La independència de Catalunya suposarà una mossegada en el creixement de fins al 0,5%, segons la Universitat d'Oxford

La elevadíssima tensió política pel referèndum sobre la independència de Catalunya ha donat pas a una ofensiva judicial per tal d'impedir que l'1 d'octubre se celebri la votació il·legal. Si bé la possibilitat d'una secessió és remota, la inestabilitat que es deriva del conflicte intern manté els inversors internacionals en alerta màxima. En aquest context, els efectes econòmics, per ara escassos, són objecte d'estudi per empreses d'investigació, que dibuixen hipotètics desenllaços, cap d'ells satisfactori. Després Goldman, HSBC i ING, la Universitat d'Oxford s'uneix a les veus que avisen sobre les conseqüències: augment en el rendiment dels bons, mossegada en el creixement i ineficàcia a l'hora d'oferir una solució que calmi les aspiracions dels sobiranistes.

El mateix president de la CEOE, Joan Rosell, ha assenyalat que la solució passa per una via intermèdia entre la submissió i la independència. Però el panorama actual "només escalarà encara més la tensió entre aquells que donen suport a la independència de Catalunya i l'Estat", asseguren des d’Oxford Economics, l'institut adscrit a la prestigiosa universitat britànica. Creuen que tot i que el referèndum es porti a terme "el resultat no serà vinculant sota la legalitat actual", de manera que no només no es resoldrà el problema, sinó que "el conflicte que està gestant des de 2010 continuarà durant els propers anys".

Per tant, alerten que la qüestió de la secessió de la regió "podria desencadenar eventualment un increment en el rendiment dels bons amb implicacions altament negatives per a l'economia". En les previsions que estudia l'agència d'estudis econòmics es preveu "un increment permanent del bo en un 1% que retallaria el PIB entre un 0,3% i 0,5% anual".

El mercat de la renda fixa s'ha mantingut, en general, estable aquest any, i el diferencial davant el Bund alemany està a prop del seu nivell més baix en un any, tot i que la prima de risc ha augmentat una mica recentment, i "és raonable esperar que prossegueixi la tendència durant els dies previs al referèndum", preveu l'economista Àngel Talavera, que signa l'estudi. El mercat de valors tampoc ha patit en gran mesura l'impacte, “però esperem que les empreses amb gran exposició a Catalunya pateixin si la situació s'agreuja”. "En particular els bancs catalans, Caixabank i Banc Sabadell són els més vulnerables", alerta Talavera.

ELS ANTECEDENTS

L'economista repassa els antecedents de la situació actual i situa l'origen del xoc de trens a la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de l'Estatut d'Autonomia que es va aprovar al Parlament català. Passava el 2010. Un any després, el Partit Popular es va imposar a la urnes, recorda Talavera i subratlla que aquest partit s'ha negat a abordar reiteradament les demandes dels independentistes, derivant en la consulta del 9N de 2014. El Govern actual es va imposar a Catalunya el 2015, en unes eleccions que es van considerar com un plebiscit 'de facto'.

A més, l'analista d'Oxford Economics explica que la crisi econòmica a Espanya va posar sobre la taula els problemes del sistema de finançament pel qual es regeixen la majoria de comunitats, mitjançant el qual les regions més riques transfereixen fons a les més pobres. "Això ha alimentat les aspiracions independentistes encara més", comenta l'expert.

“Un conflicte polític d'aquestes magnituds no pot ser simplement ignorat; la importància de Catalunya a Espanya no es pot subestimar”

ENCARA QUE NO HAGI INDEPENDÈNCIA, HI HA RISCOS

Amb tot, "no està clar que el referèndum tiri endavant, però si es produeix, el vot independentista guanyarà amb tota probabilitat", apunta l'expert. No obstant, la consulta serà il·legal i no vinculant, de manera que "hi ha escasses opcions de ruptura", matisa Talavera. Així i tot, insisteix que "un conflicte polític de tals magnituds no pot ser simplement ignorat" ja que "la importància de Catalunya a Espanya no es pot subestimar: representa una sisena part de la població espanyola, el 20% del PIB i el 30% de les seves exportacions", enumera. Perquè "la seva economia de 200.000 milions d'euros equival a la mida de Portugal i és més gran que gairebé la meitat de totes les economies de la zona euro".

Entre les possibles vies per desencallar la situació, "la visió predominant -especialment entre aquells que no estan familiaritzats amb la realitat catalana- és que un nou acord fiscal seria suficient per resoldre el problema", argumenta l'economista. Però puntualitza que "en la nostra opinió, el problema va més enllà d'una solució purament monetària". Un nou sistema regional de transferència fiscal, possiblement un en què Catalunya guanyi una major independència en la gestió dels impostos (similar a l'actual configuració basca), "calmaria la situació temporalment".

Tot i això, afirma que si no ve acompanyat d'una negociació política només serà un pegat i "no creiem que l'actual Govern sigui capaç d'oferir majors solucions", de manera que "les tensions polítiques seguiran cuinant a foc lent durant els propers anys" , conclou l'expert d'Oxford Economics.