La despesa en pensions manté el seu creixement al 3% sense pacte a la Comissió de Toledo per frenar-lo

Les dades sobre pensions estenen la seva sangria. Un mes més, certifiquen el creixement continuat a un ritme del 3%, malgrat que els pensionistes segueixen perdent poder adquisitiu. El desemborsament de la Seguretat Social l’1 d'agost va arribar als 8.790,6 milions d'euros, cosa que implica un creixement de 20 milions d'euros respecte al mes anterior i de més de 250 milions d'euros respecte al mes anterior.

Així, la nòmina de les pensions va tornar a incrementar-se al 3%, de manera que acumula 16 mesos amb un creixement superior a aquest llindar en la comparativa anual, segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri d'Ocupació i Competitivitat. L'augment, novament es produeix per la incorporació de més jubilats i perquè tenen dret a pensions més altes que les vigents, ja que la quantia que cobren els pensionistes està gairebé congelada. És a dir, augmenta respecte a l'any anterior un 0,25% enfront de nivells superiors a l'1,5% d'inflació, fet que suposa una pèrdua de poder adquisitiu que els experts coincideixen que es prolongarà durant els pròxims anys -i dècades- si no hi ha un canvi en el sistema.

El conjunt del sistema públic arriba a les 9.532.495 pensions contributives, fet que suposa un 1,11% més respecte l'any anterior. La pensió mitjana es va situar als 922,17 euros després d'un augment interanual de l’1,86%. Aquest nombre creix pel major pes de les pensions per jubilació, que augmenten un 218.000 en 12 mesos fins assolir el 60% del total, amb 5,8 milions de pensions.

L'import mitjà de les pensions per jubilació es va elevar un 1,97% en comparació amb l'exercici anterior fins als 1.065,5 euros. La incorporació de nous jubilats al sistema explica aquesta dada davant de la revaloració de la nòmina del 0,25%: les pensions més altes se situen, de mitjana, entre els 60 i 74 anys. És a dir, els jubilats que fa menys temps que són al sistema. Els pensionistes d'entre 60 i 64 anys cobren, de mitjana, 1.179 euros; entre 65 i 69 anys, 1.160 euros; i entre els 70 i els 74, 1.028 euros. Són els únics trams d'edat en què la pensió mitjana sobrepassa els 1.000 euros.

Davant d'aquestes xifres, la pensió mitjana del sistema va augmentar un 1,86% fins als 922.17 euros. Mentre que el nombre de pensions contributives va créixer en un 1,11%. Les pensions per viduïtat es van situar als 2.361.830; les d'incapacitat permanent, als 949.302; les d'orfandat, als 342.219; i les de favor de familiars, als 40.915.

ESPERANT UNA REFORMA

El sistema públic de pensions s'enfronta a problemes de sostenibilitat i de suficiència. En el primer cas, perquè les necessitats de finançament addicionals o, el que és el mateix, el dèficit de la Seguretat Social, ascendirà a 67.000 milions d'euros entre 2018 i 2022, segons les pròpies estimacions del Govern. Ja aquest any, el Tresor ha posat a disposició de la Seguretat Social un préstec de 10.192.000 d'euros que l'organisme dependent del Ministeri de Fátima Báñez compaginarà amb el buidament del Fons de Reserva. Paral·lelament, els pensionistes perdran poder adquisitiu amb una revaloració del 0,25% anual enfront del retorn de la inflació.

Però aquesta situació no ha estat suficient perquè la Comissió del Pacte de Toledo, que té el mandat d'emetre recomanacions per a una reforma consensuada pel Congrés, abasti algun tipus d'acord. L'objectiu inicial, quan van tornar a la feina al novembre amb l'inici de la Legislatura, era publicar el seu dictamen al maig. Això no va succeir, i la comissió va arribar al mes d'agost sense cap tipus de conclusió. Al setembre tornarà a la feina amb les posicions del PP i del PSOE, liderat ara per Pedro Sánchez, enfrontades. Tot just s'entreveu un pacte de mínims per alleugerir la càrrega de la Seguretat Social amb el finançament de les seves despeses corrents i les pensions de viduïtat i orfandat mitjançant pressupostos.