L'euro celebra amb tímides pujades que el BCE compleixi i doni un altre pas cap al final dels estímuls

Si d'alguna cosa poden estar segurs els operadors del mercat de les divises, és que aquesta setmana està sent qualsevol cosa menys avorrida. Itàlia, Alemanya, la guerra comercial de Trump, la dimissió del principal conseller econòmic de la Casa Blanca, Gary Cohn, i, com a colofó, la reunió del Banc Central Europeu durant la qual l'entitat presidida per Mario Draghi ha complert amb l'esperat canvi en el seu llenguatge.

L'euro ha calmat el seu avanç durant l'última sessió i ha gotejat lleugerament a la baixa abans de publicar-se el comunicat de la decisió de política monetària de l'entitat durant la reunió de març. Però després de revelar-se que el banc central ha complert amb les expectatives dels analistes i inversors i ha canviat la guia cap als mercats, en un altre clar pas cap a la futura retirada dels estímuls més extraordinaris, els relatius a les compres d'actius, ha tornat a saltar per sobre dels 1,24 dòlars.

Fins a la data, el BCE incloïa a la seva orientació d'expectatives ('forward guidance') que "si les perspectives fossin menys favorables, o si les condicions financeres fossin incompatibles amb el progrés de l'ajust sostingut de la senda d'inflació, el Consell de Govern estaria preparat per ampliar el volum i/o la durada del programa de compres d'actiu". Ara, però, ha eliminat aquest esment del comunicat oficial, de manera que descarta reforçar les compres de deute. Era el previst i confirma així la impressió que les compres de deute al mercat acabaran al setembre.

No obstant això, durant el torn del banquer central, l'euro no ha estat capaç de consolidar aquesta marca perquè, tot i que l'entitat ha millorat les seves perspectives de creixement per a l'Eurozona, les noves previsions del BCE confirmen l'absència d'autèntiques pressions inflacionistes. I, per tant, garanteix que la futura retirada dels estímuls serà gradual. Manté la seva previsió d'inflació a l'1,4% per 2018, redueix una dècima, de l'1,5% a l'1,4%, la de 2019 i tampoc canvia la de 2020, que roman a l'1,7%.

D'altra banda, i tal com s'esperava, el BCE no ha tocat el nucli dur de la seva política monetària. Manté els tipus oficials al 0% i els de la facilitat de dipòsit al -0,40%. A més, seguirà dedicant 30.000 milions d'euros al mes a la compra de deute al mercat.

Contra la lliura, l'euro també ha moderat el seu to, encara que segueix encapsulat en una fluctuació lateral entre les 0,8900 i les 0,8950 lliures. Pel que fa al ien, la moneda europea cedeix terreny des dels 132,00 iens, màxims d'una setmana assolits dimarts i se situa als 131,50 iens.

La moneda nipona s'ha depreciat també contra el dòlar durant les últimes hores, després que el president dels EUA, Donald Trump, hagi donat un nou gir de guió a les seves mesures proteccionistes i hagi anunciat exempcions en els aranzels a les importacions d'acer i alumini per a Mèxic, Canadà i altres països. Aquest moviment ha enviat una onada d'alleujament a les principals places financeres, que s'ha traduït en una recuperació del dòlar, fins als 106,40 iens, tot i que a aquesta hora torna a cedir per sota de les 106,00 unitats. L'índex que mesura el seu acompliment contra sis rivals està estable sobre els 89,00 punts.

No obstant això, el 'bitllet verd' s'ha vist frenat per les preocupacions que, igualment, Trump s'embarqui en una guerra comercial a llarg termini. Encara que "es planteja en algunes sales de trading la possibilitat que l'amenaça dels aranzels fos una estratègia de negociació amb els seus socis, per aconseguir millors acords, segons l'estil de Trump de llançar tot a la més baixa, a la més alta i a l’igual per emportar-se uns amarracos i seguir el joc després com si no hagués passat res", escriu Ramon Morell, analista d'ETX Capital Markets.

SEGUEIX EL 'TAM-TAM' DE GUERRA COMERCIAL

Altres experts també indiquen que, si bé, en el curt termini, la pressió des d'aquest front pot haver-se afluixat -i a més, els mercats han paït la renúncia del principal conseller econòmic de la Casa Blanca, Gary Cohn-, persisteix la incertesa que, a llarg termini, els EUA entri de ple a la ja esmentada guerra comercial. I en aquest cas, no hi ha cap dubte que un dòlar més barat és una altra arma que la Casa Blanca no vacil·larà a usar, juntament amb la imposició d'impostos a les importacions.

De moment, els socis del país nord-americà no s'han quedat indiferents i a les crítiques dels països europeus s'ha sumat la Xina. La segona potència mundial ha anunciat que adoptarà una resposta necessària en cas d'una contesa en comerç exterior amb els Estats Units. D'aquesta manera ho ha declarat el ministre de Relacions Exteriors xinès, Wang Yi, segons recull Reuters, que ha advertit que un enfrontament d'aquest tipus només danyaria ambdues parts.

No obstant això, el iuan ha cedit terreny durant les dues últimes jornades contra la divisa nord-americana, després del màxim setmanal als 6,3090 iuans assolits dimarts. L'atenció també se centra en el dòlar canadenc, que ha aconseguit remuntar fins a les 1,2868 unitats, després del mínim de vuit mesos per sobre de les 1,30 unitats de dimecres, i el peso mexicà remunta fins als 18,6637 pesos des dels 19,00 pesos aproximadament.