Merkel i Macron obligaran a Sánchez a partir peres amb Iglesias a canvi del rescat

"Europa no ajudarà Espanya mentre Sánchez vagi de bracet amb Pablo Iglesias. No ens donaran diners per disparar la despesa i el dèficit més del mínim inevitable per la Covid amb les mesures que li exigeix Podemos, ni toleraran pujades d'impostos que arruïnin encara més l'economia", sosté un analista especialitzat en economia europea. L'instrument per forçar aquesta ruptura és la condicionalitat anunciada per Merkel i Macron per poder accedir al fons de rescat de 500.000 milions.

El Govern de Pedro Sánchez ha reaccionat amb gran alegria perquè els seus precs han estat per fi escoltats i el rescat europeu no serà en forma de préstec que calgui retornar, sinó de subvenció a fons perdut. Però la realitat és que no té tants motius per estar content, perquè no permetran que s'ho gasti com vulgui i, sobretot, li imposaran unes condicions molt dures a canvi.

Primer revés: "Per donar suport a una recuperació sostenible que restableixi i potenciï el creixement a la UE, Alemanya i França donen suport a un Fons de Recuperació ambiciós, temporal i amb una destinació prefixada", diu la declaració francoalemanya. És a dir, que el fons tindrà una vigència limitada i només es podrà gastar en allò que la UE determini, i no pas en els múltiples "escuts socials " anunciats per l'Executiu espanyol.

Segon revés: "El Fons de Recuperació proporcionarà despesa pressupostària de la UE per als sectors i regions més afectats sobre la base dels programes de la UE, i en línia amb les prioritats europees. Potenciarà la resistència, convergència i competitivitat de les economies europees, i incrementarà les inversions en particular en les transicions digital i verda, i en l'enfortiment de l'I+D". De nou, una restricció a la despesa, i una indicació que ha de destinar-se a millorar la competitivitat, no a despesa improductiva.

Més del mateix: "S'orientarà cap als reptes de la pandèmia i les seves seqüeles (...) amb un volum i un venciment clarament especificats". I el revés definitiu: "Aquest suport a la recuperació complementa els esforços nacionals i el paquet acordat per l'Eurogrup, i es basarà en el clar compromís dels Estats membres d'aplicar polítiques econòmiques sanejades i una ambiciosa agenda de reformes".

AUSTERITAT, RETALLADES, REFORMA LABORAL I DE PENSIONS...

Més clar, l'aigua. Si no hi havia condicionalitat en el rescat en forma de préstec del MEDE, com va presumir Sánchez el cap de setmana, en aquest rescat sí que n'hi ha, i ben dura. I just en la direcció contrària que la que pretenia imposar Podemos. D'una banda, austeritat, retallades, reducció de despesa pública, incloent-hi la "social", preferència de la inversió sobre la despesa improductiva, supressió de subsidis i subvencions, reducció de l'administració (ministeris, assessors, alts càrrecs, organismes, funcionaris...), etc. I d'altra banda, una reforma laboral més àmplia que la del PP -en comptes de derogar-la-, reforma de pensions, liberalització de mercats, reducció de traves i burocràcia, etcètera.

Sembla evident que Pablo Iglesias no podrà tolerar aquestes mesures radicalment oposades al seu programa. La qual cosa obligarà a Sánchez a triar entre el seu "soci preferent" de Govern i un rescat més que necessari -per això ha suplicat tant per ell-, especialment amb l'amenaça que el BCE no pugui comprar les quantitats ingents de deute que haurem de col·locar per finançar el dèficit.

Si es compleix la lògica, Sánchez triarà el rescat. Però, per evitar quedar-se en minoria i haver de convocar una altra vegada eleccions, necessitarà un suport que només li pot donar el PP; és a dir, la 'gran coalició' que molts pensen que seria el millor que li pot passar a Espanya en aquest tràngol. Hi estarà disposat Pablo Casado?