L'FMI eleva al 2,9% la previsió de creixement per a l'economia mundial el 2023

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat fins al 2,9% des del 2,7% la previsió de creixement per a l'economia mundial el 2023, i ha retallat al 3,1% des del 3,2% la seva estimació per al 2024, en el marc de l'actualització de les perspectives sobre l'economia global.

"La pujada de les taxes d'interès dels bancs centrals per combatre la inflació i la guerra de Rússia a Ucraïna continuen llastrant l'activitat econòmica. La ràpida propagació de la Covid-19 a la Xina va frenar el creixement el 2022, però la reobertura recent ha desbrossat el camí per a una recuperació més veloç del que s'anticipava", ha explicat l'organisme.

"Es preveu que la inflació mundial disminueixi del 8,8% el 2022 al 6,6% el 2023 i al 4,3% el 2024, nivells encara superiors als observats abans de la pandèmia (2017–19) al voltant del 3,5%", ha afegit.

Segons l'FMI, la balança de riscos continua inclinada a la baixa, però els riscos adversos s'han moderat des de la publicació de l'informe d'octubre del 2022. Entre els riscos a l'alça, són plausibles un impuls més fort de la demanda reprimida a nombroses economies o una caiguda més veloç de la inflació.

Entre els riscos a la baixa, una evolució sanitària severa a la Xina podria frenar la recuperació, la guerra de Rússia a Ucraïna es podria intensificar i un enduriment de les condicions mundials de finançament podria aguditzar les tensions per sobreendeutament.

A més, els mercats financers podrien redeterminar sobtadament els preus en resposta a novetats adverses quant a la inflació, mentre que la fragmentació geopolítica podria frenar el progrés econòmic.

L'organisme ha afegit que, a la majoria de les economies, davant la crisi del cost de vida, la prioritat continua sent aconseguir una desinflació sostinguda. "Amb condicions monetàries més restrictives i un menor ritme de creixement que podrien incidir en l'estabilitat financera i del deute, cal recórrer a eines macroprudencials i consolidar els marcs per a la reestructuració del deute", ha aconsellat.

També ha considerat adequat "accelerar la vacunació contra la Covid-19 a la Xina" perquè "es protegiria la recuperació, amb efectes secundaris positius a escala transfronterera".

D'altra banda, ha assenyalat que "el suport fiscal s'ha de focalitzar millor als grups més afectats per la carestia dels aliments i l'energia, i s'han de retirar les mesures d'alleujament fiscal d'àmplia base".

A més, l'FMI ha dit que la cooperació multilateral més estreta és essencial per preservar els avantatges del sistema multilateral basat en regles i per mitigar el canvi climàtic, limitant les emissions i promovent la inversió ecològica.

PREVISIÓ PER A LES ECONOMIES AVANÇADES

Per a les economies avançades, es projecta que el creixement baixi marcadament del 2,7% el 2022 a l'1,2% el 2023, per després repuntar a l'1,4% el 2024, amb una revisió a la baixa de 0,2 punts percentuals el 2024. Es projecta que al voltant del 90% de les economies avançades el creixement disminueixi el 2023.

En el cas dels Estats Units, es projecta que el creixement baixi del 2,0% el 2022 a l'1,4% el 2023, i a l'1,0% el 2024. Atès el repunt del creixement al segon semestre del 2024, el creixement el 2024 serà més dinàmic que el 2023, comparat amb el quart trimestre, igual que a la majoria de les economies avançades.

S'observa una revisió a l'alça de 0,4 punts percentuals en el creixement anual del 2023, a causa dels efectes d'arrossegament de la resiliència de la demanda interna el 2022, però una revisió a la baixa de 0,2 punts percentuals en el creixement de 2024 a causa de la trajectòria més empinada de les pujades de les taxes de la Reserva Federal, que assoliran un màxim d'aproximadament el 5,1% el 2023.

Es projecta que el creixement a la zona euro baixi a un mínim del 0,7% el 2023 per llavors repuntar a l'1,6% el 2024. La revisió a l'alça de 0,2 punts percentuals en el pronòstic del 2023 reflecteix els efectes dels augments més ràpids de les taxes per part del Banc Central Europeu i l'erosió dels ingressos reals, cosa que es veu contrarestat pels efectes romanents dels resultats de 2022, els menors preus de l'energia a l'engròs i nous anuncis que apuntalarà el poder adquisitiu amb controls de preus de l'energia i transferències monetàries.