La inflació de l'eurozona es desaccelera al 0,8% al setembre, mínims de 2016

La inflació de la zona euro va créixer un 0,8% al setembre, per sota de l'estimació preliminar d'Eurostat del 0,9%, i al seu ritme més lent en gairebé tres anys, segons el publicat aquest dimecres per l'agència d'estadístiques comunitària. La dada suposa una nova advertència sobre l'economia europea.

La lectura revisada de l'Índex de Preus al Consum (IPC) marca una desacceleració més pronunciada des del creixement de l'1% a l'agost i va ser la taxa més baixa des de novembre de 2016, quan els preus van créixer un 0,6% en el bloc comunitari.

Els preus de l'energia van caure un 1,8%, alhora que al sector de serveis, el més gran del bloc, van augmentar un 1,5%

Aquesta baixada es va deure a una inflació menor a l'esperada per als productes industrials, i va marcar un nou senyal preocupant per al sector manufacturer europeu, que s'enfronta a caigudes en la producció i en la confiança. Així, els preus dels béns industrials, excloent-ne l'energia, van pujar tot just un 0,2% l'any al setembre, en revisar l'estimació anterior d'un augment del 0,3%.

Mentrestant, els preus de l'energia van caure un 1,8%, alhora que al sector de serveis, el més gran del bloc, van augmentar un 1,5% en línia amb les estimacions anteriors. Excloent-ne energia, aliments, alcohol i tabac, la inflació va créixer un 1% al setembre, segons Eurostat i va confirmar les seves xifres anteriors.

Aquesta caiguda en l'IPC pot portar a plantejar-se noves preocupacions sobre l'estat de l'economia de la zona euro i revifar el debat dins del Banc Central Europeu (BCE) sobre com perseguir el seu objectiu de mantenir la inflació per sota, però a prop del 2% a mitjà termini.

Entre els països de la UE les dades dels quals estan disponibles, l'evolució més feble dels preus es va observar a Xipre, on van baixar un 0,5%, mentre que a Portugal van caure un 0,3%. Per la seva banda, la inflació es va situar al 0,2% a Espanya, Grècia i Itàlia. Per contra, les majors pressions inflacionistes es van registrar a Romania (3,5%), Eslovàquia (3%) i Hongria (2,9%). En el cas d'Espanya, la taxa d'inflació harmonitzada es va situar al setembre al 0,2%, la meitat que en el mes anterior. D'aquesta manera, el diferencial de preus favorable a Espanya respecte a la zona euro es va mantenir al setembre en sis dècimes.

"Els efectes bàsics en els preus del petroli apunten a una major debilitat en la inflació energètica a l'octubre, però després es revertirà a finals d'any", assenyalen en Pantheon Macroeconomics, que creuen que l'IPC s'elevarà a l'1,2% durant els propers sis mesos. "Això no molestarà al BCE, que ara està bloquejat per una política monetària molt laxa, encara que ara estem inclinats a creure que el banc central no reduirà encara més la seva taxa de dipòsit durant el primer semestre de l'any que ve, ja que l'economia comença a recuperar-se lentament de l'ensurt de creixement d'aquest any".