La fusió Bankia-CaixaBank podria xocar amb el pla d'Escrivá de frenar prejubilacions

Les condicions d'un eventual ajust d'ocupació després de la fusió entre CaixaBank i Bankia podrien resultar menys atractives per a la plantilla que en procediments anteriors si topen amb els plans del Govern per desincentivar les prejubilacions, en línia del que va proposar el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá a la Comissió del Pacte de Toledo.

Bankia i CaixaBank es troben negociant una possible operació de fusió per elevar la seva rendibilitat en l'actual context de crisi del coronavirus i tipus d'interès negatius. Diverses firmes d'anàlisis han coincidit que l'operació té sentit estratègic i permetrà a totes dues entitats estalviar costos, amb el benentès que implicarà un important ajust d'oficines que previsiblement afectarà l'ocupació.

Fonts sindicals consultades per Europa Press advoquen per la prudència a l'hora de calcular el possible excedent de plantilla, perquè encara totes dues entitats estan immerses en el procés de 'due diligence', que els permetrà disposar de totes les dades per decidir si continuen endavant amb la fusió -que és el més previsible- i en quins termes, i a més preveuen que una fusió d'aquesta grandària trigui "dos o tres anys" a digerir-se.

Els representants dels treballadors encara no s'han reunit amb la direcció de CaixaBank o Bankia, i tampoc no esperen fer-ho fins que s'aprovi l'operació, primer pels consells d'administració i després per les juntes extraordinàries d'accionistes, que tenint en compte els terminis legals no es reuniran, com a mínim, fins a mitjan octubre.

Des dels sindicats asseguren que es bolcaran a preservar l'ocupació i que sol·licitaran mesures no traumàtiques per a les plantilles de tots dos bancs. De fet, aposten per aprofitar l'operació per dotar de més plantilla les oficines que es mantinguin per millorar el servei a la clientela.

Els últims Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) del sector bancari espanyol van registrar més sol·licituds d'adhesió per part dels empleats que les sortides que s'havien pactat. En el cas concret de CaixaBank, les peticions van excedir en un 33% les més de 2.000 baixes previstes, la qual cosa portaria a pensar que un nou ajust també seria ben acollit per la plantilla.

No obstant això, fonts sindicals adverteixen que tot dependrà del fet que les condicions d'un nou ajust siguin similars, amb bones condicions de sortida i prejubilacions.

En aquest sentit, les plantilles podrien topar-se amb els plans del Govern per desincentivar les prejubilacions, com va proposar el ministre José Luis Escrivá durant la seva compareixença davant la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo en el Congrés dels Diputats.

Escrivá va instar a estendre l'edat efectiva de jubilació, que actualment se situa en 64,6 anys, amb decisions orientades a llevar incentius per a les prejubilacions o a bonificar el retard voluntari de la jubilació.

"Si el Govern endureix les normes de prejubilació, serà més difícil aplicar un ERO voluntari", ha indicat a Europa Press un representant sindical.