L'euro perllonga els seus guanys per cinquè dia consecutiu, animat pels 'tambors de guerra' comercial de Trump

Cinc sessions de pujades. L'euro s'ha embarcat en un nou ral·li alcista, iniciat després de l'anunci del president nord-americà, Donald Trump, que imposaria aranzels a les importacions d'acer i alumini, i acumula ja un auge d'un 1,6%. La reiteració dels plans proteccionistes per part del republicà ha seguit tirant gasolina sobre les compres a la moneda única, que també es veuen esperonades per l'anticipació del mercat abans de la reunió del Banc Central Europeu (BCE) d'aquest dijous.

Si bé, els operadors van vacil·lar a l'arrencada setmanal, sota l'ombra dels incerts, encara que esperats, resultats de les eleccions italianes, que deixen pas a un nou capítol de llargues negociacions a la tercera potència de l'Eurozona, van tornar ràpidament a les compres, animats per l'acord de govern a Alemanya. Els inversors es deixen portar "per l'alleujament que els socialdemòcrates van votar sí a la formació d'una coalició amb el partit conservador d'Angela Merkel", indica la fundadora de BK Asset Management, Kathy Lien.

D'altra banda, passat l’"ensurt" inicial, els operadors s'han adonat que, igual que va passar a Alemanya, "l'estancament polític podria durar mesos", afegeix l'experta. En canvi, han decidit apostar per la moneda comunitària, en part per la debilitat que s'ha apoderat del dòlar ja que "els mercats encara han de pair què significa per al 'bitllet verd' la guerra comercial", assenyala Jane Foley, estratega de Rabobank.

GUERRA COMERCIAL?

Així les coses, Trump ha defensat aquest dimarts davant els mitjans de comunicació les mesures proteccionistes que vol dur a terme. Ho ha fet durant la roda de premsa que va oferir juntament amb el primer ministre de Suècia, Stefan Löfven, en el marc d'una trobada centrada en el comerç i la inversió bilateral.

A més, la decisió d'imposar aranzels del 25% a les importacions d'acer i del 10% a les d'alumini, ja s'ha cobrat el seu primer 'cadàver polític' a la Casa Blanca: la dimissió de Gary Cohn del Consell Econòmic Nacional d'Estats Units. Segons informa The New York Times, Cohn abandonaria la Casa Blanca i l'Administració Trump durant les pròximes setmanes, en no estar d'acord amb les mesures aranzelàries.

Al mercat de les divises, les conseqüències palpen en la moneda dels EUA, ja que "en el curt termini es veu com a negativa per al dòlar", apunta Foley. De fet, l'índex del dòlar, que mesura el seu acompliment davant de sis rivals, es deixa ja un 1,3% des de dijous, fins a un mínim de dues setmanes als 89,41 punts.

El ien, per la seva banda, que ha estat plantant cara al dòlar durant les últimes setmanes, torna a la càrrega fins al voltant dels 105,25 iens, màxim per a la divisa nipona de 16 mesos arribat divendres. El trencament d'aquest nivell obriria les portes fins als 101,19 iens, la fita de novembre de 2016, aconseguit després de la victòria de Trump en les eleccions. Davant el franc suís, la divisa nord-americana cau un 0,3% i contra la lliura es deixa també més d'un 1% des de dijous, fins als 1,39 dòlars.

No obstant, l’estratega de Rabobank avisa que "hi ha raons per dir que a mitjà termini, el proteccionisme podria ser positiu, perquè si el creixement realment es desaccelera i s'allunya dels mercats emergents, llavors podríem veure un estrangulament de la liquiditat i un impuls positiu en el dòlar".

Indica també Foley que els plans d'imposar impostos a les importacions d'un 25% en l'acer i un 10% en l'alumini, són irremeiablement negatius per al dòlar canadenc, ja que el país veí és un dels principals exportadors d'aquests metalls. La moneda nord-americana se situava dimarts molt a prop dels màxims de vuit mesos de dilluns, als 1,3000 dòlars canadencs, però cedeix fins als 1,29 dòlars canadencs.