La compravenda d'habitatge augmenta un 11,4% i registra el millor octubre en 15 anys

La compravenda d'habitatge registra el millor octubre en 15 anys. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el desè mes de l'any hi va haver un total de 51.615 operacions d'aquest tipus, la xifra més gran en un mes d'octubre des del 2007, de manera que la compravenda d'habitatges va avançar un 11,4% en comparació amb el mateix mes de l'any passat.

El 92% dels habitatges transmesos per compravenda a l'octubre són lliures i el 8% protegits. En termes anuals, el nombre d'habitatges lliures transmesos per compravenda augmenta un 11,9% i el de protegits, un 5,2%.

El 17,1% dels habitatges transmesos per compravenda a l'octubre són nous i el 82,9% usats. El nombre d'operacions sobre habitatges nous baixa un 5,4% respecte a l'octubre del 2021, mentre que el d'usats puja un 15,6%.

El nombre de compravendes d'habitatges realitzats entre persones físiques el mes d'octubre és de 35.834, xifra que suposa un 9,1% més que al mateix mes del 2021.

En general, el nombre de finques transmeses inscrites als registres de la propietat (procedents d'escriptures públiques realitzades anteriorment) a l'octubre és de 168.976, xifra que suposa un 0,3% menys que el mateix mes del 2021. En el cas de les compravendes de finques registrades, el nombre de transmissions és de 94.475, amb un augment anual del 2,8%.

El 87,7% de les compravendes registrades a l'octubre corresponen a finques urbanes i el 12,3%, a rústiques. En el cas de les urbanes, el 62,3% són compravendes d'habitatges. El nombre de compravendes de finques rústiques baixa un 8,4% a l'octubre en taxa anual, mentre que el de finques urbanes puja un 4,6%. Dins d'aquestes darreres, les compravendes d'habitatges registren un augment anual de l'11,4%.

Per CA, el nombre total de finques transmeses inscrites als registres de la propietat assoleix els seus valors més alts a Castella i Lleó (744), La Rioja (725) i Aragó (600). Les Canàries (9,6%), Extremadura (6,9%) i el País Basc (6%) registren les taxes anuals de variació més elevades. Per part seva, Comunitat Foral de Navarra (-17,2%), Castella-La Manxa (-11,6%) i Galícia (-10,4%) presenten les taxes anuals més baixes. Atenent les compravendes d'habitatges registrats, les comunitats amb més transmissions són Comunitat Valenciana (203), Andalusia (163) i Cantàbria (161).

Les comunitats autònomes que presenten els majors increments anuals en el nombre de compravendes d'habitatges a l'octubre són Extremadura (33%), Canàries (32,5%) i el País Basc (24,6%). Per la seva banda, Comunitat Foral de Navarra (-8,8%), La Rioja (-3,7%) i Galícia (-1,7%) registren els descensos més importants.

"El decalatge d'aquestes dades públiques fa que l'estadística amb prou feines reflecteixi l'impacte de l'encariment del finançament al mercat i per tant mostra un escenari previ a aquestes pujades. És indubtable que fins al final de l'estiu del 2022 el sector experimentava un volum de operacions extraordinàriament alt, ja que tancarà l'any per sobre dels 600.000 habitatges venuts, encara que ja es començaven a notar signes d'alentiment en mercats com Galícia, La Rioja o Navarra", assenyala Francisco Iñareta, portaveu d'idealista.

Afegeix que, “amb tota probabilitat, les estadístiques públiques dels mesos de novembre (sobretot a partir de la de desembre) comencin a mostrar quina ha estat la profunditat de les mesures del BCE per al sector immobiliari. L'escenari més probable és que assistim a una reducció d'operacions que es mantindrà durant els trimestres següents, fins a arribar a un entorn de 500.000 operacions tancades en un any".

"A falta d'escasses 6.000 operacions als propers mesos, el 2022 es proclamarà com l'any daurat des del 2007. No obstant, hem de tenir en compte que les compres tancades a l'octubre encara no s'enfrontaven a tipus hipotecaris del setembre, perquè són operacions que tenen un temps estimat d'entre 60 i 90 dies, entre la signatura d'arres i la concessió de la hipoteca, per la qual cosa és probable que les primeres pujades de tipus executades al juliol i al setembre encara no tinguessin un efecte ralentitzador, ja que són operacions que ja s'havien iniciat prèviament", comenta Maria Matos, directora d'Estudis de Fotocasa.

"Aquesta xifra tan alta d'octubre correspon a un accelerament per part dels ciutadans, que s'han afanyat a comprar per intentar esquivar l'enduriment de les condicions creditícies. També, cal tenir en compte que la inflació desbocada que estem vivint a poc a poc començarà a fer efecte a la butxaca de les llars i la capacitat destalvi es veurà minvada pels grans increments no només de l'energia i carburants, sinó també de la cistella de la compra. Això pot fer que a la llarga els espanyols no puguin estalviar tant per a la compra d'habitatge i que, per tant, es freni la compravenda d'immobles", diu.