L'FMI preveu que Espanya creixi menys i avisa del perill de lligar les pensions a l'IPC

L'FMI ​​ha reduït la seva previsió de creixement per a Espanya per a aquest any 2018 una dècima, fins al 2,7%, mentre que la manté invariable, al 2,2%, per al proper any.

A partir del 2020, la institució preveu que el creixement de l'economia espanyola s'alentirà encara més fins a convergir-se amb la seva "taxa potencial", estimada a l'1,75% anual. Aquesta caiguda en el creixement es deu al fet que l'economia està "llastrada" per reptes "estructurals" com el deute públic "notablement elevada", un "alt" atur i un "lent" augment de la productivitat.

"Resulta essencial projectar amb prudència l'impacte recaptatori de les noves mesures", ha avisat l'FMI

L'organisme s'ha referit a les polítiques del Govern de Pedro Sánchez, a qui ha demanat "un paquet de mesures creïbles" als Pressupostos per 2019.

Les mesures en matèria fiscal poden contribuir "a un ajust fiscal sostingut a mitjà termini", però l'FMI subratlla que "resulta essencial projectar amb prudència l'impacte recaptatori de les noves mesures i planificar actuacions de contingència que puguin compensar amb celeritat qualsevol deficiència d'ingressos". L'organisme demana al Govern que quantifiqui de manera realista l'impacte que tindran les diferents pujades d'impostos que prepara.

Pel que fa al mercat laboral, l’FMI ha advertit que a Espanya encara hi ha moltes persones que s'enfronten a una "situació d'ocupació incerta" o que treballen "menys hores de les que voldrien", amb una taxa d'atur del 15%, que arriba al 20% en algunes comunitats autònomes, de manera que ha recomanat al Govern que faci "més inclusiu" el mercat de treball.

Segons l'FMI, la major "flexibilitat laboral" introduïda amb les reformes del mercat laboral ha sustentat la recuperació econòmica i la creació d'ocupació, de manera que afirma que és "crucial" preservar l'esperit de les reformes, en particular la prevalença dels convenis col·lectius d'empresa sobre els sectorials. Alhora, afirma que els futurs increments salarials haurien de seguir al creixement de la productivitat.

No obstant això, adverteix que amb increments pronunciats del salari mínim interprofessional (SMI) "es posarien en perill" les oportunitats d'ocupació dels menys qualificats i dels joves, i aposta per abordar l’"arrelada dualitat" del mercat laboral, "augmentant l'atractiu dels contractes indefinits".

A nivell extern, el creixement de l'economia espanyola es podria veure afectat per riscos com l'escalada del proteccionisme a nivell global o el debilitament de les economies emergents, segons ha explicat l'FMI.

NO LLIGAR LES PENSIONS A L'IPC

L'FMI ​​ha advertit del perill que suposaria lligar les pensions a l'IPC. "Les recomanacions del Pacte de Toledo consistents en tornar a vincular l'augment de les pensions a un indicador del poder adquisitiu no haurien de traduir en mesures legislatives que no formin part d'un paquet integral. Un ajust ad hoc de les prestacions podria fer perillar la sostenibilitat financera del sistema", assenyala.

L'organisme presidit per Christine Lagarde estima que "vincular la revaloració de les pensions a la inflació de forma permanent afegiria al voltant d'un 3-4% del PIB al desemborsament per les pensions d'aquí a 2050".

PREUS DE L'HABITATGE SOBREVALORATS

Respecte al sector financer, l'equip de Christine Lagarde ha assegurat que cal "reforçar la seva resistència" malgrat l'esforç de les entitats bancàries per reduir "notablement" les xifres de préstecs dubtosos.

"L'actual recuperació econòmica i el preu de l'habitatge està ajudant a reparar el balanç dels bancs", ha subratllat. A més, tot i que de moment no hi ha "indicis clars" que s'estigui produint una bombolla immobiliària, l'FMI veu una "sobrevaloració generalitzada" dels preus i diu que és "necessària" la seva vigilància.

L'organisme també ha recomanat al Govern que doti al Banc d'Espanya de noves "eines macroprudencials" per incloure instruments que recaiguin sobre els prestataris, com ara els límits a la ràtio entre el nominal del préstec i el valor de la garantia, així com límits a la ràtio entre el servei del deute i la renda del prestatari.

Pel que fa a la supervisió financera, també ha opinat que és "prioritari" que s'inclogui una autoritat macroprudencial nacional que inclogui el Banc d'Espanya, el Tresor i la resta d'organismes supervisors.