La victòria de l'oposició a Turquia pot "mantenir la política monetària restrictiva"

La sorprenent derrota patida pel partit governant AKP del president Recep Tayyip Erdogan a les eleccions municipals de la setmana passada a Turquia pot portar les autoritats monetàries del país a seguir recolzant les polítiques monetàries restrictives, en un moment en què la inflació segueix propera al 70% i on la situació economia pot haver tingut un gran pes en la decisió de vot.

Així ho creuen a Scope Ratings, on destaquen que "la persistència d'una inflació elevada, que constitueix una important debilitat del crèdit, va ser un factor clau del resultat electoral".

L'èxit de l'oposició a les eleccions locals de Turquia (B-/Estable), en què van mantenir el control d'Istanbul i Ankara, s'atribueix en part a la frustració dels votants amb l'economia, en particular l'alta i persistent inflació, que va arribar al 68,5% interanual al març. "La inflació ha reduït els ingressos reals al país i el poder adquisitiu, fins i tot per als pensionistes que donen suport a l'AKP", comenten.

"El resultat recolza la nostra opinió que el Banc Central de la República de Turquia (CBRT, segons les sigles en anglès) seguirà fixant la inflació com a objectiu, en consonància amb el gir que va fer a la seva política monetària l'any passat, cosa que és positiu des del punt de vista creditici. L'objectiu de l'autoritat monetària és situar la inflació al final de l'any al 9% el 2026, impulsada per pujades importants dels tipus d'interès", explica Thomas Gillet director de qualificacions sobiranes de Scope Ratings.

Segon l'expert, les mesures preelectorals adoptades pel CBRT corroboren aquesta idea. "A més de les mesures regulatòries, el CBRT va elevar el tipus al 50% per als repos a 1 setmana des del 8,5% des del maig del 2023, incloent-hi una pujada de 500 punts bàsics el 22 de març. Aquestes mesures decisives milloren encara més la credibilitat del banc central, que es va veure considerablement minvada per les polítiques poc ortodoxes aplicades el 2021-22".

Així mateix, el fet que el president Recep Tayyip Erdoğan acceptés el resultat electoral recolza la fortalesa institucional del país, ja que demostra el reconeixement oficial dels partits de l'oposició per part de la direcció política i les institucions de Turquia.

També son menys probables les esmenes constitucionals per anul·lar el límit de dos mandats a la presidència. Aquesta demostració d'un procés democràtic actual podria tranquil·litzar els inversors i donar lloc a una inversió més gran en actius denominats en lires, que ara són més atractius per als inversors estrangers pels tipus d'interès oficials més alts.

"Amb una política monetària restrictiva, preveiem un augment mitjà de la inflació del 60% aquest any, enfront del 53% del 2023. Això equilibra una forta pressió sobre els preus al primer semestre i una trajectòria descendent al segon semestre d'aquest any a causa dels desfasaments de la política monetària i dels efectes de base favorables. El 2025, s'espera que la inflació retrocedeixi fins a una mitjana del 25%, cosa que continua sent significativament superior a l'objectiu del CBRT del 5%”, afegeix Gillet.

VOLATILITAT DELS TIPUS DE CANVI

Amb tot, la contínua pressió a la baixa sobre la lira podria endarrerir el procés de desinflació, igual que els canvis sobtats a la cúpula del CBRT i un final prematur del cicle d'enduriment.

"Encara que el CBRT va dur a terme una devaluació controlada de la lira abans de les eleccions locals, amb una depreciació de la moneda del 8% respecte al dòlar (6% respecte a l'euro) des del començament d'any, és probable que es produeixi una nova devaluació en els propers mesos, atesa la disminució dels actius exteriors nets de 6 900 milions de dòlars a finals de març, enfront dels 27 200 milions de dòlars de finals de desembre”, analitzen a Scope Ratings.

El procés de desinflació podria veure's endarrerit, a més, per una nova pujada del salari mínim després de la de gairebé el 50% del gener. "La política fiscal també és més restrictiva, però en general segueix sent acomodatícia després del terratrèmol del febrer del 2023. El dèficit fiscal global puja a 425.000 milions de lires turques des del començament d'any, un 86% més que durant el mateix període de 2023. La política restrictiva perjudicarà l'activitat econòmica interna", indica l'analista.

El reequilibri de l'economia continua sent un repte important, ja que l'enduriment de la política fiscal i monetària empitjora les perspectives de creixement econòmic. "Es preveu un creixement del PIB real del 3,3% el 2024, després del 4,5% del 2023 i el 3,5% del 2025. Aquests resultats continuarien sent sòlids, encara que molt més febles que el 5,2% registrat de mitjana durant els últims 10 anys. La propera data de revisió del calendari de Scope per a Turquia és el 28 de juny”, conclou Gillet.