Més estímuls a final d'any, inflació i la fortalesa de l'euro, les claus del BCE

És qüestió de mesos que el Banc Central Europeu (BCE) anunciï noves mesures d'estímul per alleujar els estralls de la crisi econòmica derivada de la pandèmia. El 'bazuca' del supervisor monetari encara treu fum després de la dotació d'1,35 bilions d'euros del Programa de Compres d'Emergència per a Pandèmies (PEPP), però no reposarà gaire més temps. O almenys això és el que espera el consens d'analistes consultats per Bolsamanía. Les expectatives unànimement són que el banc central ampliarà les ajudes abans que acabi l'any, i se'n cercaran indicis al comunicat de l'entitat i al posterior discurs de la seva presidenta, Christine Lagarde.

El BCE celebra l'antepenúltima reunió del seu Consell de Govern de 2020 aquest dijous, amb tota l'atenció del mercat fixada en els senyals que pugui enviar sobre si la màquina d'imprimir diners es posarà en marxa a l'octubre o desembre. Així mateix, els analistes posen l'accent en el protagonisme adquirit pel banc central aquestes últimes setmanes amb les seves intervencions verbals sobre l'euro, que espera que es repeteixin com a eina per rebaixar-ne la fortalesa. Finalment, les perspectives macro, en concret les d'inflació després de la dada negativa d'agost, també seran pedres angulars del conclave bancari.

De fet, la quantia i la forma de "més relaxació dependrà de canvis dràstics a les perspectives econòmiques”, avisen els analistes de Monex Europe. Per tant, “els inversors han d'estar atents a les noves projeccions”, assenyalen. La recuperació de la zona euro sembla haver-se esgotat a mitjan tercer trimestre per l'augment de les restriccions a certs viatges i activitats d'oci; “no obstant això, mentre es continuï evitant un confinament total i d'altres mesures excessivament estrictes, les projeccions de referència de juny semblen estar força alineades amb les properes xifres”, comenten.

“Cal destacar que les expectatives d'inflació basades en el mercat no han disminuït substancialment, tot i que la cotització dels futurs de la taxa euro-dòlar indica la posició neta més llarga de la història”, indiquen aquests experts. No obstant això, encara que l'euro s'ha enfortit considerablement aquests últims mesos, fins assolir una fita d'1,20 dòlars la setmana passada, “és poc probable que el seu pas a la inflació sigui prou gran com perquè el BCE canviï la seva postura política aquesta setmana”, creuen els experts de Berenberg. Això sí, esperen que el banc central recalqui que la dotació actual del PEPP “és un objectiu més que un límit màxim”, prossegueixen.

Més precís és Konstantin Veit, gestor de PIMCO, qui s'atreveix a aventurar que la flexibilització arribarà al desembre, i que el programa contra la pandèmia del BCE “es mantindrà durant un període de temps considerable”, per la qual cosa suggereix un altre augment i ampliació “a la fi d'enguany, fins que les perspectives d'inflació convergeixin més estretament cap a la trajectòria prepandémica”. Per a això, considera raonable que a la fi de l'últim trimestre s'anunciï un nou increment en el PEPP amb unes “compres addicionals de 600.000 milions d'euros”, de manera que sumarà “prop de 2 bilions d'euros, el 17% del PIB de la zona euro, i allargui les compres fins a finals de 2021”.

En relació a l'enfortiment de l'euro, assenyala que encara que Lagarde segurament rep moltes preguntes sobre aquest tema, “és probable que repeteixi que el BCE no té com a objectiu el tipus de canvi, reconeixent al mateix temps que la moneda té un impacte sobre la inflació” i que no creu “que mostri fortes inquietuds per la cotització de la divisa comuna en aquesta etapa”. "Christine Lagarde assumirà com a vent en contra l'apreciació de l'euro, però no prendrà mesures immediates”, assegura per la seva part Gilles Moëc, economista en cap d'AXA IM. Assenyala així mateix que l'“opció nuclear” seria jugar amb la idea de "tornar a abaixar els tipus aplicats als dipòsits", una alternativa que titlla de "temptadora" per lluitar contra la revaloració de la divisa però que, segons assenyala Moëc, "no és una opció fàcil, tenint en compte els desafiaments que enfronta el sector bancari aquests propers mesos".

LA MANIOBRA DE LA FED SERÀ PRESENT

Finalment, la recent esmena de la Reserva Federal als seus objectius d'inflació i plena ocupació és probable que rebi molta atenció a la conferència de premsa del BCE. Encara que Lagarde podria cenyir-se al guió i evitar avançar-se als possibles canvis en una revisió de l'estratègia que està programada per a finals de 2021, l'assumpte “podria merèixer alguns comentaris, donada la seva urgència”, indiquen des de Monex Europa.

“Tal com es va insinuar fa uns mesos, és probable que el BCE es mogui en una direcció similar a la de la Reserva Federal, prescrivint una orientació política vinculada a un objectiu d'inflació simètrica del 2%, a diferència de l'actual”, argumenten.