L'FMI rebaixa al 6,2% el creixement de la Xina el 2019 per la guerra comercial

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a la baixa els seus pronòstics de creixement per a la Xina com a conseqüència de les tensions derivades de la guerra comercial, tot just dos mesos després d'haver millorat les seves perspectives per a la segona economia mundial, que creixerà un 6,2 % el 2019 i un 6% el 2020, en els dos casos una dècima menys del que s'havia estimat prèviament i ha afegit que el ritme d'expansió del gegant asiàtic continuarà frenant-se "gradualment fins a arribar al 5,5% el 2024".

"S'espera que el creixement es moderi al 6,2% i el 6% el 2019 i 2020, respectivament, ja que les mesures d'estímul plantejades compensen parcialment l'impacte negatiu del recent augment dels aranzels nord-americans sobre exportacions xineses per import de 200.000 milions de dòlars (177.292.000 d'euros)", ha assenyalat David Lipton, primer director gerent adjunt de l'FMI, que va encapçalar la recent visita al país d'una missió de l'FMI per elaborar l'informe anual de la institució sobre l'economia xinesa.

Les conclusions preliminars de la missió de l'FMI destaquen els progressos de la Xina en la implementació de reformes estructurals, cosa que ha permès una major obertura i un major paper de les forces del mercat en l'economia.

No obstant això, els tècnics de l'FMI han recomanat a Pequín escometre majors esforços en la reforma del règim de les empreses estatals, així com una major liberalització del sector serveis i la modernització del marc per a les seves polítiques amb l'objectiu d'impulsar la productivitat i promoure el creixement a llarg termini de la Xina.

Els experts d'Aberdeen Standard coincideixen amb l'organisme superaestatal a l'hora de destacar les mesures d'estímul empreses pel govern xinès, en concret les impulsades pel Banc Popular de la Xina, homologables a les empreses per la Reserva Federal dels EUA (Fed) o el Banc Central Europeu (BCE). "Molt es parla del que han fet aquests dos bancs centrals", assenyala Roubesh Adaya, gestor de la inversora, "però l'impacte de les mesures del regulador monetari xinès és una cosa que cal considerar per les massives repercussions que tenen en l'economia de la segona potència mundial, on proveeixen estabilitat, i a la resta d'Àsia", ha afegit durant una conferència a Barcelona.

En aquest sentit, la institució planteja que la liberalització dels mercats laborals i de productes de la Xina i una major obertura del sector de serveis augmentaria la competència i la flexibilitat, cosa que permetria al país beneficiar-se encara més de la globalització.

Així mateix, l'FMI aposta per insistir en la reforma de les empreses estatals per aconseguir la "neutralitat competitiva" endurint les restriccions pressupostàries d'aquestes i eliminant les seves garanties implícites.

"La Xina ha aconseguit avenços positius en la reducció dels desequilibris externs", ha subratllat Lipton i ha afegit que el país necessita "millorar la xarxa de seguretat social" amb un sistema impositiu més progressiu que ajudaria a evitar el ressorgiment de desequilibris a descoratjar un estalvi excessiu de les llars i augmentar el consum.

PERSPECTIVES INCERTES

No obstant això, el directiu de l'FMI ha reconegut que les perspectives a curt termini "segueixen sent particularment incertes" a causa del potencial d'una major escalada de les tensions comercials.

Els gestors d'Aberdeen, per la seva banda, defensen que s'aconseguirà algun tipus d'acord a finals d'estiu, que tornarà a encarrilar les dues economies. Rod Davidson, cap d'inversions en renda fixa de la gestora britànica, ha alertat que, en cas contrari, la major perjudicada "serà els EUA, ja que el país avançarà un any la recessió que s'espera en la seva economia per 2021".

"El problema és que el president dels EUA Donald Trump no veu més enllà de la seva reelecció a finals de l'any que ve", ha asseverat, però la seva estratègia preelectoral pot sortir-li cara al republicà, ha arrodonit el gestor.