La immigració torna a impulsar el creixement de la població d'Espanya

La immigració torna a fer la seva aparició a Espanya. La població del país va augmentar en 21.021 persones durant els sis primers mesos de 2017, xifra que fa que el total s'elevi fins a 46.549.045 persones. Aquesta xifra és la més elevada en quatre anys, des de mitjans de 2013.

Aquesta augment es deu, principalment, al nombre d'immigrants que va arribar al país, és a dir al saldo migratori positiu de 59.926 persones, ja que el creixement vegetatiu (diferència entre defuncions i morts) va ser de 31.905 persones. Durant els sis primers mesos van arribar a Espanya 237.115 persones de l'estranger. No venien tants immigrants des del segon semestre de 2008.

D'altra banda, durant la primera meitat de l'any, van emigrar a l'estranger 184.189 persones, la xifra més elevada des del segon semestre de 2014. En el cas dels espanyols, el saldo migratori va ser de 12.976 persones. Per la seva banda, la població estrangera va tenir un saldo migratori positiu (de 65.902 persones), continuant així amb la tendència iniciada el 2015.

El creixement de la població de nacionalitat espanyola va canviar de signe, passant en reduir la seva població en 24.355 persones. Això es va deure, principalment, a un saldo vegetatiu negatiu (52.393) que no va poder compensar-se amb els procediments d'adquisició de nacionalitat espanyola que, segons dades provisionals, van afectar 41.014 persones. Si ens restringim als espanyols nascuts a Espanya, la població es va reduir en 55.380 persones durant la primera meitat de 2017.

Per la seva banda, la població estrangera va augmentar en 45.376 persones (un 1,0%) durant el primer semestre de 2017, fins a situar-se en 4.464.997. Aquest augment es va deure a un saldo migratori amb l'exterior (65.902), que no es va veure compensat per les adquisicions de nacionalitat espanyola.

Per nacionalitats, cal destacar l'increment en termes absoluts de la població veneçolana (10.478 persones més), la colombiana (8.370 més) i la italiana (7.336 més). Per contra, els majors descensos es van donar a la població equatoriana (4.746 persones menys), la romanesa (4114) i la del Regne Unit (3947).

En termes relatius, i entre les principals nacionalitats, els majors creixements van ser per als residents de Veneçuela (16,6%), Colòmbia (6,0%) i Itàlia (3,6%). Per contra, els majors descensos es van donar entre els nacionals d'Equador (-3,3%), Bolívia (-3,2%) i el Regne Unit (-1,3%).

PER COMUNITATS

Durant el primer semestre de 2017 la població va créixer en set comunitats autònomes i es va reduir en les 10 restants, així com a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Els majors increments en termes relatius es van donar a Illes Balears (0,84%), Comunitat de Madrid (0,46%) i Canàries (0,43%).

A l'altre extrem, els descensos de població més acusats es van donar a Castella i Lleó (-0,50%), Extremadura (-0,43%) i Principat d'Astúries (-0,41%).

MIGRACIONS EXTERIORS I INTERIORS

El saldo migratori durant el primer semestre va ser positiu en 52.926 persones, un 21,4% menys que durant el semestre anterior. S'observa una desacceleració en el creixement del saldo migratori positiu, tendència iniciada a mitjans de 2015.

Un total de 237.115 persones procedents de l'estranger van establir la seva residència al nostre país durant la primera meitat de 2017, fet que suposa un creixement del 4,1% respecte al semestre anterior. Per la seva banda, 184.189 van abandonar Espanya amb destinació a algun país estranger, un 14,8% més que durant el semestre anterior.

De la immigració procedent de l'estranger, 33.028 persones eren de nacionalitat espanyola i 204.087 estrangers. Pel que fa a l'emigració, 46.004 eren espanyols i, d'aquests, 28.913 havien nascut a Espanya.

Pel que fa a les migracions interiors, Comunitat de Madrid (8.737), Illes Balears (3.989) i Catalunya (3.169) van presentar els saldos migratoris entre comunitats autònomes més elevats durant el primer semestre de 2017. Per contra, Andalusia (7.370), Castella i Lleó (3714) i Castella-La Manxa (2.404) van registrar els saldos més negatius.

SALDO MIGRATORI D'ESTRANGERS

Durant el primer semestre de 2017 el saldo migratori d'estrangers va ser de 65.902 persones. Aquest saldo està sent positiu des de 2015. Les principals nacionalitats dels immigrants estrangers van ser la marroquina (amb 17.634 arribades a Espanya), la colombiana (15.395) i la romanesa (15.300). En general, els fluxos del primer semestre van ser superiors als del semestre anterior.

El volum d'estrangers que van emigrar d'Espanya durant la primera meitat de 2017 va augmentar respecte al semestre anterior en la majoria de les principals nacionalitats. Les nacionalitats d'emigrants més nombroses van ser la romanesa (22.766 sortides), la de Regne Unit (13.442) i la marroquina (11.084). Aquestes tres són, a més, les majoritàries entre la població estrangera resident. Per sexe i edat, cal destacar que l'emigració d'estrangers es va concentrar en poblacions de 20 a 49 anys, amb major proporció d'homes.

SALDO MIGRATORI D'ESPANYOLS

El saldo migratori negatiu dels espanyols amb l'exterior va augmentar durant la primera meitat del 2017 respecte al semestre anterior i es va situar a les 12.976 persones. Això va ser conseqüència d'un lleuger descens de les entrades de l'estranger i d'un augment de les sortides.

Durant el primer semestre del 2017 van venir a viure a Espanya 33.028 espanyols, dels quals una mica més de la meitat (19.322) va néixer fora d'Espanya. El repartiment per sexe resulta bastant homogeni, amb un 52,1% d'homes i un 47,9% de dones.

La població espanyola que va arribar a Espanya durant la primera meitat de 2017 procedia, principalment, de Veneçuela, Equador, Regne Unit, França i els Estats Units d'Amèrica.

Durant la primera meitat de 2017 el flux d'emigració de la població de nacionalitat espanyola va augmentar un 8,8% respecte al semestre anterior, encara que es va disminuir un 3,2% comparant amb el mateix semestre de l'any anterior. El 62,8% dels espanyols que van emigrar eren nascuts a Espanya, encara que aquesta proporció varia molt en funció de les destinacions.

Els majors receptors d'emigrants espanyols van ser el Regne Unit, França i els Estats Units d'Amèrica. Entre els principals països de destinació d'emigració espanyola, cal destacar els casos d'Equador i Colòmbia pel fet que en ambdós es va tractar fonamentalment de població no nascuda a Espanya o de nens menors de 16 anys, xifra que sembla indicar una migració de retorn d'equatorians i colombians d'origen que han adquirit la nacionalitat espanyola, juntament amb els seus fills nascuts a Espanya.

Dels 2.399 espanyols que van emigrar a Equador, 751 eren nascuts a Espanya i d'ells 581 eren menors de 16 anys. Si ens atenim els adults (16 o més anys) nascuts a Espanya, van emigrar 170 persones. En el cas de Colòmbia, 384 dels 1.264 emigrants eren nascuts a Espanya.