Les comunitats autònomes es juguen fins a 19.500 llocs de treball a Brussel·les

Brussel·les no vol esperar. La Comissió Europea ja demana pressa al recentment format Govern de Mariano Rajoy per prendre mesures immediates amb l'amenaça de la congelació dels fons estructurals i d'inversió en 2017, la qual cosa tindria un impacte important en l'economia espanyola.

El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha defensat aquest dimarts a Brussel·les que l'Executiu “ha adoptat mesures efectives”. “L'evolució de la recaptació de l'impost de societats és fins i tot més positiva del que s'havia projectat, d'altra banda prenem mesures de tancament pressupostari i un acord de no disponibilitat i jo crec que totes aquestes qüestions el que plantegen és que Espanya ha pres mesures efectives i espero que sigui reconegut per part de la Comissió”, ha subratllat a la seva arribada a la reunió de ministres d'Economia i Finances de la UE (Ecofin), segons recull l'agència Europa Press.

L'economia espanyola va incomplir el dèficit acordat amb les autoritats europees el 2015, en acabar amb un saldo pressupostari negatiu del 5% del PIB, només menys que Grècia, i molt per sobre de la meta del 4,2%. Espanya es va lliurar de la multa, que podria haver ascendit al 0,2% del PIB, i ara busca que no es congelin els fons estructurals i d'inversió europeus (EIE) de 2017.

L'impacte seria important. No en va, segons un estudi publicat avui per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), només les ajudes programades del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) generaran uns 240.000 llocs de treball nets al final del període 2014-2020.

Con los fondos FEDER se crearán 240.000 puestos de trabajo netos acumulados en los siete años del periodo estudiado, y casi 19.500 el próximo año

Aquests fons pengen de les ajudes al desenvolupament econòmic de la Unió Europea que podrien suspendre's l'any que ve. La inversió prevista del FEDER a Espanya en aquests anys és de més de 26.600 milions d'euros, dels quals 19.400 provindran de la Unió Europea i la resta correspondrà al cofinançament espanyol, expliquen els economistes de la Universitat de València José I. Boscá, J. Escribá, J. Ferri i M. J. Murgui que són autors de l'informe. L'ajuda prevista en aquest repartiment és de 3.758 milions el proper any, exercici en el qual podrien suspendre's els fons.

Aquestes ajudes es reparteixen entre totes les comunitats, encara que prevalen a les de menor renda i en particular a Extremadura, que és l'única comunitat que es manté per sota del 75% de la renda per càpita intervé de la Unió Europea.
Els economistes estimen que els fons FEDER aportaran entorn a tres desenes a la taxa mitjana de creixement de l'economia espanyola en el període analitzat, la qual cosa suposa un increment net acumulat del PIB d'entorn a 26.000 milions d'euros en 2020. Al seu torn, es crearan 240.000 llocs de treball nets acumulats en els set anys del període estudiat, i gairebé 19.500 el proper any.

IMPACTE EN 2017

En el cas del proper any, que és el que està en joc ara mateix a Brussel·les, els economistes estimen que aquestes ajudes tindran un impacte en el PIB de 2.100 milions d'euros en l'escenari que consideren “més probable”, mentre que en el més pessimista l'efecte és de 850 milions i en el més optimista de 3.300 milions. Quant a l'ocupació, l'impacte és de 19.446 llocs de treball.

“Els efectes esperats són majors a les regions més pobres i amb taxes de desocupació més elevades. A Extremadura, la regió amb major taxa d'atur, el creixement de l'ocupació induïda pel FEDER seria del 5,3%, mentre que a Madrid, Navarra o el País Basc, les regions amb menors taxes d'atur, el creixement previst de l'ocupació rondaria el 0,5%”, expliquen aquests economistes.

L'estudi conclou que l'efecte multiplicador de l'import de les ajudes sobre l'impacte en el PIB és de 3,71 vegades en termes de valor present i que es generen nou ocupacions per cada milió d'euros. A més, destaca que és “un bon mecanisme de cohesió territorial” per la seva major incidència a les regions de menor renda per càpita.