Les exportacions superen els 100.000 milions d'euros en un trimestre per primera vegada a la història

La recuperació de l'economia espanyola segueix tenint el sector exportador com una de les seves principals palanques. De fet, la demanda exterior va aportar 0,7 punts percentuals al creixement interanual del PIB durant el segon trimestre, que s'ha situat al 3,1%.

Això es produeix gràcies a un nou impuls de les exportacions espanyoles, que marca noves fites. Si dimarts el Ministeri d'Economia va informar d'un increment del 10% durant el primer semestre de les vendes a l'exterior de béns produïts a Espanya fins a màxims històrics, aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corrobora que també hi ha rècord en el saldo conjunt entre béns i serveis.

És a dir, les exportacions espanyoles van augmentar un 6,45% entre abril i juny respecte al mateix període de l'any anterior, fins a situar-se als 101.112.000 d'euros. És la primera vegada a la història que les vendes i prestacions de serveis a l'exterior sobrepassen els 100.000 milions d'euros en un trimestre, segons les estadístiques històriques de comptabilitat nacional.

De fet, aquestes mateixes dades reflecteixen que mentre que el PIB s'ha situat aquest any per primera vegada en els màxims precrisi que va aconseguir el 2008, les xifres que maneja el sector exportador són un 36% superiors, si es comparen els números publicats aquest dijous per l'INE amb els del mateix trimestre de nou anys abans. Per la seva banda, les importacions s'eleven un concís 1,2% durant el mateix període.

Així, tot i que el creixement del 0,9% trimestral i del 3,1% interanual està marcat per empenta del consum intern, la demanda exterior ha tornat a tenir protagonisme. En concret, la seva aportació a l'expansió del PIB en termes anuals és de 0,7 punts percentuals, enfront del 2,4% de la demanda nacional.

Durant el segon trimestre, les exportacions de béns es van situar als 70.036.000 d'euros, un 5% més que durant el segon trimestre de 2016. Mentre que les exportacions de serveis es van incrementar un 9,5% fins als 31.076.000 d'euros. En l'acumulat de l'any, les exportacions de béns arriben als 139.047.000 d'euros i les de serveis, als 54.918.000 d'euros.

VENTS DE CUA

Malgrat que encara no hi ha consens entre els experts sobre si això obeeix a raons estructurals, per un canvi de model de l'economia espanyola, o raons conjunturals, després d'una dolorosa i perllongada devaluació interna -menys costos salarials-, la veritat és que ha alleujat una mal endèmic de l'economia espanyola: el dèficit per compte corrent. Durant els primers cinc mesos de l'any, la balança per compte corrent va obtenir un superàvit de 2.200 milions d'euros. La dada es va reduir un 46,3% respecte al mateix període de l'any anterior, però segueix sent un canvi dràstic respecte a l'època de la bombolla immobiliària.

Tot i així, Espanya necessitaria diversos anys de superàvit per reduir la seva vulnerabilitat, mesura com la posició financera internacional neta (PIIN) -una forma de mesurar el deute externa-, que s'ha situat al 86,5% del PIB durant el primer trimestre, lluny del 35% que aconsella la Unió Europea. A més, la ràtio va empitjorar lleument amb el continu creixement del deute públic.

Els economistes fan referència, amb el concepte de vents de cua, a fets aliens a la pròpia economia d'un país que en beneficien. Pel que fa a Espanya, la caiguda dels preus del petroli i la política monetària expansiva del Banc Central Europeu (BCE) han estat vents de cua que, d'una banda, han abaratit la seva factura energètica i, de l'altra, han alleujat el cost del seu finançament tot i els elevats nivells de deute públic i privat.

De fet, Espanya és el país que més es beneficia dels tipus baixos del BCE, segons càlculs de la pròpia institució que presideix Mario Draghi entre les grans economies de l'Eurozona. L'impacte positiu estimat és a prop del 2% del PIB entre 2008 i 2016. És a dir, no gaire lluny dels 22.000 milions d'euros. No obstant això, per pecats interns com la desocupació o l'apalancament, està entre els països sobre el qual menys impacte ha tingut el programa de compra de bons.

En qualsevol cas, l'abaratiment del petroli ha reduït el cost de les importacions. Mentre que les polítiques de Draghi han afavorit una debilitat de l'euro que ha impulsat les exportacions, unit a la devaluació interna als anys de major ajust al mercat laboral. Però la recuperació i l'enfortiment de l'euro aquest any, que arriba als 1,18 dòlars, amenaça de posar fi a aquest vent de cua. En aquest sentit, BBVA Research pronostica una moderació del creixement durant el tercer trimestre fins al 0,8% o 0,7%, amb una frenada del sector exterior, que passaria d'aportar 7 dècimes a l'expansió interanual a una suma d'únicament 0,2 punts percentuals.