Madrid, País Basc i les illes registraran les majors caigudes d'activitat, segons el BdE

El Banc d'Espanya constata que l'impacte del confinament derivat de la crisi de la Covid seria més gran a Espanya que a Alemanya, França i fins i tot Itàlia per ser "més vulnerable" al xoc per una major dependència de sectors especialment afectats, com el turisme, l'hostaleria, la restauració i el motor, per la qual cosa preveu un impacte "heterogeni" també entre comunitats autònomes. Canàries, Balears, País Basc i Madrid són les regions que registrarien les caigudes més fortes, enfront de Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia, les menys afectades.

Així es desprèn de l'article analític 'Heterogeneïtat en l'impacte econòmic de la Covid-19 entre regions i països de l'àrea de l'euro', elaborat i publicat aquest dimecres pel Banc d'Espanya, que estima que els descensos del valor afegit de les CCAA provocats pel confinament donen lloc a una disminució del valor afegit anual del conjunt de l'economia espanyola d'entre 6,8 punts percentuals en l'escenari A (confinament curt) i 9,1 punts en el B (confinament llarg).

La magnitud del descens anual del valor afegit regional oscil·laria aproximadament entre un 5% i un 8% en l'escenari A, i entre un 6,5% i un 11% en el B, segons el Banc d'Espanya, que apunta que pel pes en el valor afegit total, Madrid, Catalunya i Andalusia són les regions que contribueixen en més gran mesura al descens a nivell nacional.

No obstant això, assenyala que més durada del període de confinament donaria lloc a una intensificació de la caiguda de l'activitat, si bé tant en un escenari de curta com de llarga durada, Canàries, Balears, País Basc i Madrid són les regions que registrarien les caigudes més fortes de la seva activitat, mentre que Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia serien les menys afectades. En concret, explica que l'impacte directe és "particularment elevat" a Balears i Canàries, pel tancament total del sector turístic, i, encara que en menor mesura, a Madrid, pel pes dels sectors de serveis de transport i distribució.

A més, l'efecte d'arrossegament o indirecte, que recull la propagació del xoc al llarg de les cadenes de producció, intensifica el seu impacte directe a través dels vincles intersectorials, un efecte també "particularment elevat" a les CCAA en les quals la fabricació d'automòbils té un pes més alt.

IMPACTE PER SECTORS

L'organisme indica que, amb una estimació d'una caiguda del 5,2% del PIB al primer trimestre, les diferències en l'estructura sectorial de les CCAA és crucial per calcular la pèrdua de valor afegit a cadascuna, per la qual cosa ha analitzat les dades de 64 sectors a nivell nacional dels quals en disposa d'informació, traslladant-ho després als 14 de 249 regions de la UE de la base de dades Euregió.

En una setmana ordinària de l'estat d'alarma, el Banc d'Espanya estima que el valor afegit de l'economia espanyola es redueix en un 17% per l'efecte directe del confinament, caiguda que s'eleva al 28% quan es tenen en compte els efectes d'arrossegament de la resta dels sectors. En el període de cessament d'activitats no essencials, l'efecte directe de la paralització s'estima que va afectar el 42% del VA, xifra que ascendeix a gairebé el 71% quan se'n consideren també els efectes indirectes.

Així mateix, realitza una estimació de l'impacte del confinament sobre el valor afegit de sectors que calcula la reducció de l'activitat de cada setmana de vigència de l'estat d'alarma és del 100% en hotels i restaurants, del 50% en el sector de la distribució i del 60% en el transport. Quan es considera el conjunt del sector de transport, emmagatzematge i comunicació, la reculada de l'activitat augmenta al 37% en aquest escenari de tancament moderat.

A la resta dels serveis de mercat assenyala que se suposa que no hi ha pèrdua directa d'activitat durant l'estat d'alarma, excepte pel que fa a la quinzena del 31 de març al 13 d'abril, en la qual s'amplia el cessament de l'activitat a les branques no considerades com a proveïdores directes de serveis essencials, la qual cosa dóna peu a una caiguda del 28% del valor afegit del conjunt de serveis de mercat no esmentat. Finalment, s'assumeix un augment del 10% de l'activitat del sector públic, inclòs en la branca de serveis de no mercat, en anticipació d'una major despesa de les administracions públiques, sobretot sanitària, al llarg de l'exercici.

Quant a les branques de manufactures, s'assumeix el tancament total de les plantes de fabricació de vehicles de motor; en construcció considera que continua funcionant amb normalitat, excepte entre el 30 de març i el 9 d'abril, i el sector primari i l'energètic mantenen el seu nivell d'activitat directa.

Pel que respecta als efectes indirectes, aquests ascendeixen, en una setmana ordinària de l'estat d'alarma, a un 15% del valor afegit, aproximadament, per a la majoria de les branques, encara que aquest percentatge és una mica major per al sector energètic, l'alimentació i, sobretot, el transport.

MÉS IMPACTE A ESPANYA QUE A FRANÇA I ALEMANYA

En comparativa europea, l'article conclou que el percentatge de l'activitat afectada durant el confinament és superior a Espanya que a Alemanya i França, i fins i tot superior a Itàlia. A Espanya, el valor afegit anual es reduiria entorn de 7 punts percentuals en l'escenari A, i 9,5 punts en l'escenari B, descens superior al previst per a Alemanya (entre 6,2 i 8,3 punts en cada escenari) i França (5,9 i 7,9 punts, respectivament), així com una mica més negatiu que el previst per a Itàlia (6,7 i 9,1 punts, en cada cas).

L'organisme apunta que les estimacions suggereixen un impacte més dispar entre les regions d'Espanya que les de França, i atribueix el major impacte a les diferències en l'estructura productiva i les connexions intersectorials, que fan que l'economia espanyola sigui relativament "més vulnerable" a un xoc de la naturalesa de l'actual, per la seva major dependència d'aquells sectors que estan resultant especialment afectats per les mesures de distanciament social.