La cara factura de l'obsolescència: costa fins a 50.000 euros per llar

L'obsolescència programada és un terme que amb els nous productes més electrònics i amb aplicacions informàtiques s'ha fet cada vegada més popular. Amb el terme es defineix la data de caducitat que obliga que alguns productes electrònics quotidians hagin de ser renovats cada pocs anys. En el cas dels mòbils, cada dos, i en el dels electrodomèstics cada 10 anys, com a molt, una cosa que pot ascendir a un cost de 50.000 euros per llar.

El Parlament Europeu va posar en marxa el passat 7 de juliol una comissió d'estudi perquè vol que els productes de consum tinguin una vida útil més llarga, plantant cara sobretot a l'obsolescència programada dels productes tangibles i els programes informàtics.

Les associacions assenyalen que el consumidor ha d'adquirir un producte per decisió pròpia i no per obligació

El Parlament demana a la Comissió que estudiï la creació d'una etiqueta europea voluntària que inclogui la durabilitat del producte, el disseny ecològic, la capacitat de modulació de conformitat amb el progrés tècnic i la possibilitat de reparació.

Els europarlamentaris també proposen crear un "comptador d'ús" en els productes de consum més rellevants, com els grans electrodomèstics, per assegurar que els consumidors estan ben informats. La resolució va tirar endavant amb 662 vots a favor, 32 en contra i 2 abstencions.

AIXÍ AFECTA ALS CONSUMIDORS

"Per ara cal ser prudents i estar a l'espera per conèixer el text definitiu del Parlament i com es tramita finalment", assenyala Miguel Ángel Serrano, de Facua. Sol·licita aquesta prudència perquè hi ha diferents opcions perquè es reguli aquest problema. Es pot fer com una recomanació, directiva o reglament, i "els efectes poden ser molt diferents", afegeix Serrano.

Si és una simple recomanació per part dels estats no té per què complir-se. Si és una normativa caldria modificar l'ordenament dels estats i si, en canvi, s'optés per algun reglament europeu, s'estaria davant d'una normativa que seria d'aplicació directa entre tots els països membres de la UE. "Aquesta seria el contingut més radical", assegura el membre de Facua.

Segons Benito Buros, de la Fundació d'Energia i Innovació Sostenible sense Obsolescència Programada (Feniss), "és un problema seriós perquè afecta el conjunt dels ciutadans i el planeta". Així, afegeix que el medi ambient es veu afectat per l'esgotament de les matèries primeres.

Per tot això, Miguel Ángel Serrano apunta que el primer és garantir els legítims drets i interessos econòmics dels usuaris i un d'ells consisteix a tenir plena llibertat de disposar de la seva economia i al seu pla de consum: "Si adquireix o no un producte, que l'adquireixi per decisió pròpia i no per obligació".

L'OBSOLESCÈNCIA ES NOTA A LA BUTXACA

Si un producte que s'utilitza cada dia té data de caducitat fa necessari que calgui renovar-se constantment. Per exemple, la vida útil dels mòbils actuals, els coneguts 'smartphones', és de dos anys aproximadament. "Setmana amunt, setmana avall duren uns dos anys. El teu mòbil funciona bé i passa aquest temps i deixa de funcionar", apunta Miguel Ángel Serrano.

Benito Buros assenyala que els electrodomèstics com la rentadora o la nevera, tenen una vida útil d'entre 3 i 10 anys "com a molt". Segons Buros, aquesta realitat vol dir que cal canviar el mòbil, el frigorífic o la rentadora entre 3 i 6 vegades en tota la teva vida. "Això pot suposar un desemborsament extra d'entre 30.000 i 50.000 dòlars. Són molts diners i t'has d'endeutar en moltes ocasions, de manera que has d'afegir-hi els interessos", assegura.

"Tota aquella conducta que afecta més o menys l'economia del consumidor, que forci el seu comportament comercial i que no es realitzi perquè ho vulgui, sinó perquè es produeix l'avaria d'aquest aparell, és una conducta il·lícita", explica el membre de Facua. Per aquest motiu, afegeix que és una pràctica que "ha de ser perseguida" per part de les administracions públiques.

Així, insisteix que no és el mateix que el consumidor canviï el mòbil voluntàriament perquè vol un de nou amb millors prestacions "al fet que em vegi forçat a canviar cada dos anys de telèfon perquè encara que el cuidi bé no durarà més de dos anys" . A més, explica que és "necessari" retirar l'obsolescència programada sobre qualsevol producte.

ALGUNES PROPOSTES

Tant des de Facua com des de Feniss es mostren en contra d'aquesta pràctica comercial. "Som partidaris que per part de les institucions europees o espanyoles es realitzi alguna modificació legislativa normativa, que intenti evitar això mentre sigui possible en aquests casos", apunta Miguel Ángel Serrano.

També coincideixen que una de les propostes que podria acabar amb l'obsolescència és l'ampliació de la garantia legal, que ara és de dos anys. "Si aquesta ampliació legal s'ampliés de manera forçosa, a l'empresa no li quedaria més remei que ampliar aquesta obsolescència programada", explica Serrano.

"Hi hauria d'haver una nova llei de garantia que vagi incrementant el nombre d'anys de garantia fins a com a mínim 15 des dels 2 que està ara", puntualitza Buros. A més, aposten des de Feniss per la fabricació local i la reparació en més locals i no només als de la marca del producte.

"Això provocarà que la marca hagi d'obrir més punts de reparació. Ara hi ha molt pocs punts perquè no surt a compte reparar electrodomèstics, de vegades costa el 80% del producte i de vegades fins i tot el 100% d'un de nou. Tothom opta per comprar un de nou quan té una avaria de poc valor", assegura Benito Buros.

Això és una cosa per la qual cosa també aposta Miguel Ángel Serrano: "La reparació ha de ser més fàcil i barata". Si aquest aparell es pot arreglar perquè per normativa és obligatòria, a la marca no li beneficiaria molt programar la seva caducitat "perquè sap que l'usuari pels seus propis mitjans pot aconseguir allargar-li la vida".