No només caixes: els 10.000 milions en EPA perduts des de 2012 corroboren les ajudes a la banca en el rescat

Per inacció, omissió, desconeixement o el bloqueig parlamentari del PP, "ara no toca", el rescat financer d'Espanya de 2012 és l'elefant a la sorra del Congrés des de fa cinc anys. Fins ara. Sempre va ser aquí des que va posar l'Estat a la vora la fallida. No per l'oposició, sinó per l'obscurantisme amb què el Govern va anar traslladant els resultats de la reestructuració bancària a Espanya. Ara es redescobreix que un de cada cinc euros destinats a sanejar les caixes d'estalvis i reforçar el sistema financer s'han perdut, segons ha corroborat el Banc d'Espanya.

No obstant això, l'informe que ha donat a llum el Banc d'Espanya, i que explicarà el seu governador, Luis María Linde, davant la comissió parlamentària creada a l'efecte, assenyala el pitjor dels escenaris: més de 60.000 milions de pèrdues de 74.000 milions mobilitzats, en la seva gran majoria, pels diners de tots els europeus. Les xifres treuen a la llum l'import dels Esquemes de Protecció d'Actius (EPA) amb els quals es va emparar els bancs perquè compressin les entitats en problemes o intervingudes pel FROB.

"Durant els anys 2008-2011, els canvis en el sistema financer es van centrar al sector de caixes d'estalvis, que va experimentar una transformació radical, bé com a conseqüència de procés d'integració, bé per la intervenció directa del Banc d'Espanya. En total, es van veure afectades 42 de les 45 entitats existents a finals de 2007", descriu l'informe sobre la reestructuració que ha elaborat el supervisor.

La realitat és que les ajudes financeres públiques van reforçar el sistema, també als bancs, i les entitats compradores (que van adquirir entitats recapitalitzades) van rebre assegurances antipèrdues, els EPA, que van compensar al llarg del temps, així com els crèdits fiscals assumits en integrar negocis en pèrdues.

El mantra esgrimit durant anys pel sector bancari, "no es va ajudar als bancs, sinó a les caixes", queda ara en entredit. L'exresponsable econòmic del PSOE i exministre, Jordi Sevilla, s'ha encarregat de recordar-lo arran de la recent intervenció de Banc Popular. "La seva situació ja hauria donat per incorporar-lo al procés de rescat", va dir aquest dimarts a Santander i alhora va assenyalar un "interès polític" en vincular el rescat de 2012 a les caixes -que no tenien accionistes privats- i no als bancs, els guanyadors de la reestructuració.

QUÈ SÓN ELS EPAS?

Els EPA, a més d'una forma de saludar al País Basc i Navarra o la periòdica Enquesta de Població Activa, ha estat l'obscur objecte de desig de la banca en cadascuna de les operacions corporatives que s'han succeït a Espanya des de 2010. Es tracta, de forma senzilla, d'assegurances anitpèrdues contra l'adquisició de bancs en problemes a canvi de realitzar un sanejament del seu balanç, estructura i assumir les seves obligacions amb els clients.

Un Esquema de Protecció d'Actius (EPA) és un mecanisme pel qual la institució que el concedeix (el FGD o el FROB) garanteix a una entitat de crèdit el valor d'una cartera d'actius, en tot o en part, per sobre de les provisions constituïdes per l'entitat beneficiària per cobrir aquests actius. "Atès que aquest mecanisme dóna certa certesa sobre el valor dels actius coberts, és una eina especialment útil per a la venda de les entitats amb problemes", assegura l'informe.

Segons el BdE, durant la reestructuració del sistema bancari espanyol entre 2009 i 2014, s'han utilitzat dos tipus d'EPA. Primer, aquells en què es fixa de forma expressa l'import màxim de la garantia i en els quals les pèrdues queden cobertes d’acord amb què sol·licita l'entitat emparada. Va ser el cas de la protecció estesa pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) a Cajastur (Liberbank) per quedar-se amb Caixa Castella-La Manxa (CCM). L’FGD va injectar 1.740 milions d'euros d'ajudes al capital i un EPA de 1.715 milions.

Hi ha un altre segon tipus EPA en què el garant va cobrir un percentatge de les pèrdues en què s'incorri mentre es produïa els números vermells. La resta ho paga el comprador. És una garantia de risc compartit, com la que es va fer servir amb Cajasur perquè fos adquirida per BBK (Kutxa). Cada operació de sanejament i l'ús d'EPA va ser un món diferent. En aquest cas, el juliol de 2010 es va aprovar l'adjudicació de CajaSur a BBK amb una EPA de 392 milions d'euros que cobria una cartera de 5.540 milions d'euros.

ELS GRANS FORATS DEL RESCAT

Per exemple, després de la intervenció en la Caixa del Mediterrani (CAM), el Fons de Garantia de Dipòsits va aprovar ajuts en forma de capital per 5.249 milions d'euros i la concessió d'un esquema de protecció d'actius (EPA) a Banc Sabadell -el guanyador de la subhasta per l'entitat- per un import de 3.548 milions d'euros addicionals. En el cas de Novacaixa Galícia (avui Abanca), l'entitat adjudicatària (el veneçolà Banc Banesco) va pagar 1.000 milions en un subhasta, però després que el FROB hagués injectat un total de 9.000 milions entre capital i EPA per fer-se amb l'entitat.

BBVA es va quedar amb Unnim el 2010. L'absorció de la unió de caixes catalanes (Sabadell, Terrassa, Manlleu) portava un dot de 953 milions d'euros de capital de l'FGD i un EPA de 1.200 milions. També el banc blau -previ pagament de 1.100 milions- es va quedar amb Catalunya Caixa, que va rebre ajudes netes per valor de 12.000 milions abans de ser subhastada a BBVA. També va rebre ajudes Caixabank per resoldre la situació de Banca Cívica i Banc de València. En el cas de la primera, l'entitat va tornar els gairebé 1.000 milions que havia injectat el FROB, però en el banc llevantí -un forat negre que va ser deixat caure la Bankia de Rato- va assumir un EPA de 598 milions i ajudes anteriors de 5.498.000.