Itàlia recula: valora rebaixar el dèficit per al 2020 i 2021

El vice-primer ministre italià, Luigi Di Maio, ha confirmat -encara que de manera força ambigua i sense concretar xifres- que l'Executiu valora rebaixar els objectius de dèficit per al 2020 i 2021 mentre manté invariable, al 2,4%, el de 2019.

"Entenem que el fet que l'executiu italià estigui disposat a fer un pas enrere, per petit que sigui, és positiu i ha de servir per tranquil·litzar alguna cosa als inversors", assenyalen els experts de Link Securities.

No obstant això, aquests mateixos analistes expliquen que el problema amb Itàlia no és el percentatge de dèficit públic proposat, que es manté per sota del límit establert per la CE del 3%, sinó el fet que el dèficit estructural augmenta, cosa que no està permès per la CE. "A més, els ingressos estimats semblen poc creïbles", afegeixen des de Link.

Les borses han tornat a augmentar els guanys només conèixer la notícia i la prima de risc italiana ha seguit caient per sota dels 300 punts bàsics que va superar durant la passada sessió.

El Govern italià va signar el passat 27 de setembre el quadre macroeconòmic per al proper trienni i va fixar les seves previsions de dèficit al 2,4% tant per 2019 com per al 2020 i 2021.

"La xifra del dèficit del 2,4% del PIB es manté per 2019", ha dit avui Di Maio als mitjans, encara que ha reconegut que pel 2020 i pel 2021 l'executiu estudia rebaixar les previsions del dèficit amb incentius al creixement i retallades en les despeses.

Per la seva banda, el ministre de Finances, Giovanni Tria, ha afirmat que "el perfil de desenvolupament del dèficit experimentarà un augment limitat el 2019 en comparació amb 2018 i una reducció gradual durant els anys següents".

El mercat especulava que Itàlia anunciés un objectiu de dèficit del 2,2% per al 2020 i del 2,0% per a 2021, però ni Di Maio ni Tria han concretat en aquest sentit.

Aquesta decisió de l'Executiu italià arriba després que els mercats es tensessin aquest dimarts després que el president del comitè de pressupostos del Govern italià, Claudio Borghi, afirmés que Itàlia solucionaria els seus problemes amb una moneda pròpia. Les seves paraules, després matisades pel primer ministre Conte, van tenir un impacte molt negatiu als mercats.