Les polítiques públiques van alleujar l'efecte de la pandèmia a les empreses, segons el BdE
Claus per explicar els efectes moderats a les empreses en comparació amb crisis anteriors
Les polítiques públiques desplegades durant la pandèmia han pogut ser claus per explicar els efectes moderats a les empreses en comparació amb crisis anteriors, segons conclou el Banc d'Espanya al seu últim Article Analític sobre l'evolució de la solvència i de la demografia empresarial a Espanya des de l'inici de la pandèmia.
Com detalla l'organisme, citant dades del Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2020 es va reduir moderadament el nombre d'empreses actives, enteses com el conjunt de societats mercantils i empresaris individuals, fins a situar-se en 3.366 .570, i ho va fer per primera vegada des del 2013. La caiguda el 2020 va ser de l'1,1% (37.858 empreses menys), més moderada que l'observada durant la crisi financera iniciada el 2008 —que va suposar una reducció de l'1,5%, de mitjana, entre 2008 i 2013—.
Aquesta caiguda del nombre d'empreses actives el 2020 és explicada per una disminució de les altes i no per un augment de les baixes. Així, es va produir una forta caiguda del nombre d'altes d'empreses, que va afectar tant les societats com els empresaris individuals, en línia amb allò observat durant la crisi del 2008. En canvi, a diferència del que va passar llavors, no va augmentar el nombre total de baixes d'empreses. De fet, fins i tot es va observar una disminució d'un 1%.
D'altra banda, quant a l'evolució de la solvència empresarial, les dades mostren un repunt intens dels concursos d'empresaris individuals des de la segona meitat del 2020, que s'ha prolongat el 2021, fins a assolir xifres gairebé cinc vegades més elevades que les de 2019. En tot cas, malgrat aquest fort augment, les xifres absolutes continuen sent reduïdes (amb prou feines 2.036 concursos el 2021 per a una població de prop d'1,9 milions d'empresaris individuals).
El Banc d'Espanya destaca que aquest increment, que s'ha produït malgrat la moratòria concursal vigent des del març del 2020, ha estat impulsat pels incentius més grans que tenen les persones físiques per utilitzar aquests procediments després de la reforma del 2015 que va introduir el denominat "mecanisme de segona oportunitat".
Per la seva banda, el volum total de préstecs dubtosos concedits a les societats no financeres (SNF) i empresaris individuals s'ha continuat reduint durant el 2020, el 2021 i al primer trimestre del 2022, encara que a un ritme més lent que l'observat abans de la pandèmia. Aquesta evolució, juntament amb l'expansió del saldo de crèdit, ha propiciat que la ràtio de préstecs dubtosos sobre el total de préstecs concedits a les empreses s'hagi reduït des del 6,3% de finals del 2019 fins al 5,4% del primer trimestre del 2022.
L'organisme espanyol conclou que durant el 2021 i la part transcorreguda del 2022 s'ha observat una recuperació progressiva del nombre d'empreses actives. L'evolució dels indicadors de solvència empresarial també fa evident que fins ara s'hauria produït un deteriorament relativament moderat, encara que molt heterogeni per sectors.
En tot cas, el repunt dels crèdits en vigilància especial, especialment als sectors més afectats per la crisi, mostra l'existència de riscos latents per a la solvència empresarial a mitjà termini, en un context en què un alt percentatge dels préstecs garantits per l'Estat finalitzen els períodes de carència durant aquest any. Aquests riscos es podrien materialitzar, especialment, si la recuperació econòmica fos menys vigorosa del que s'esperava com a conseqüència, per exemple, d'una eventual escalada de les tensions vinculades amb la guerra a Ucraïna, assegura el Banc d'Espanya.