La tensió entre l'Aràbia Saudita i l'Iran enfonsa al petroli: alleuja el desplom amb les dades d'inventaris

El petroli cau amb força aquest dimecres en una tendència que sembla no tenir fi. L'escalada de tensió a l'Orient Mitjà amb la ruptura de les negociacions entre l'Iran i l'Aràbia Saudita ha estat interpretada pels inversors com la impossibilitat que coordinin una retallada de producció. El petroli ha caigut fins a mínims de 2004, però remunta amb les dades d'inventaris als Estats Units.

En concret, el petroli tipus Brent es desploma un 3,23% sobre les 16.35 hores fins a 35,70 dòlars i ha arribat a perdre un 5%, cotitzant per sota dels 35 dòlars per primera vegada des de juliol de 2004, i marcant un mínim en 36,64 dòlars. Per la seva banda, el West Texas retrocedeix un 2,6% fins a 35,03 dòlars al mercat de matèries primeres de Nova York (Nymex).

Després de mínims d'11 anys, el cru ha remuntat amb les dades d'inventaris publicats per l'Agència d'Informació d'Energia (EIA), que reflecteix una caiguda de les reserves de les empreses nord-americanes molt superior a les estimacions durant la passada setmana. En concret, les existències de petroli per part de les companyies nord-americanes van caure en 5,085 milions de barrils, enfront del retrocés de 500.000 barrils que projectava el consens d'analistes de Reuters, i en contrast amb l'augment de 2,6 milions de barrils en la setmana anterior.

TENSIÓ A L’ORIENT MITJÀ

El nou desplom del petroli acumulat des del dilluns es produeix després de la tensió entre les dues principals economies àrabs, l’Aràbia Saudita i l’Iran, i dos dels principals socis de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).

Durant el cap de setmana, el Govern saudita va executar un clergue iranià opositor al règim, Nimr Baquir al-Nimr, líder religiós destacat a l’Iran, on es van succeir protestes que van desembocar en un atac a l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Teheran. Això va fer que l'Executiu trenqués relacions diplomàtiques amb l’Iran, cosa que van fer després Bahrain i el Sudan, mentre que els Emirats Àrabs vam reduir la seva presència en territori persa.

Aquesta tensió geopolítica va motivar dilluns una reacció a l'alça al mercat del petroli, amb pujades entorn del 3% fins que el cru va sofrir un brusc gir esborrant els guanys i acabant amb caigudes després que es publiqués una informació de la firma de recerca de mercats Gescape que apuntava a un augment dels inventaris als Estats Units, amb un increment en les reserves de les empreses nord-americanes de 347.000 barrils diaris durant la setmana que va acabar l'1 de gener.

PÀNIC A UN AUGMENT DE L'EXCÉS D'OFERTA

Segons estimacions de la pròpia OPEP, l'oferta supera la demanda en una xifra de fins a dos milions de barrils diaris. Encara que el càrtel ha assegurat repetidament que la situació de preus baixos no continuaran, els inversors han mostrat escepticisme entorn d'aquesta projecció.

L'OPEP està formada per l’Aràbia Saudita, qui ha liderat l'estratègia d'incrementar la producció, per l’Iran, que vol augmentar les exportacions quan s'aixequin les sancions internacionals, i per Algèria, Angola, l’Equador, Indonèsia, l'Iraq, Kuwait, Líbia, Nigèria, Qatar, Unió dels Emirats Àrabs i Veneçuela.

El ministre veneçolà de Petroli, Eugenio del Pino, ha estat el més crític amb l'estratègia saudita durant les reunions celebrades a Viena, arribant a advertir que el cru podria caure fins als 20 dòlars.

El mercat tenia l'esperança que l'augment de tensió dins de l'OPEP pogués en algun moment provocar que l’Aràbia Saudita reculés i pogués haver-hi una acció coordinada per retallar la producció. No obstant això, la ruptura de les relacions entre el seu Govern i el de l'Iran allunya aquesta possibilitat. "És poc probable que hi hagi un acord entre l’Iran i l’Aràbia Saudita sobre producció. A més està havent-hi un augment de les reserves de les empreses", recorda Michael Hewson, cap d'estratègia de CMC Markets, en declaracions a CNBC.

Més encara quan aquest dimarts la petroliera estatal saudita Aramco va anunciar que rebaixaria les exportacions previstes al febrer al nord-oest d'Europa en 60 centaus de dòlar i a l'Europa mediterrània en 20 centaus, moviment que ha estat interpretat com un intent d'eliminar la competència iraniana al vell continent. Cal tenir en compte que abans de les sancions, segons dades d'Europa Press, l’Iran venia el 16% del petroli del total que comprava Espanya i el 13% que comprava Itàlia.