La reunió entre Trump i Kim Jong-un eclipsa Draghi i els aranzels: el dòlar s'accelera

El dòlar torna a ser el centre d'atenció aquest divendres, mentre els operadors acaben de pair què significa per al mercat de les divises el canvi de llenguatge del Banc Central Europeu (BCE). Amb el soroll de fons de la guerra comercial i la imposició d'aranzels que han quedat 'afaitats' amb rebaixes a Mèxic, Canadà i altres països, el 'bitllet verd' avança enfront del ien després de la notícia que Donald Trump i Kim Jong-un es reuniran al maig.

Serà la primera vegada que es dona una cimera entre un president dels EUA i el mandatari de Corea del Nord i la moneda nord-americana ho ha celebrat accelerant contra la nipona fins als voltants dels 107,00 iens. Posa terra pel mig, així, amb el mínim de 16 mesos d'aquesta setmana als 105,24 iens, a mesura que "els fluxos monetaris abandonen els valors refugi", apunten des d’LGT Bank. Els titulars sobre aquesta cimera històrica estan "esperonant la gana pel risc", assenyala per la seva banda Stephen Innes, analista d’Oanda.

Els titulars sobre la cimera històrica entre els EUA i Corea del Nord estan "esperonant la gana pel risc”

El director de Seguretat Nacional de Corea del Sud, Chung Eui Yong, ha assegurat aquest dijous que Trump ha acceptat reunir-se al maig amb Kim Jong-un, que ha descrit com un intent per part del dirigent nord-americà d'aconseguir la "desnuclearització permanent" de la península de Corea. Un esdeveniment que és "fonamentalment bona notícia", descriuen per la seva banda des de Danske Bank. No obstant això, els experts de l'entitat danesa també argumenten que és una trobada de "gran risc i gran recompensa", ja que "si surt malament, hi ha moltes possibilitats que el conflicte pugui escalar encara més".

Però això no serà fins al maig. Mentrestant, el dòlar es dispara també en l'índex que mesura el seu acompliment fins als 90.30 punts, animat perquè Trump finalment ha confirmat que imposarà aranzels del 25% a les importacions d'acer i del 10% a les d'alumini, però també que aquestes taxes han quedat 'afaitades'. Hi haurà exempcions per Canadà i Mèxic, així com per a altres països en el futur, cosa que confirma la hipòtesi que s'estudiava entre els analistes que Trump “farolejava” i que les taxes en les importacions no són més que una basa de cara a futures negociacions amb els seus socis comercials.

Així, la lliura es precipita un 0,8% fins als voltants dels 1,38 dòlars. La moneda britànica ha tingut la seva pròpia dosi de sobresalts aquesta setmana, després que hagi transcendit que el Regne Unit es podria quedar sense la tan anhelada transició en l'acord del Brexit que s'ha d'assolir durant la cimera amb la Unió Europea (UE) d'aquest mes de març. El problema, segons ha declarat el president del Consell d'Europa, Donald Tusk, és que el Govern de Theresa May no presenti una solució realista per a la frontera amb Irlanda.

EL BCE TIRA UN GERRO D'AIGUA FREDA A L'EURO

Ni tan sols contra l'euro, que ha rebut una inesperada clatellada del president del BCE, ha aconseguit sortir airosa la moneda britànica i s'ha mantingut confinada als voltants de les 0,89 lliures. La moneda comunitària, per la seva banda, ha perdut un 0,9% enfront del dòlar i es manté pràcticament sense canvis, a la franja dels 1,23 dòlars, després que el president del banc central, Mario Draghi, fes èmfasi en la manca de pressions inflacionistes, cosa que assegura una gradual retirada dels estímuls monetaris.

Això sí, l'acció del preu va oferir la volatilitat a la qual ens té acostumats durant les decisions de política monetària del supervisor econòmic i la seva primera reacció va ser la de celebrar el canvi en la guia per als mercats ('forward guidance') del seu comunicat . Fins a la data, el BCE incloïa en la seva orientació d'expectatives que "si les perspectives fossin menys favorables, o si les condicions financeres fossin incompatibles amb el progrés de l'ajust sostingut de la senda d'inflació, el Consell de Govern estaria preparat per ampliar el volum i/o la durada del programa de compres d'actiu". Ara, però, ha eliminat "per unanimitat" -ha assenyalat Draghi- aquest esment del text, de manera que descarta reforçar les compres de deute. Era el previst i confirma així la impressió que les compres de deute al mercat acabaran al setembre.

No obstant això, la clau està en el fet que, tot i que l'entitat ha millorat les seves perspectives de creixement per a l'Eurozona, les noves previsions del BCE confirmen l'absència d'autèntiques pressions inflacionistes. I, per tant, garanteix que la futura retirada dels estímuls serà gradual. Manté la seva previsió d'inflació a l'1,4% per 2018, redueix una dècima, de l'1,5% a l'1,4%, la de 2019 i tampoc canvia la de 2020, que roman a l'1,7%.

D'altra banda, i tal com s'esperava, el BCE no ha tocat el nucli dur de la seva política monetària. Manté els tipus oficials al 0% i els de la facilitat de dipòsit al -0,40%. A més, seguirà dedicant 30.000 milions d'euros al mes a la compra de deute al mercat.

La visió dels analistes de Danske Bank remarca que les notícies són positives "en línies generals". Si bé, no ha disparat un ral·li en l'euro que desemboqui en una nova tendència alcista, sí que mantindrà la idea viva als mercats que el banc central finalitzarà la seva política d'estímuls". "I serà suficient per mantenir els fluxos de capitals en l'euro, cosa que assegura que hi ha potencial alcista per a la moneda", afegeixen. Amb tot, no abandonen la seva previsió que l'euro/dòlar es mantindrà en pagament entre els 1,21 i els 1,26 dòlars "per ara".