Les quatre condicions de Draghi perquè el BCE retiri els seus estímuls

Els estímuls monetaris són, encara, necessaris. Un cop més Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE) s'ha presentat en públic per defensar les polítiques convencionals (tipus baixos) i no convencionals (compres d'actius) per impulsar la inflació cap al 2%, meta de l'organisme amb seu a Frankfurt.

Aquesta vegada, el discurs del banquer italià ha estat a la Cambra dels Representants de Països Baixos. A més de recordar el 60 aniversari del Tractat de Roma i els 25 anys transcorreguts des del Tractat de Maastricht, ha tornat a defensar la política monetària ultraexpansiva del BCE: "La gravetat de la crisi amb la doble caiguda (de l'economia, el 2008- 2009 i 2011-2012) ha obligat el BCE a implementar instruments no convencionals per garantir l'estabilitat dels preus. I les nostres mesures han demostrat ser eficaces: les dades confirmen que la recuperació cíclica de l'economia de l'Eurozona està sent cada vegada més sòlida i els riscos n’han disminuït".

Draghi admet que les polítiques del BCE han provocat preocupacions i s'ha centrat en l'impacte en les pensions privades en disminuir la rendibilitat dels actius més conservadors i en els bancs. En ambdós casos, qüestions molt presents a la vida política i econòmica dels països del centre i nord d'Europa. Però encara que les llars acumulin menys rendiments amb els seus estalvis, "una política acomodatícia és compatible amb la recuperació econòmica, que al seu torn reforça l'ocupació, els ingressos, la rendibilitat dels ingressos fiscals i la inversió", afegeix.

Les dades confirmen que la recuperació cíclica de l'economia de l'Eurozona s'està sent cada vegada més sòlida i els riscos n’han disminuït

En la mateixa línia, sosté que encara que es redueixi la rendibilitat de les pensions, la cartera d'inversions ha crescut gràcies a l'efecte de les mesures de l'autoritat monetària. Mentre que els efectes sobre els bancs "tendeixen a compensar-se entre si", assegura. La rendibilitat del negoci és menor, però també disminueix la morositat. L'impacte "depèn de la fortalesa del balanç".

El president del BCE assegura que "les coses estan millorant clarament" a la Zona Euro. La recuperació ha passat de ser "fràgil i desigual a tenir una base àmplia", un missatge que ha repetit tot just dues setmanes després de la reunió del banc central, durant la qual va reafirmar la seva política monetària. L'IPC interanual d'abril va arribar a l'Eurozona l'1,9%, fregant l'objectiu que la inflació se situï, a prop, però per sota, del 2% a mitjà termini. No obstant això encara no és suficient. Draghi ha enumerat a Països Baixos les quatre condicions de la institució que presideix per començar a virar la seva política, actualment amb els tipus al 0% i la compra de bons en 60.000 milions d'euros mensuals fins, com a mínim, desembre.

1. CAMÍ CAP AL 2%

"La inflació general ha de ser al camí cap als nivells propers, però per sota, del 2% en un horitzó significatiu de mig termini", explica Mario Draghi.

2. CONFIANÇA

Un altre requisit que enumera el banquer italià és que la institució tingui prou confiança en l'impuls de la inflació, cosa que fins ara no ha estat així. L'economista sempre recorda que l'auge dels preus el 2017 es deu a l'efecte de les matèries primeres amb el petroli a 50 dòlars davant els 30 dòlars d'inicis de l'any anterior.

3. INFLACIÓ AUTO-SOSTINGUDA

Amb aquest missatge Draghi reclama que la inflació tingui una evolució a l'alça sense la necessitat que estigui impulsada pel BCE: "Que la inflació sigui auto-sostinguda, cosa que significa que mantindrà la seva trajectòria fins i tot amb la disminució del suport de la política monetària", argüeix.

4. NO ÉS NOMÉS QÜESTIÓ D'ALEMANYA

Sense esmentar expressament Alemanya, Draghi ha tornat a recordar que l'objectiu és comú per a tot l'àrea: "La mètrica rellevant és la inflació de l'Eurozona, no les taxes d'inflació d'un país en particular".

Mario Draghi ha posat damunt de la taula una altra reivindicació que es repeteix durant els últims anys per part del BCE: "Per tal d'aprofitar plenament els avantatges de les nostres mesures de política monetària, altres àmbits polítics han de contribuir molt més decisivament a enfortir el creixement econòmic ". És a dir, demana novament que els polítics actuïn a través de la seva capacitat fiscal, quan n’hi hagi, i reformes estructurals.