L'FMI alerta: "El pitjor encara ha d'arribar i per a molts 2023 se sentirà com una recessió"

"El pitjor encara ha d'arribar i per a moltes persones 2023 se sentirà com una recessió". És un dels principals advertiments de l'informe sobre projeccions econòmiques publicat pel Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme ha pronosticat que el creixement econòmic mundial es desaccelerarà al 2,7% el 2023, taxa que suposa una retallada de 0,2 punts respecte a la seva estimació del juliol. Tot i això, ha confiat que la inflació hagi tocat sostre i es moderi al llarg dels dos pròxims anys.

A banda de la crisi financera mundial de l'any 2008 i de la pandèmia de la Covid-19, aquest "és el creixement més feble des del 2001", ha alertat la institució.

Segons els càlculs que ha realitzat l'entitat, el creixement de l'economia mundial es mantindrà al 3,2% durant el 2022. En canvi, per al 2023, el PIB augmentarà fins al 2,7% i durant l'any més d'un terç de l'economia mundial es contraurà. En el cas de les tres principals economies, els Estats Units, la Unió Europea i la Xina, s'estancaran.

Als Estats Units, el creixement del PIB el 2023 serà de l'1%. A la Xina, la rebaixa en la previsió de creixement (4,4%) s'explica per la seva política 'zero Covid', amb dures restriccions per fer front a noves onades, i al debilitament del sector immobiliari.

En el cas de la UE, la desacceleració serà més profunda i l'avanç de l'economia es redueix al 0,5% el 2023, ja que la crisi energètica provocada per la guerra continuarà passant factura. "L'hivern del 2022 serà difícil per a Europa, però l'hivern del 2023 serà probablement pitjor", ha alertat l'FMI.

"La invasió russa d'Ucraïna, la crisi del cost de la vida causada per les persistents i creixents pressions inflacionistes i la desacceleració de la Xina" són les causes principals que frenen el creixement. Tot això ha creat un període "volàtil" econòmicament, geopolíticament i ecològicament.

El preu del gas s'ha quadruplicat més des del 2021, ja que Rússia ofereix menys del 20% dels nivells del 2021. Igualment, els preus dels aliments s'han elevat com a resultat del conflicte.

En aquest sentit, l'FMI ha anticipat que la inflació mundial arribarà al punt màxim a finals del 2022, augmentant del 4,7% el 2021 al 8,8%, i que "es mantindrà elevada durant més temps del que s'esperava anteriorment". Serà el 2023 quan probablement disminueixi al 6,5% i ja el 2024 se situarà al 4,1%, segons les projeccions.

Aquestes pressions inflacionistes han portat a un enduriment monetari tot el món i ha provocat la "poderosa apreciació" del dòlar nord-americà davant d'altres divises.

El risc, ha avisat l'FMI, és determinar si l'enduriment pot esdevenir excessiu o insuficient. En el primer cas, "podria empènyer l'economia mundial cap a una recessió innecessàriament dura". Mentre que una pujada de tipus insuficient podria consolidar encara més el procés d'inflació.

Per als mercats emergents i les economies en desenvolupament, els xocs del 2022 "reobriran les ferides econòmiques que només es van curar parcialment després de la pandèmia", segons ha destacat l'informe.