La Xina 'crema' l'11% de les seves reserves en un any per evitar el desplom del iuan

Ha passat un any des que el Banc Popular de la Xina (PBoC) remogués els fonaments de les finances mundials. L'11 d'agost de 2015, va executar la major devaluació del iuan des dels anys 90 i va anunciar que, d'ara endavant, el seu tipus de canvi dependria més del mercat. Un any després, el món segueix molt pendent de la política de canvi de Pequín.

Aquest últim any, la divisa xinesa ha seguit perdent valor contra les principals monedes del món, encara que a un ritme més moderat del que s'havia temut. El iuan s'ha depreciat contra el dòlar un 6,7% fins als 6,66 iuans a canvi d'un dòlar. Al seu cos a cos amb l'euro, la divisa xinesa es va apreciar contra la moneda comunitària fins a desembre. A partir d'aquí, el seu valor contra la moneda europea ha anat caient fins als 7,37 iuans per euro, la qual cosa suposa una depreciació del 9% en l'últim any. En la seva comparació amb el seu principal parell asiàtic, el ien japonès, la caiguda del iuan ha estat del 31,5% des de fa dotze mesos.

TORNANT A LA DESACCELERACIÓ

Des de la devaluació d'agost de 2015, el tema de la desacceleració xinesa ha estat una de les principals preocupacions del mercat. En les últimes dades publicades sobre comerç exterior, les exportacions xineses han tornat a caure i en la seva valoració en dòlars, retrocedeixen un 4,4% pel que fa al mateix període de l'any anterior..

El petroli Brent ha passat durant aquest any dels 112 a 46 dòlars, una caiguda de gairebé el 60%

D'altra banda, les importacions denominades en dòlars també han caigut al juliol un 12,5%. Aquesta dada és una altra mostra de la desacceleració del país i està repercutint directament en els preus de les matèries primeres que, des de la devaluació del iuan el 2015, no han parat de caure. En el cas del petroli Brent, de referència a Europa, ha passat en aquest any de 112 a 46 dòlars, una caiguda de gairebé el 60%.

Són nombrosos els analistes que defensen que la Xina ha de devaluar la seva moneda per frenar la caiguda de les exportacions i millorar el creixement econòmic. De fet, el iuan s'ha depreciat durant aquest temps més d'un 7% i des de l'any 2014 el seu valor no ha parat de caure. Al gegant asiàtic li afavoreix aquesta depreciació del iuan, ja que sense aquesta, les dades sobre comerç exterior podrien haver estat encara pitjors, però, segons les dades, la qual cosa veritablement sembla preocupar al Banc Popular de Xina és la sortida de capitals provocada per un iuan més feble.

Les autoritats del gegant asiàtic s'han emprat a fons per evitar una caiguda desordenada de la seva moneda

Per contrarestar l'efecte d'aquesta fugida de capitals i contenir la forta pressió a la baixa que exercia sobre el iuan, les autoritats del gegant asiàtic s'han emprat a fons per evitar una caiguda desordenada de la seva moneda. En l'últim any, Pequín ha “cremat” més d'un 11% de les seves reserves -més de 300.000 milions de dòlars- per defensar al iuan i des de mitjans del 2014, les seves reserves de divises estrangeres han baixat un 24%, fins als 3,2 bilions de dòlars.

EXPORTANT DESINFLACIÓ

La contínua depreciació que ha viscut la divisa xinesa, unida a la caiguda del preu de les matèries primeres, ha servit per crear el còctel perfecte per exportar desinflació al món. El gegant asiàtic és el major exportador mundial i el descens en els seus costos de producció també s'ha traslladat a uns preus de les exportacions més barats, impedint als bancs centrals mundials crear inflació fins i tot amb tipus d'interès negatius.

Signe d'això és que, des de gener de 2016, el PBoC pràcticament no ha intervingut en la cotització de la seva divisa, deixant que el iuan es depreciï contra la resta de monedes mundials. De fet, aquesta feblesa de la moneda xinesa podria fer pensar que s'aproxima una possible ona de devaluacions competitives dels altres països asiàtics.

ÉS POSSIBLE UNA GUERRA DE DIVISES AL PACÍFIC?

Corea està en una situació molt semblant a la de la Xina, i els coreans no tenen molt bon record de la política activa de control de canvi duta a terme durant la crisi de les divises asiàtiques de 1997 i des de llavors, han seguit una política de no intervenció. Per la seva banda, Hong Kong està totalment compromès a intentar mantenir el seu tipus de canvi. De fet, tampoc va devaluar la seva moneda el 2008, quan un gran nombre d'observadors pensaven que havia de fer-ho.

Taiwan i Singapur sí que intervenen activament als mercats de divises però fins i tot estant disposats a entrar en una guerra de divises, segons els experts, és bastant improbable que s'arrisquin a sacrificar altres objectius, no menys importants, com la inflació o els efectes sobre importadors i exportadors.