L'economia espanyola creix un 3,1% el 2017
El resultat és dues dècimes menor que el 2016, segons dades de l'avanç
- El PIB fa quatre anys que segueix a l'alça
- En castellano: La economía española crece un 3,1% en 2017
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat aquest dimarts l'avanç de l'evolució anual del producte interior brut (PIB) per al tancament de l'any 2017, amb un creixement del 3,1%, fet que suposa dues dècimes menys que el 2016. L'economia espanyola acumula quatre anys seguits a l'alça.
Aquesta xifra concorda amb les estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI) per a Espanya durant el passat 2017, a la qual afegia unes perspectives de creixement per a aquest any del 2,5%. Una xifra que situa Espanya un punt per sobre del la mitjana de creixement de la zona euro per a l'últim exercici, i sis dècimes per al 2018.
El Govern i el Banc d'Espanya també van encertar, mantenint que la crisi catalana no afectaria l'economia global, sinó a la regional. En tot cas les dades són provisionals, i es presentaran a nivell desagregat el proper 1 de març.
Pel que fa a les taxes intertrimestrals, durant l'últim trimestre de 2017, el creixement d'Espanya es va situar al 0,7%, una dècima menys que al novembre. Tot i això, aquesta xifra fa 17 mesos que segueix a l'alça.
Així mateix, la variació durant el quart trimestre del 2017 respecte al mateix trimestre de 2016, se situa al 3,1%, una taxa similar a la registrada als resultats del tercer trimestre de l'últim exercici.
LA DEMANDA INTERNA IMPULSA EL CREIXEMENT
El Banc d'Espanya va publicar recentment el seu Informe Trimestral de l'Economia Espanyola, en què assenyalava que la demanda interna suposava 2,6 punts sobre els 3,1 d'expectatives de creixement, una pujada d'una dècima sobre les dades de 2016. La demanda exterior, per la seva banda, va aportar els 0,5 punts restants a tancament d'exercici de 2017.
A això cal afegir l'enfortiment dels mercats d'exportació, que devia reduir els adversos efectes produïts per la incertesa de la situació política a Catalunya, els quals s'haurien concentrat únicament a la pròpia comunitat autònoma. Des del punt de vista de la demanda, aquest impacte negatiu es devia manifestar en la despesa privada interna i les inversions turístiques.