L'OCDE estima que el PIB mundial caurà entre un 6,1% i un 7,6% el 2020

L'economia mundial sofrirà el 2020 una contracció sense precedents en temps de pau i amb totes les economies en recessió, segons estima l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Segons ha dit, això es traduirà en una caiguda del PIB global d'entre el 6,1% i el 7,6%, depenent de si la recuperació gradual segueix endavant sense més alteracions, o de si més endavant es produeix un rebrot significatiu de Covid-19

"Mentre no hi hagi una vacuna o tractament disponible, els responsables polítics de tot el món continuaran caminant per la corda fluixa", assenyala l'economista en cap de l'OCDE, Laurence Boone, per a qui el distanciament físic i les proves, el seguiment, el rastreig i l'aïllament seran els principals instruments per combatre la propagació del virus i indispensables per a reprendre les activitats econòmiques i socials.

No obstant això, recull Europa Press, l'economista apunta, en el cas dels sectors afectats pel tancament de fronteres i aquells que requereixen un contacte personal pròxim, com el turisme, els viatges, l'entreteniment, els restaurants i l'allotjament, no tornaran a l'activitat com abans i adverteix que les mesures de prevenció poden fins i tot no ser suficients per evitar un segon brot del virus.

D'aquesta manera, l'OCDE planteja a l'actualització de les seves previsions macroeconòmiques dos possibles escenaris, als quals atorga idèntiques probabilitats: un en què el virus continua retrocedint i roman sota control, i un altre en què una segona onada de contagi esclata més endavant al 2020. "Tots dos escenaris són alliçonadors, ja que l'activitat econòmica no pot tornar a la normalitat en aquestes circumstàncies", ha dit Boone, que apunta que a finals del 2021 "la pèrdua d'ingressos excedirà la de qualsevol recessió anterior dels últims 100 anys, fora del temps de guerra, amb conseqüències nefastes i duradores per a les persones, les empreses i els governs".

L'organisme contempla ara una contracció de l'activitat "a tots els països", la qual cosa suposarà, en cas que es produeixi un rebrot de la pandèmia, una caiguda del PIB mundial del 7,6% el 2020, amb un rebot del creixement del 2,8% al 2021, mentre que, en absència d'una segona onada de contagis, l'economia mundial retrocedirà enguany un 6% per a recuperar un 5,2% el 2021.

En aquest sentit, a l'escenari menys optimista, l'OCDE anticipa que l'economia dels membres del 'club dels països rics' registrarà el 2020 una contracció del 9,3%, amb un rebot del 2,2% l'any vinent, mentre que en cas de no produir-se un rebrot de Covid-19, el PIB de l'OCDE caurà el 2020 un 7.5% per créixer un 4,8% el 2021.

Entre les principals economies de l'OCDE, el PIB dels EUA baixarà un 8.5% el 2020 en un escenari de segona onada de contagis el 2020, amb una recuperació del 1,9% l'any vinent, mentre que en el cas de la zona euro, la contracció serà especialment greu, amb una caiguda del PIB del 11,5% i un rebot del 3,5% el 2021. Però en el cas que la recuperació gradual no es veiés trastocada per una segona onada de contagis, el PIB dels EUA cauria el 2020 un 7,3% per créixer un 4,1% en 2021, mentre que el de la zona euro disminuiria un 9,1% enguany i creixeria un 6,5% el següent.

Fora dels països de l'OCDE, l'organització augura que el PIB de la Xina es contraurà el 2020 un 3,7% a l'escenari menys falaguer, amb un rebot del 4,5% el 2021, mentre que en absència d'un rebrot la segona economia mundial cauria un 2,6% en 2020, però creixeria un 6,8% l'any vinent. Mentre que l'Índia veuria caure el seu PIB en el primer escenari un 7,3% el 2020, amb un creixement del 8,1% el 2021, mentre que en l'escenari sense rebrot de la Covid-19 la contracció econòmica prevista per a 2020 es limitaria al 3,7%, amb una expansió del 7,9% un any després.

'GRAN FRAGMENTACIÓ'

La pandèmia ha accelerat el canvi de "gran integració" a "gran fragmentació", assenyala l'economista en cap de l'OCDE, en referència a l'aparició de restriccions comercials i d'inversió addicionals, així com respecte de l'evolució divergent mostrada per les economies en funció de quan i en quina mesura van ser afectades pel virus, la preparació dels seus respectius sistemes sanitaris, la seva especialització sectorial i la seva capacitat fiscal per fer front al xoc.

"A tot arreu, el confinament també ha exacerbat la desigualtat entre els treballadors", afegeix en referència a la situació viscuda per aquells treballadors que poden teletrabajar, en general altament qualificats, mentre que els menys qualificats i els joves sovint són a primera línia, sense possibilitat de treballar, o acomiadats, amb els efectes agreujats per l'accés desigual a les xarxes socials de protecció.

Així mateix, l'OCDE recorda que els nivells de deute privat són incòmodament alts en alguns països i adverteix que en els casos de països com Espanya, Itàlia, Grècia, Portugal o el Japó els ràtios de deute públic podrien tocar sostre al 2021 a nivells "extremadament alts" entre 20 i 35 punts percentuals en relació al PIB per sobre del que se situaven el 2019 en el cas d'un rebrot de la pandèmia, mentre que en un escenari sense segona onada l'increment seria inferior.

L'organització considera que seran necessàries polítiques extraordinàries per avançar per la corda fluixa cap a la recuperació, i adverteix que els governs poden proporcionar xarxes de seguretat que permetin a les persones i les empreses d'adaptar-se, però no poden mantenir l'activitat, l'ocupació i els salaris del sector privat durant un període prolongat.

D'aquesta manera, sosté que el capital i els treballadors de sectors i empreses més afectats per la crisi hauran de mudar cap als sectors en creixement, el que sol representar una difícil transició, que rares vegades succeeix prou de pressa com per evitar que augmenti el nombre d'empreses en fallida i la desocupació.

"Les polítiques de recuperació d'avui donaran forma a les perspectives econòmiques i socials de la dècada vinent", defensa Boone, per a qui, si bé són necessàries les polítiques monetàries ultra acomodatícies i més deute públic, adverteix que la despesa finançada amb deute ha d'estar ben dirigit per donar suport als més vulnerables i la inversió necessària per a una transició cap a una economia més sòlida.

"El suport públic ha de ser transparent i just", assenyala en referència a les mesures de suport a les empreses per part dels governs, que han de regir-se per regles transparents, en les quals els tenidors de bons i accions privades hi perdin quan el Govern intervé, perquè les recompenses per assumir riscos no siguin excessives. "Els governs han d'aprofitar aquesta oportunitat per dissenyar una economia més justa i sostenible, fent que la competència i la regulació siguin més intel·ligents, modernitzant els impostos governamentals, la despesa i la protecció social", assenyala l'economista, subratllant que la prosperitat prové del diàleg i la cooperació. "Això és cert a nivell nacional i global", afegeix.