Pànic energètic a Europa: el gas es dispara a màxims per Rússia i el Kazakhstan

Els preus del gas s'han tornat a disparar a les últimes hores pel nou tancament del gasoducte Nord Stream 1 decretat per Rússia (serà de tres dies i començarà el 31 d'agost) i també pels danys que s'han produït en un oleoducte al Kazakhstan. El pànic energètic s'estén per Europa davant el temor, cada vegada més gran, d'una interrupció de subministrament.

El gas va tocar el màxim històric després de pujar un 19% davant la decisió de Moscou de tornar a tallar l'aixeta, per uns dies, a Europa. L'última vegada que es va tancar el gasoducte ubicat a Alemanya per manteniment, els russos van restablir el flux de gas, però per sota del nivell que mantenien fins aquell moment. De fet, ara el Nord Stream 1 només funciona al 20% de la seva capacitat, després de les retallades que ha anat fent Rússia esgrimint diverses excuses, quan en realitat és la seva resposta a les sancions imposades per la Unió Europea després de la invasió d'Ucraïna.

Ara es tem un tancament total, i els preus a l'engròs del gas (el contracte per al primer mes al centre holandès TTF, referència europea per al comerç de gas natural) no han deixat de pujar. Aquest dilluns van arribar a assolir gairebé 290 euros per MWh. "És molt possible que els preus del gas, molt volàtils, tornin a baixar ben aviat. Però, i si es mantenen a prop d'aquests nivells? Com ​​a regla general, una pujada sostinguda del preu del gas de 100 euros per MWh acabaria elevant el nivell de preus al consum a l'Eurozona en un 5% una vegada que es repercuteixi gairebé per complet en els consumidors, les llars es veuen afectades per l'augment dels preus del gas i l'electricitat, així com dels béns i serveis produïts directament o indirectament amb gas. Així, 80 euros més per MWh podrien elevar el nivell de preus en un 4% al llarg del temps", comenten des de Berenberg.

Michael Hewson, analista en cap de mercat de CMC Markets UK, creu que "cada vegada està més clar que els preus del gas probablement continuaran sent més alts durant més temps", i apunta que l'"angoixa" que viu Europa és perquè preocupa que l'anunci de Rússia del tancament del Nord Stream 1 per tasques de manteniment no programades "pugui passar de manera més regular a mesura que el temps es torna més fred".

En opinió d'aquest expert, "poc importa que Rússia decideixi tallar els fluxos del tot, ja que el mercat s'està comportant com si ho fes".

Per part seva, Ipek Ozkardeskaya, analista sènior a Swissquote Bank, destaca al seu comentari diari que "la pujada dels preus del gas natural desplaça la demanda d'energia del gas al petroli, cosa que dona suport a la venda de cru". Tot i això, també hi ha problemes de subministrament de petroli, i la situació només se solucionarà, apunta, si "el petroli iranià torni a arribar al mercat".

L'anunci del tancament temporal del gasoducte Nord Stream 1 es produeix en un moment en què els governs europeus s'afanyen a omplir les instal·lacions d'emmagatzematge subterrani de gas natural en un intent de tenir prou combustible per mantenir les llars calentes durant els propers mesos, de cara a l'hivern, que ja es torna complicat.

RÚSSIA POT TANCAR ALTRES GASODUCTES

Holger Schmieding, economista en cap del Berenberg, creu que l'últim anunci de Gazprom "posa de manifest dos greus riscos: primer, Rússia pot al·legar falsament que no pot reobrir el gasoducte després a causa d'un 'problema tècnic' que només es podria resoldre si s'aixequen les sancions occidentals, i segon, Rússia també pot tancar els altres gasoductes a Europa més endavant”.

Segons la seva opinió, uns preus més alts per a un subministrament de gas encara més escàs "empitjorarien la greu recessió en què ja està caient Europa". A més, ha dit que un nou tall immediat dels fluxos russos augmentaria la probabilitat que Alemanya, i la resta de països del Vell Continent, s'enfrontin a una escassetat hivernal.

Europa es troba en una situació crítica quan falta poc més d'un mes per a l'inici oficial de la temporada de calefacció d'hivern. De fet, el primer ministre belga, Alexander De Croo, ja ha llançat una de les advertències més greus, en apuntar que el Vell Continent podria enfrontar-se no només a un, sinó fins a 10 hiverns difícils si la situació no es resol, tal i com com recull Bloomberg.

"El mercat pot fer cas omís dels comentaris de Gazprom i començar a considerar que el gasoducte pot no tornar a funcionar o, com a mínim, es pot endarrerir per qualsevol motiu", ha assenyalat, per part seva, Biraj Borkhataria, analista d'RBC Capital Markets.