els rumors. Hi ha qui apunta que la seva marxa respon a la seva disconformitat amb les polítiques del BCE i que ha tingut com a detonant l'anunci, durant l'última reunió, de la represa del programa de compra d'actius. Per a ella i per a altres membres, aquesta decisió hauria estat prematura i innecessària.

No obstant això, Michael Hewson, el director d'anàlisi de CMC Markets, creu que darrere de la marxa de Lautenschlaeger hi ha un altre motiu. "Sembla bastant estrany que hagi decidit marxar just quan se'n va Draghi. (...) Si té desacords amb ell, el fet que aquest marxi seria una oportunitat per a ella d'ajudar a donar forma a la política monetària amb la nova titular, Christine Lagarde, quan arribi l'1 de novembre", apunta.

"Encara que només la senyora Lautenschlaeger coneix les raons per la qual sent que no pot seguir en el seu càrrec, una d'aquestes raons podria ser l'arribada de la senyora Lagarde, una advocada de professió la qual han col·locat al BCE per fer front a un treball en el qual no té cap experiència", afirma Hewson.

El director d'anàlisi es mostra força crític amb Lagarde i qüestiona el seu pas per l'FMI i també per la política francesa. "La seva permanència a l'FMI no ha estat exactament un èxit", assenyala aquest expert, i es refereix al seu paper en el viscut per Grècia i Argentina i en la creació "de la recessió més profunda mai viscuda a Grècia, que va deixar un rastre de misèria humana al seu pas".

Quant al seu pas pel Ministeri d'Hisenda de França, "tampoc va ser exactament un èxit", assenyala Michael Hewson, en un moment en què el dèficit francès era molt elevat i superava amb escreix les normes de la UE.

"Amb aquest tipus d'antecedents, a més de veure's embolicada en un escàndol de frau, és probable que l'aterratge de Christine Lagarde en el càrrec de presidenta del BCE sigui motiu de preocupació per a aquells que encara valoren la prudència fiscal per sobre de la generositat fiscal", assenyala Hewson, que considera que Lagarde "no està ni remotament qualificada per al lloc".