La caiguda de la borsa redueix la riquesa financera de les famílies en 67.000 milions d'euros

El comportament negatiu de la renda variable espanyola té el seu reflex en la riquesa de les famílies. El valor dels actius financers en mans de les llars espanyoles es redueix un 11% aquest any com a conseqüència principalment de la caiguda de la borsa.

Els espanyols disposen d'actius financers que sumen els 1,98 bilions d'euros, segons les últimes dades disponibles del Banc d'Espanya que corresponen al segon trimestre i que acaba de publicar. Aquestes xifres revelen una caiguda del 2,11% respecte als 2,022 bilions de juny de l'any passat. La xifra és el 180,7% del PIB, 11 punts percentuals menys que fa un any.

"Aquesta disminució va resultar d'una adquisició neta d'actius financers de 33.900 milions d'euros durant els últims quatre trimestres, que va ser més que compensada per una revaloració negativa per un import proper a 77.000 milions d'euros, deguda, sobretot, al descens de les cotitzacions borsàries", assenyala l'organisme governat per Luis María Linde

Aquestes estadístiques provoquen que el valor de les accions o en fons d'inversió de renda variable en els quals estan invertides les famílies es redueixi des dels 758.999 milions fins als 692.278 milions d'euros. És a dir, l'evolució negativa de la borsa, en un període en el qual l'Ibex 35 es deixa un 24%, provoca que la riquesa financera de les famílies en valors borsaris caigui en 66.721 milions. Un descens percentual del 8,8% en 12 mesos.

Així i tot, el gruix dels actius financers de les famílies segueix estant en efectiu i en dipòsits, amb un 44% del total, després d'incrementar-se en 8.400 milions d'euros en 12 mesos fins a juny d'aquest any. Un augment de 1% fins als 861.614 milions d'euros.

MAJOR DEPENDÈNCIA DE LA BORSA

Ja a la fi del passat any, el Banc d'Espanya advertia que la política monetària expansiva del Banc Central Europeu (BCE) està augmentant la vinculació de la riquesa financera de les famílies amb la renda variable. Això es coneix com a repressió financera, i s'ha aguditzat en el segon trimestre amb la volta de rosca dels estímuls des de Frankfurt, tant pels tipus al 0% com el programa de compra d'actius. Aquest entorn ofega les rendibilitats dels dipòsits i dels actius més conservadors, empenyent a les famílies a optar per actius de més risc, alguna cosa que aconsellen sempre els experts en un horitzó temporal de llarg termini però que durant el 2016 està sortint car.

El butlletí econòmic de desembre evidenciava aquesta situació a través dels fons d'inversió domiciliats a Espanya, que tradicionalment tenen una "vocació conservadora", però que s'han tornat més agressius. Encara que la renda fixa segueix sent majoritària, ha passat del 60% de 2012 fins al 44% a mitjans del 2015. Per la seva banda, els monetaris (dipòsits i repos) baixen la seva quota de mercat del 30% de 2008 fins al 18% del passat exercici, mentre que la renda variable augmenta des del 7% fins al 14% durant la crisi.

EL DEUTE ES REDUEIX

El deute brut de les societats financeres i de les llars aconsegueix els 1,851 bilions d'euros en acabar el segon trimestre, segons les estadístiques del Banc d'Espanya sobre els comptes financers de l'economia. És a dir, es redueix fins al 169% del PIB, 11 punts bàsics que al juny de l'any anterior. Per sectors institucionals, explica la institució, el deute no consolidat representa un 102,3% del PIB en les empreses no financeres, i un 66,7% de les famílies.

Per la seva banda, les operacions financeres netes dels sectors residents acumulen un superàvit de 25.900 milions d'euros en 12 mesos fins a juny d'aquest any, la qual cosa representa el 2,4% del PIB, més de l'1,9% que en el mateix període comparable anterior.