Lagarde (BCE): "Els tipus es fixaran a nivells restrictius durant el temps que calgui"

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha reiterat la necessitat de mantenir els tipus d'interès a nivells "prou restrictius" durant el temps que sigui necessari per tornar la inflació a l'objectiu del 2%.

"Els tipus d'interès han assolit nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran substancialment al retorn oportú de la inflació a la nostra meta. En qualsevol cas, les nostres decisions futures garantiran que els tipus d'interès oficials del BCE es fixin a prou nivells restrictius durant el temps que calgui", ha afirmat la francesa durant la seva intervenció a la comissió d'Afers Econòmics del Parlament Europeu.

Lagarde també ha insistit en la dependència de les dades de cara al 'full de ruta' a seguir per l'organisme, basant-se, principalment, en les perspectives d'inflació, la dinàmica de la taxa subjacent i la solidesa de la transmissió de la política monetària.

Per això, ha assenyalat que des del BCE estan "decidits" a garantir l'estabilitat de preus, ja que, tot i que l'IPC segueix disminuint, s'espera que continuï sent massa alt durant "massa temps".

"Les pressions internes sobre els preus continuen sent fortes. La inflació dels serveis continua mantenint-se per la forta despesa en vacances i viatges i per l'alt creixement dels salaris. Al segon trimestre, la contribució dels costos laborals a la inflació interna anual va augmentar, en part a causa d'una productivitat més feble. En contrast, la contribució dels guanys va caure per primera vegada des de principis del 2022", ha matisat Lagarde.

En aquest sentit, des del banc central preveuen que la inflació caigui del 5,6% el 2023 al 3,2% el 2024 i al 2,1% el 2025, assolint l'objectiu del 2% a finals del 2025.

"Per reforçar el progrés cap al nostre objectiu, vam decidir elevar les nostres taxes d'interès clau a 25 punts bàsics a principis d'aquest mes", ha subratllat.

Pel que fa a les perspectives econòmiques de la zona de l'euro, la presidenta del BCE ha reconegut que es va estancar al primer semestre del 2023 i que els indicadors apunten a una major debilitat al tercer trimestre.

"La menor demanda d'exportacions de la zona euro i l'impacte de les estrictes condicions de finançament estan frenant el creixement, fins i tot a través d'una inversió residencial i empresarial menor. El sector serveis, que havia estat resistent fins fa poc, ara també s'està debilitant", ha explicat.

Pel que fa al mercat laboral que, de moment, es manté resistent malgrat la desacceleració econòmica, la presidenta del BCE ha mostrat la seva preocupació amb la moderació en la creació d'ocupació al sector serveis.

Amb vista al futur, Lagarde ha asseverat que s'espera que l'impuls econòmic repunti a mesura "que augmentin la despesa del consumidor i els ingressos reals, recolzats per la caiguda de la inflació, l'augment dels salaris i un mercat laboral sòlid". Les últimes projeccions del BCE pronostiquen un creixement del 0,7% el 2023, de l'1,0% el 2024 i de l'1,5% el 2025.

En el seu discurs, la francesa ha fet referència a l'excés de liquiditat, el tema elegit pels parlamentaris per a l'audiència, i ha indicat que ha disminuït en més d'un bilió d'euros durant els dotze últims mesos, per dues raons principals.

"En primer lloc, els reemborsaments de la tercera sèrie d'operacions de finançament a termini més llarg amb objectiu específic (TLTRO III). I en segon lloc, la reducció dels valors mantinguts sota el programa de compra d'actius (APP), amb reinversions totalment interrompudes a partir del juliol d'aquest any", ha dit.

Per acabar, Lagarde ha proposat avançar en la idea de la unió bancària, la unió dels mercats de capitals i l'euro digital. Així mateix, ha instat els governs a continuar reduint les mesures de suport connexes per evitar augmentar les pressions inflacionàries a mitjà termini; i que les polítiques fiscals es dissenyin perquè l'economia de la zona euro sigui més productiva i per reduir gradualment l'elevat deute públic.

"Un marc de governança econòmica sòlid redunda aclaparadorament en el nostre interès comú. Per tant, l'acord sobre la reforma del marc pressupostari de la UE s'ha d'assolir abans de final d'any", ha dit.