La inflació de la zona euro puja una dècima al desembre, fins al 5%
La contribució més gran a la taxa d'inflació anual de la zona de l'euro va procedir de l'energia
La taxa d'inflació anual de la zona euro es va situar al 5% al desembre, enfront del 4,9% del novembre, mentre que a la Unió Europea (UE) va arribar fins al 5,3%, enfront del 5,2% del mes anterior, segons les xifres publicades per l'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària. Així, l'índex de preus al consum (IPC) només ha pujat una dècima l'últim mes de l'any, comparat amb les vuit dècimes que va escalar al novembre, fet que va suposar l'encariment més gran dels preus a la regió de l'euro de tota la sèrie històrica. Un any abans, la taxa era del 0,3%.
La inflació subjacent es va mantenir sense canvis al 2,6%, també en línia amb el consens i la primera estimació.
Per països, les taxes anuals més baixes es van registrar a Malta (2,6%), Portugal (2,8%) i Finlàndia (3,2%). Les taxes anuals més altes es van registrar a Estònia (12,0%), Lituània (10,7%) i Polònia (8,0%). En comparació amb el novembre, la inflació anual va baixar en set Estats membres, se'n va mantenir estable en dos i en va pujar en divuit.
Al desembre, la contribució més gran a la taxa d'inflació anual de la zona de l'euro va procedir de l'energia (2,46%), seguida dels serveis (1,02%), els béns industrials no energètics (0,78%) i els aliments, l'alcohol i el tabac (0,71%).
"Admetem que l'augment recent dels preus del petroli i l'escalada de les tensions per l'enfrontament entre Ucraïna i Rússia són riscos a l'alça per al component energètic", indiquen els experts de Pantheon Macroeconomics. Tot i això, "cal recordar que els efectes de base per a la inflació de l'energia canvien dràsticament durant els propers sis a dotze mesos, llevat que es produeixi un canvi molt notable en els preus mundials de les matèries primeres", afegeixen.
Pel que fa als serveis, els analistes sospiten que la inflació continuarà caient a curt termini, però després esperen un fort repunt el segon i tercer trimestre, que impulsi la inflació subjacent per sobre del 2% durant l'estiu.
Pel que fa a la reacció del Banc Central Europeu, "els riscos s'inclinen ara cap a un alentiment més ràpid del previst de la QE, aplanant el camí per a un senyal d'elevació del tipus de dipòsit al primer semestre del 2023", adverteixen. En resum, "s'espera un alleujament a curt termini a les dades d'inflació, però serà de curta durada".