Per què el taxi no obté suport social en el seu conflicte amb Uber i Cabify?

La guerra continua oberta. Els dos bàndols estan clars: el sector del taxi i els vehicles turisme amb conductor (VTC) com Uber i Cabify. Uns demanen que es declarin il·legals els nous competidors i els altres que se'ls deixi entrar al mercat amb condicions diferents als vells. Una disputa que sembla allargar-se en el temps. No obstant això, la vaga de taxistes d'aquest dimarts ha tornat a obrir el debat i, malgrat el seu èxit de convocatòria i mobilització, el seu missatge no acaba de calar entre la societat.

El suport de la justícia no ha estat suficient per al sector del taxi. El Tribunal de Justícia Europeu va declarar Uber com a "servei de transport" i no un simple mediador entre clients i conductors, per tant, va decretar que estava realitzant competència deslleial. Anteriorment, el seu servei Uber POP va ser declarat il·legal. Per la seva banda, Cabify i els taxistes mantenen diverses disputes judicials i legislatives en marxa.

Una situació judicial que no aconsegueix empatitzar amb la ciutadania, que sembla estar distanciada de la situació que viu el sector. Els usuaris que han optat per convertir-se en usuaris d'aquestes plataformes. Segons les dades del Ministeri de Foment hi ha 5.687 llicències de VTC a Espanya pel que fa a les 70.223 llicències de taxis. El límit que estableix la llei és un VTC per cada 30 taxis, en l'actualitat, la taxa és d'un per cada 12,48.

El principal motiu d'aquest progrés dels VTC és el preu. L'opció de Uber i Cabify, en funció del recorregut i que es fixa abans del trajecte, tendeix a ser una mica més barata que un taxi a causa dels costos ocults que suporten els seus conductors. La principal explicació a aquest fet es reflecteix en Madrid. Les llicències de taxis es traspassen per xifres que poden rondar els 150.000 i 170.000 euros, aproximadament. Des de la Federació Espanyola del Taxi (Fedetaxi) denuncien que la llicències VTC s'obtenen per una taxa administrativa de 32 euros a la Comunitat de Madrid amb l'excusa que van a prestar un servei públic, però que immediatament revenen per preus que oscil·len entre els 30.000 i 50.000 euros.

L'opció dUber i Cabify, en funció del recorregut, tendeix a ser una mica més barata que un taxi

Una qüestió que Pablo Rodríguez Sardinero, director general de transports Comunitat de Madrid, matisa: "S'ha incrementat en un 25% el nombre d'inspectors, cosa que ha suposat en aquest trimestre un increment en la tasca inspectora de més del 300%". A més recorda que "s'han regulat els distintius identificatius dels vehicles dedicats a l'arrendament de vehicles amb conductor (VTC) residenciats a la Comunitat de Madrid".

D'altra banda, fonts del sector apunten que "les condicions del vehicle i el tracte al client dels conductors VTC" han aconseguit convèncer al client. Sí que és cert, segons matisa, que "aquestes diferències s'han anat igualant". Un altre dels avantatges que apunten és "en ciutats com Madrid es complica trobar un taxi nocturn i els VTC compensen aquest dèficit", assegura.

EXCÉS DE DEMANDA

Una de les dades que poden justificar aquesta qüestió és l'excés de demanda de taxi a les grans ciutats. A Madrid, segons dades de 2016, existien 16.073 llicències de taxi per 3,1 milions d'habitants, sense comptar el turisme. Un fet que eleva la demanda del taxi i, que pot provocar, que l'oferta sigui menys exigent.

Des de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) reclamen a les institucions que "s'hauria de vigilar el mercat i promoure un entorn competitiu per evitar la creació d'oligopolis i monopolis en el consum col·laboratiu", segons apunten en un comunicat. D'altra banda, apunten que "cal aclarir les funcions i les responsabilitats de les plataformes: els usuaris es mereixen tenir una legislació clara".

Segons el director general de transports de Comunitat de Madrid un dels motius pels quals es pot produir el distanciament amb el sector del taxi és "a causa de la situació del sector és molt poc flexible, això hauria de modificar". Un altre aspecte que pot generar rebuig és la facturació mitjana del gremi que se situa "entre 4.000 i 5.000 euros", afegeix Rodríguez Sardinero. Un altre dels aspectes que allunya el sector de la societat és "la paralització absoluta de serveis, com ha succeït aquest dimarts, no s'entén entre els usuaris", explica el director general de transports de Comunitat de Madrid.