Nacionalitzar empreses pel coronavirus? S'obre el debat i això és el que diuen els experts

Són moltes les empreses que estan passant per una situació complicada pel brot de coronavirus, alguna d'elles estratègica. El confinament decretat per l'Executiu de Pedro Sánchez en declarar l'estat d'alarma per intentar frenar l'epidèmia ha provocat una aturada en molts sectors i una allau d'ERTEs. El fantasma de la nacionalització sobrevola amb força Espanya i la resta d'Europa, i el debat està servit. Cal que els governs actuïn, o seria millor que s'esperessin a veure com es desenvolupa la situació?

Fa uns dies aquest tema va provocar, segons sembla, un dur enfrontament en el si del Govern de coalició. Tal com van publicar alguns mitjans, el vicepresident Pablo Iglesias va dirigir-se al Consell de Ministres extraordinari convocat dissabte passat, en el qual es va aprovar l'estat d'alarma, per reclamar que es nacionalitzessin algunes empreses, com les elèctriques, cosa a què tant Sánchez com la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, es van negar.

El tema de la nacionalització sempre ha estat polèmic, encara que tot apunta que a Espanya no es contempla, de moment. No s'ha tornat a parlar del tema, o almenys no ha transcendit. No així a Itàlia, on l'Executiu de Giuseppe Conte ha anunciat que prendrà el control d'Alitalia per tal d'evitar que caigui pel coronavirus, després que l'aerolínia porti anys vora la fallida. I a França i Alemanya és una idea que ja s'ha posat sobre la taula.

En concret, el ministre francès d'Economia i Finances, Bruno Le Maire, ha dit que farà servir tots els mitjans al seu abast per protegir les grans companyies franceses, la qual cosa "inclou la recapitalització, la presa d'una participació accionarial o fins i tot la nacionalització si és necessari". Per part seva, el titular d'Economia alemany, Peter Altmaier, ha deixat caure la idea, dient que no es descarta la intervenció en les empreses afeblides, encara que assegura que si finalment es fa, no seran moltes les nacionalitzacions que es duguin a terme.

Els experts de Berenberg apunten que el debat sobre si els governs han de prendre participacions en empreses en risc pel brot és encara "poc important", però assenyala que, en tot cas, les injeccions directes de capital "haurien d'utilitzar-se només com a últim recurs". "En una crisi que s'agreuja, les injeccions de capital podrien, no obstant això, tenir sentit per preservar l'estabilitat financera i/o mantenir a flotació empreses viables que no poden obtenir capital per si mateixes i no poden accedir a crèdits per alleujar una crisi de liquiditat", diuen els analistes d'aquesta firma alemanya.

I és que, recorda, una participació directa en una empresa "posaria en risc els diners dels contribuents". Per això Berenberg creu que és millor que els governs esperin a veure si les mesures que s'han anat adoptant fins ara, com les injeccions de liquiditat o l'ajornament d'impostos, són suficients per garantir la viabilitat de les empreses, i si no, llavors és quan haurien de plantejar-se les nacionalitzacions.

NOMÉS TENEN SENTIT EN TRES CASOS

De fet, la firma d'anàlisi alemanya creu que, atès que les nacionalitzacions comporten una sèrie de "riscos", només tenen sentit en una situació d'emergència i en tres supòsits:

1. Per preservar o restablir l'estabilitat financera, com va passar durant la gran crisi financera de 2008/2009.

2. Per fer costat a les empreses viables que no poden recaptar fons per si mateixes o accedir al suport de liquiditat aprovada, malgrat les garanties governamentals de gran abast i les molt generoses facilitats de refinançament del Banc Central Europeu (BCE) per als bancs.

3. Per impedir que altres empreses estrangeres que no compleixin les normes exigides s'apropiïn hostilment de tecnologies crítiques per a la seguretat i la protecció de dades. En el cas d'Espanya, el Govern ja s'ha preocupat que no es produeixi aquesta situació, impedint que inversors estrangers llancin opes sobre empreses estratègiques aprofitant el brot de coronavirus. De fet, ha blindat Telefónica i Prisa.

La nostra impressió és que, de moment, els governs esperaran que les seves mesures de liquiditat siguin suficients per alleujar les tensions", de manera que les injeccions directes de capital o les nacionalitzacions "probablement continuaran sent una rara excepció". Sobretot, diuen els experts de Berenberg, perquè "des del punt de vista polític, la presa de participacions directes en el capital de moltes empreses podria ser molt controvertida".

Però "en aquests temps inestables, com a mínim cal considerar les conseqüències potencials de les opcions d'últim recurs", com són les nacionalitzacions, asseveren aquests analistes, que creuen que la promesa de la Comissió Europea d'aprofitar plenament la flexibilitat prevista a les normes de la UE sobre ajudes estatals "ha obert la porta legal a aquesta opció de manera més àmplia".