Nash i la 'teoria de jocs' apunten a la consecució de la guerra comercial

John Nash ho tindria clar. La seva anàlisi sobre l'equilibri en la 'teoria de jocs' no cooperativa apunta cap a la formalització de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. Un estudi que bé va valer un Premi Nobel d'Economia el 1994, i que ara pot donar una mica de llum sobre el futur de les tensions que afloren entre dues de les economies més potents del món.

La consecució de cops ha augmentat la incertesa als mercats, ningú vol viure una guerra comercial. No obstant això, després de la resposta xinesa d'igualar l’envit del president nord-americà, Donald Trump, va augmentar la passada setmana en 100.000 milions de dòlars la seva aposta en aranzels. Un perillós exercici que pot acabar dinamitant la relació entre els dos bàndols.

L’'Equilibri de Nash' mostra la guerra com l'escenari més probable, amb els dos països a la recerca de la major recompensa

No obstant això, tot just tres dies després, el president Xi Jinping anunciava mesures aperturistes per al seu país, com la reducció d'aranzels a les importacions de vehicles, argumentant que "la Xina no busca un superàvit comercial". Un gest que s'ha interpretat com un pas enrere per part del gegant asiàtic, opinió que els analistes no comparteixen. "Creiem que es tracta d'una mala interpretació dels esdeveniments recents", apunta l'economista en cap d'Oxford Economics, Gregory Daco. "La majoria dels observadors no comprenen el marc global d'aquestes tensions, ni la dimensió intemporal del dol", afegeix.

D'aquesta manera, mitjançant el disseny d'un 'dilema de presoner' és possible estudiar quin és el resultat més probable per a l'enfrontament de dos països sense incentius per cooperar, amb una major recompensa percebuda que mitjançant la cooperació, com passa en aquest cas. L'escenari que més probabilitats té per ocórrer es coneix com l’'Equilibri de Nash'.

Així, la guerra comercial és el resultat més probable, amb els dos països imposant aranzels a les importacions del seu 'enemic', buscant obtenir el major volum de beneficis. No obstant això, l'equilibri de Nash (US -5; Xina -5) no és el millor escenari per als dos. I aquí és on el diàleg i les relacions institucionals entren en joc. Mitjançant una reducció de les tensions, les dues administracions avançarien cap a un marc de benefici mutu.

A més, la consultora britànica destaca les diferències temporals que ambdues estratègies experimenten. Mentre que l'Administració de Trump necessita mostrar una imatge d'autoritat i poder de manera immediata després de la pèrdua de suports en sengles càmeres per a les eleccions intermèdies d'aquest any, el seu rival ha mostrat un desig més llargplacista per abastar aquestes qüestions. El conflicte podria empitjorar abans d'arribar a un resultat positiu en el futur.