La compravenda d'habitatge cau un 10,5% el juliol, el descens més important des del 2021

La compravenda d'habitatge registra el juliol una disminució anual del 10,5%, amb un total de 48.303 operacions, xifra que suposa la xifra més baixa aquest mes des del 2020 i el descens més important des del gener del 2021, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Amb això, les compravendes d'habitatges sumen sis mesos de taxes interanuals negatives. A més, durant els set primers mesos del 2023, han baixat un 5,3%. En concret, l'habitatge nou ha baixat un 1,2% i l'usat, un 6,2%.

Del total de les compravendes inscrites als registres de la propietat el juliol, el 59,6% correspon a habitatges.

El nombre de compravendes d'habitatges realitzats entre persones físiques és de 33.068, xifra que suposa un 12,4% menys que el mateix mes de l'any passat.

Segons el règim de protecció i estat, el 92,7% dels habitatges transmesos per compravenda el juliol són lliures i el 7,3% protegits. En termes anuals, el nombre d'habitatges lliures transmesos per compravenda disminueix un 10% i el de protegits, un 16,5%.

A més, el 17,1% dels habitatges transmesos per compravenda el juliol són nous i el 82,9% usats. El nombre d'operacions sobre habitatges nous baixa un 7,4% respecte al juliol del 2022 i el d'usats, un 11,2%.

Per CA, les que registren un nombre més gran de transmissions per cada 100.000 habitants són Comunitat Valenciana (189), Regió de Múrcia (149) i Andalusia (144).

Les que presenten els majors increments anuals en el nombre de compravendes d'habitatges el juliol són Extremadura (5,2%), Principat d'Astúries (3,8%) i Regió de Múrcia (0,2%). Per part seva, Galícia (-22,8%), Canàries (-18,2%) i Comunitat Foral de Navarra (-17,2%) registren els descensos més importants.

ETAPA DE MODERACIÓ, PERÒ SENSE LECTURA CATASTROFISTA

Des dels portals immobiliaris comenten que, encara que les dades segueixen registrant una significativa caiguda enfront del 2022, que va ser un any de rècord, "no se'n pot fer una lectura catastrofista, ja que el nombre de compravendes d'habitatges se situa al mateix nivell que el 2019, cosa que indica que el mercat tendeix a la normalització i es troba en un entorn que es podria qualificar de saludable", assenyala el portaveu d'idealista, Francisco Iñareta.

Afegeix que, "en contra de moltes prediccions, l'encariment del finançament no està tenint impacte en les compravendes ni en els preus, encara que sí que està afectant la situació econòmica de moltes famílies ja hipotecades a tipus variable".

Per la seva banda, des de Fotocasa assenyalen que "la tendència d'alentiment a les compravendes es consolida de mica en mica. Tot i que cal posar en context que aquesta baixada de dos dígits es produeix a causa de la comparativa interanual, amb un exercici d'autèntic boom -2022-, i la realitat mostra que dels set primers mesos en cinc les compravendes sobrepassen les 50.000 operacions, una xifra que continua mostrant resistència a les pujades de tipus i un volum mensual que només s'ha produït el 2008 i després de la pandèmia".

Consideren que entrem en una etapa de moderació de compravendes respecte als dos anys precedents. "Estimem que el 60% de compradors ja s'han vist afectats per la nova política del BCE i que el 28% s'han vist obligats a paralitzar el procés d'adquisició", afirma la directora d'Estudis, María Matos. Assegura que durant els propers mesos veurem encara un sector dinàmic, encara que amb xifres menys voluminoses. "Això sí, s'espera que l'any pugui tancar al voltant de les 500.000 compravendes, cosa que significaria tota una fita, amb l'alt nivell on es troben els tipus d'interès".