La població espanyola escala fins als 46,6 milions per l'augment d'estrangers
És la primera vegada que es toca aquesta xifra durant els últims cinc anys
Actualitzat : 20:30
La població espanyola ha tornat a créixer. Per primera vegada en cinc anys ha tocat la xifra de 46.698.569 habitants, i ho ha fet gràcies a l'augment de la població estrangera. Així ho ha revelat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que ha publicat les dades del Padró Continu a Espanya a data d'1 de gener de 2018. La dada arribada suposa un augment de 126.437 persones (un 0,3%) respecte a les dades de l'any anterior.
El 2017 el nombre d'espanyols inscrits ha baixat en 20.174 persones (un -0,05%), però el d'estrangers ha augmentat en 146.611 (un 3,2%)
Segons ha explicat Estadística, el 2017 el nombre net d'espanyols inscrits ha baixat en 20.174 persones (un -0,05%), però el d'estrangers ha augmentat en 146.611 (un 3,2%). Entre aquests últims, els pertanyents a la Unió Europea (UE-28) s'han incrementat en 2.709 persones (un 0,2%), mentre que els no comunitaris han crescut en 143.902 persones (un 5,1%).
L'INE recorda que, des que el 1998 es van començar a publicar les xifres oficials de població provinents de la revisió padronal l’1 de gener, la població empadronada a Espanya havia augmentat tots els anys fins a 2012. A partir d'aquest any va començar a disminuir-se, mantenint-se aquesta tendència fins el 2016. No obstant això, el 2017 s'ha produït una nova inflexió en augmentar en 126.437 persones, segons les dades provisionals donades a conèixer aquest dimarts per Estadística.
Des de l'any 2000 l'augment va ser a causa, fonamentalment, de la inscripció d'estrangers, la xifra va passar de 923.879 aquest any als 5.751.487 registrats l’1 de gener de 2011. A partir d'aquest moment la xifra d'estrangers començar a baixar, produint-se el major descens durant el 2013 (522.751). Una tendència que, segons l'INE, es va mantenir durant els anys següents encara que el 2016 el saldo (45.774) va ser el de menor intensitat registrat. El 2017 el nombre d'estrangers va tornar a créixer, amb un augment de 146.611 persones.
Segons l'avanç de l'estadística del Padró Continu l’1 de gener de 2018, dels 46.698.569 habitants inscrits, un total de 41.979.151 persones tenen nacionalitat espanyola (el 89,9% del total d'inscrits) i 4.719.418 són estrangers (el 10,1% del total).
Així mateix, les dades d'Estadística revelen que el 49% del total d'inscrits al Padró són homes i el 51% dones. A més, entre els espanyols hi ha més dones (51,1%), mentre que entre els estrangers el percentatge d'homes és major (50,2%). I si s'analitzen les xifres per edats, el 15,8% de la població té menys de 16 anys, mentre el 36,7% té entre 16 i 44 anys, el 28,4% té entre 45 i 64 i el 19,1% 65 anys o més.
EDAT MITJANA DE 43,1 ANYS
D'altra banda, Estadística explica que l'edat mitjana de la població inscrita al Padró és de 43,1 anys. La dels espanyols és de 43,9 anys, mentre que la dels estrangers és una mica menys, concretament de 36 anys, i dins d'aquest grup, la dels ciutadans de països pertanyents a la Unió Europea és de 39,8 anys.
En aquest sentit, l'INE assenyala que les edats mitjanes més altes entre les nacionalitats predominants es donen entre els ciutadans britànics (53,5 anys), alemanys (49,3) i francesos (42,7). Per contra, les més baixes corresponen als ciutadans hondurenys (30,4 anys), marroquins (30,8) i pakistanesos (31).
Les edats mitjanes més altes entre les nacionalitats predominants es donen entre els ciutadans britànics (53,5 anys), alemanys (49,3) i francesos (42,7)
I tenint en compte les comunitats autònomes més poblades, l'INE explica que igual que passava fa un any el rànquing l'encapçalen Andalusia, Catalunya i Comunitat de Madrid, mentre que les que tenen menys població segueixen sent la Rioja, Cantàbria i Comunitat Foral de Navarra. És més, a l'últim any la població ha disminuït en nou comunitats autònomes i ha augmentat a la resta.
Les comunitats amb major proporció d'estrangers són Illes Balears (17,1%), Catalunya (14,2%) i Regió de Múrcia (13,7%). Cal assenyalar també la ciutat autònoma de Melilla, amb un 15,6% de població estrangera. Per contra, les que tenen menor proporció d'estrangers són Extremadura (2,9%), Galícia (3,4%) i Principat d'Astúries (3,9%). Segons l'INE, el 2017 el nombre d'estrangers va augmentar a totes les comunitats autònomes excepte a Extremadura, on es va reduir en 217 persones.