Madrid i Barcelona necessiten 3.500 pisos nous més a la venda cada mes

La demanda d'habitatge no deixa de créixer, sobretot a les grans ciutats, encara que l'oferta de pisos nous no és ni de lluny suficient. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat els experts que han col·laborat en la realització del 'VII Observatori de la Valoració' corresponent al primer semestre de l'any, que acaba de presentar l'Associació Espanyola d'Anàlisi de Valor (AEV) i en el qual s'analitza el mercat de l'habitatge a Espanya.

A prop del 90% de les transaccions realitzades aquest any correspondran a habitatges de segona mà

En aquest informe s'explica que durant la primera meitat de 2017 s'han posat a la venda un total de 6.500 habitatges nous al mes, una xifra que, tot i que ser bona, segueix sent baixa atès que s'estima que el mercat podria absorbir una oferta de fins a 10.000 cases noves cada mes. Sobretot, les grans ciutats, on el problema de la manca d'habitatge amenaça de cronificar-se.

La xifra de pisos de nova construcció a la venda és "bastant baixa" malgrat que representa un augment del 19% sobre la mitjana del mateix període de 2015. Els experts asseguren que el mercat podria absorbir entre 5.000 i 10.000 habitatges al mes, i fins i tot hi ha alguns que apunten a una xifra més gran. Aquesta previsió no és més que un reflex de la demanda, que segueix creixent i que s'està centrant en l'adquisició d'habitatges de segona mà davant l'escassetat de les d'obra nova. En concret, s'estima que a prop del 90% de les transaccions realitzades aquest any correspondran a habitatges de segona mà "no per preferència del comprador, sinó perquè el mercat està experimentant una notable escassetat d'oferta d'obra nova", diu l'informe. "La xifra d'habitatges iniciats intercanviats és molt reduïda com a resultat directe de la falta d'edificació", insisteixen els experts.

La manca d'habitatges nous s'està convertint en un problema a les grans ciutats com Madrid i Barcelona, ​​que són a les quals més ha augmentat la demanda. Els experts apunten que l'absorció d'habitatge nou és "totalment asimètrica entre localitats", perquè mentre que les grans ciutats podrien moure en les xifres esmentades, en el cas de molts petits municipis s'espera que l'activitat immobiliària continuï encara paralitzada.

Aquesta situació, la de la manca d'habitatge d'obra nova, crida l'atenció, tenint en compte el creixement econòmic que ha registrat l'economia espanyola i la gran demanda que acumula el mercat. Segons els experts, pot ser resultat de "la distorsió al mercat d'oferta pel que fa a la inexistència d'un nombre d'empreses promotores suficients que pugui donar resposta des del sector edificador, com passava al passat". També apunten que tot i que les condicions per a l'accés en propietat han millorat, ho han fet de forma lenta, cosa que unit a una "concessió de crèdits petita" ja que la capacitat de compra dels demandants ha disminuït (les llars noves poden no tenir capacitat d'accés, que no de pagament), podria haver actuat com a "condicionant addicional al de la falta de reacció de la construcció" per explicar la baixa activitat.

OCUPACIÓ I VENDA DE MATERIALS TAMBÉ REFLECTEIXEN LA TÍMIDA RECUPERACIÓ

D'altra banda, l'informe parla de l'escàs creixement tant de l'ocupació com de la venda de materials de construcció, que són un altre reflex de la "tímida recuperació" que està vivint el mercat de l'habitatge d'obra nova. "El consum de ciment continua mostrant xifres de congelació", mentre que l'ocupació en construcció gairebé no s'ha recuperat "des dels nivells mínims" registrats durant la crisi. "La recuperació de l'ocupació es produeix a la par en construcció i en activitats immobiliàries (serveis), que creixen per sobre del 5% des de 2017 i aparentment, de forma sostinguda", diuen els experts, que afegeixen que tot i això aquest augment "és encara molt suau i poc dinàmic "pel requerit en un moment com l'actual, amb una demanda que no deixa de créixer.

Els experts reflexionen sobre aquest punt i assenyalen que si realment s'hagués produït una recuperació de la construcció al sector de l'habitatge, en ser aquesta una activitat fortament intensiva en mà d'obra, la contractació de personal hauria d'haver reaccionat immediatament, cosa que no ha passat. A més, assenyalen que el ritme de recuperació dels habitatges iniciats és "suau" i està d'acord amb el de l'ocupació. I pel que fa a la nul·la recuperació del consum del material de construcció, aquesta tendència podria finalitzar si es produeix un "avenç en les obres noves", que "tindrà un efecte d'acceleració en l'ocupació a mesura que s'acabin els edificis" , però també en el consum de ciment "de cara als propers trimestres.

L'estancament dels salaris i la precarietat laboral fan que molts tinguin molt difícil accedir a un crèdit per comprar un habitatge

AUGMENTEN ELS LLOGUERS... I TAMBÉ ELS PREUS

L'altra cara de la moneda del mercat de l'habitatge la posen aquells que formen part de les capes "menys benestants" de la població, que a causa de l'estancament dels salaris i a la precarietat laboral tenen molt difícil, si no impossible, accedir a un crèdit que els permeti comprar una casa. Són, sobretot, joves, però també famílies que estan virant cap al lloguer com "l'opció més còmoda i segura". A Espanya hi ha hagut un canvi de mentalitat, que unit a ha provocat un "important increment dels preus ha provocat un "important increment dels preus, ha provocat un "important increment dels preus". Això obliga a molts a anar-se a zones perifèriques, on segons l'informe també s'ha produït un augment de preus.

Segons Paloma Arnaiz, secretària de l'AEV, "ens trobem en un període de transició cap a una nova mentalitat, tant de promotors com de compradors i, fins i tot, de la mateixa Administració, el fruit més probable serà un fort impuls del mercat del lloguer". L'experta diu que "aquest procés, amb el temps, tendirà a igualar la nostra cultura immobiliària amb la d'altres països europeus, menys aferrats al concepte de propietat", tot i que també considera necessari que "les tensions econòmiques i financeres que ho estan forçant es normalitzin, perquè les rendes tendeixin a créixer de manera saludable, i no com l'efecte advers de les dificultats d'accés a l'habitatge en propietat i de la manca de suficient oferta d'obra nova ".